Rússia convoca eleccions presidencials per al 17 de març de 2024

El Con­sell de la Fede­ració de Rússia, la cam­bra alta del par­la­ment rus, ha apro­vat aquest dijous al matí una reso­lució per la qual con­voca per al 17 de març del 2024 les pròximes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, a les quals pro­ba­ble­ment tindrà de nou com a can­di­dat Vladímir Putin, que després de les últi­mes refor­mes legals podria con­ti­nuar en el poder fins al 2036. S’espera que les qua­tre regi­ons ocu­pa­des d’Ucraïna que van ser anne­xi­o­na­des de manera il·legal per la Fede­ració de Rússia a final del 2022 par­ti­ci­pen en els comi­cis. Ella Pam­fi­lova, cap de la Comissió Elec­to­ral Cen­tral de la Fede­ració de Rússia, ha dit que abans del pròxim 12 de desem­bre prendrà una decisió sobre si els ter­ri­to­ris ocu­pats Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kher­son par­ti­ci­pa­ran en els comi­cis. Els qua­tre ter­ri­to­ris ucraïnesos ocu­pats ja van par­ti­ci­par en les regi­o­nals rus­ses de 2023.

A més d’anun­ciar la data dels comi­cis, la pre­si­denta del Senat rus, Valen­tina Mat­vi­enko, ha donat també per ini­ci­ada la cam­pa­nya elec­to­ral, a l’espera ara que Putin con­firmi el que tot­hom dona per fet i e faci ofi­cial la seva can­di­da­tura a la ree­lecció, informa l’agència de notícies russa Inter­fax.

Putin, de 71 anys, com­pleix actu­al­ment el seu quart man­dat al cap­da­vant de Rússia, si bé des de la cai­guda de Boris Ielt­sin ha ocu­pat sem­pre alguna posició de poder, ja sigui com a pri­mer minis­tre –de 2008 a 2012 o com a pre­si­dent –des del 2000, fins al 2008 i des del 2012 fins a l’actu­a­li­tat–. Entre el 2008 i el 2012, Putin va cedir la pre­sidència al seu aliat Dimi­tri i Medvédev, ja que la llei esta­blia un límit màxim de dos man­dats con­se­cu­tius. Una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal ad hoc impul­sada el 2020 pel man­da­tari rus va posar el comp­ta­dor a zero i va obrir la porta a poder optar a dos man­dats més de sis anys.

De pre­sen­tar-se a la ree­lecció, després d’haver esta­blert un estricte con­trol sobre el sis­tema polític rus, una hipotètica victòria de Putin a les elec­ci­ons del pròxim mes de març està pràcti­ca­ment asse­gu­rada. A més, els crítics que podrien plan­tar-li cara estan a la presó o es tro­ben a l’exili, i la majo­ria dels mit­jans inde­pen­dents han estat pro­hi­bits.

Ni la cos­tosa i llarga guerra a Ucraïna, ni la fallida rebel·lió pro­ta­go­nit­zada pel líder del grup de mer­ce­na­ris Wag­ner, Iev­gueni Pri­go­jin, informa el diari britànic The Guar­dian, sem­blen haver afec­tat els índexs de popu­la­ri­tat del man­da­tari rus, segons els últims son­de­jos.