La CUP, en plena refundació

La CUP afronta l’últim any de legis­la­tura en ple procés de refun­dació, en el marc del debat estratègic bate­jat com a Procés Garbí. Els cupai­res van ser deci­sius per inves­tir Pere Ara­gonès, en un pacte que incloïa una qüestió de con­fiança a mig man­dat a què mai es va sot­me­tre perquè van reti­rar-li ja molt abans el suport en no apro­var ni el pri­mer pres­su­post del govern. Tot i que l’exe­cu­tiu ha mirat de com­plir la resta de l’acord, els anti­ca­pi­ta­lis­tes han anat caient en la irre­llevància al Par­la­ment, on el pes de l’eix naci­o­nal ha min­vat i han que­dat sense un lide­ratge clar –de fet, mai l’han vol­gut–, en ple­gar l’última cap de llista, Dolors Saba­ter. La pèrdua de vot en les suc­ces­si­ves elec­ci­ons ha fet que els cupai­res hagin ini­ciat una refor­mu­lació emmi­ra­llant-se en una de les poques excep­ci­ons a la dava­llada, la fórmula d’èxit aglu­ti­na­dora de for­ces d’esquerra que ha dut Lluc Sale­llas a l’alcal­dia de Girona. La CUP vol ara “des­bor­dar els pro­pis límits” per aspi­rar a quo­tes de poder per apli­car el seu pro­grama. Després d’un pri­mer congrés naci­o­nal al desem­bre, es troba en la segona fase de debats temàtics i ter­ri­to­ri­als, en què posa en qüestió la presència ins­ti­tu­ci­o­nal, la política d’ali­an­ces, el paper de la mobi­lit­zació i el model orga­nit­za­tiu. El Procés Garbí aca­barà en una assem­blea naci­o­nal al juny per deba­tre les ponències orga­nit­za­ti­ves i estratègiques. Després, amb el grup endreçat i un rumb més clar, es plan­te­jarà triar can­di­dat.