ONG denuncien un augment rècord de colònies israelianes a Cisjordània després de la guerra a Gaza

Els assen­ta­ments isra­e­li­ans a Cis­jordània ocu­pada s’han estès a un ritme sense pre­ce­dents des que va escla­tar la guerra entre Israel i el grup isla­mista Hamàs, el 7 d’octu­bre pas­sat, ha denun­ciat aquest diven­dres l’ONG Peace Now.

“Els colons estan apro­fi­tant la guerra a Gaza per a can­viar la rea­li­tat sobre el ter­reny i pren­dre efec­ti­va­ment el con­trol d’exten­ses àrees en l’Àrea C”, que abasta el 60% del ter­ri­tori palestí de Cis­jordània ocu­pada i sobre el qual Israel té el con­trol admi­nis­tra­tiu i de segu­re­tat, indica un comu­ni­cat de Peace Now.

“Al cap de tres mesos de guerra a Gaza, som tes­ti­mo­nis d’un aug­ment sense pre­ce­dents de les acti­vi­tats d’assen­ta­ment, inclosa la ins­tal·lació de nous cam­pa­ments de colons, car­re­te­res, tan­ques i bar­ri­ca­des”, afe­geix l’ONG, que comp­ta­bi­litza la cons­trucció de colònies jue­ves en ter­ri­tori palestí des de 2012.

Segons l’orga­nit­zació, s’han esta­blert nou cam­pa­ments de colons nous i fun­dat 18 camins pavi­men­tats il·legals, molts d’ells en ter­res pri­va­des pales­ti­nes, durant aquests últims tres mesos: una “xifra rècord”.

A més, els colons isra­e­li­ans blo­que­gen les car­re­te­res pales­ti­nes i han tor­nat a Amona, un assen­ta­ment que va ser eva­cuat en 2017 per ordre judi­cial a canvi d’una com­pen­sació finan­cera i de l’esta­bli­ment de l’assen­ta­ment d’Ami­hai.

“El per­mis­siu entorn mili­tar i polític per­met la cons­trucció impru­dent i l’apro­pi­ació de ter­res gai­rebé sense con­trol. El resul­tat no és només un mal físic als pales­tins i les seves ter­res, sinó també un canvi polític sig­ni­fi­ca­tiu a Cis­jordània”, denúncia Peace Now.

El govern d’Israel, del qual for­men part diver­sos minis­tres colons, o molt pròxims al movi­ment colon, i el més dretà de la història del país, ha imple­men­tat des de l’any pas­sat una política d’expansió d’assen­ta­ments. Al febrer, el govern isra­elià va anun­ciar la regu­la­rit­zació de nou assen­ta­ments a Cis­jordània ocu­pada que van ser cons­truïts sense permís esta­tal, en represàlia per un atac a Jeru­sa­lem en el qual un palestí va matar a tres isra­e­li­ans.

Aquesta decisió va pro­vo­car indig­nació i for­tes crítiques entre la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, inclo­ent-hi l’ONU i els Estats Units, el prin­ci­pal aliat d’Israel, per con­si­de­rar que aquesta mesura anul·la la pos­si­bi­li­tat d’arri­bar a una reso­lució del con­flicte palestí-isra­elià a través de la solució dels dos Estats.

A més, Israel va apro­var l’any pas­sat la cons­trucció de més de 13.000 habi­tat­ges per a colons jueus a Cis­jordània, una xifra rècord que va repre­sen­tar un aug­ment de gai­rebé un 300% res­pecte a l’any ante­rior.

Empa­rada en el dret inter­na­ci­o­nal, l’ONU con­si­dera il·legals tots els assen­ta­ments isra­e­li­ans a Cis­jordània ocu­pada, però Israel con­si­dera que les colònies que s’han esta­blert amb uns certs pro­ce­di­ments burocràtics són legals. La lega­lit­zació per part d’Israel de nous assen­ta­ments ocorre enmig del pit­jor repunt de violència a Cis­jordània des de la Segona Inti­fada (2000-05).

Israel va pren­dre el con­trol de Cis­jordània ocu­pada en 1967, durant la guerra dels Sis Dies, i des de lla­vors manté una llarga ocu­pació mili­tar i colo­nit­zació sobre aquest ter­ri­tori.