“Els calés s’han de gastar amb consens i tenint una estratègia”

En fem una valo­ració molt posi­tiva. En pri­mer lloc, de ser l’últim [del ple] a ser el grup més gran de l’opo­sició. Vam tri­pli­car el resul­tat [de 173 vots el 2019 a 499 el 2023]. És un èxit: ens vam que­dar a 79 vots del quart regi­dor. Quan vam deci­dir pre­sen­tar-nos, per acon­se­guir un bon resul­tat ens havíem d’eri­gir en alter­na­tiva i estàvem con­vençuts que ho faríem perquè tenim les idees, les ganes i la força, que a les altres can­di­da­tu­res no hi eren tant. L’alter­na­tiva érem nosal­tres, i per això vam obte­nir aquest resul­tat. També fem una altra lec­tura: l’únic par­tit que va créixer vam ser nosal­tres [...]. La CUP va per­dre un terç del seu suport elec­to­ral [va pas­sar de 1.527 vots a 1.010]; això ens diu que ha per­dut moltíssim suport. Ara falta que la gent que no ens va votar ens cone­gui, que cone­gui el nos­tre pro­jecte, i la gent que va dei­xar de votar ens facin con­fiança...

Sí, n’estic con­vençut. El canvi en el pano­rama és pos­si­ble. El resul­tat ens per­met fer opo­sició amb l’ascendència que és una segona força. El pro­jecte de la CUP està cadu­cat i molta gent els ha dei­xat de fer con­fiança.

La CUP governa des de fa dotze anys. La prin­ci­pal crítica que tenim és que no té il·lusió, no té ganes i il·lusió de canvi. L’alcalde no exer­ceix el lide­ratge de muni­cipi. És una per­sona afa­ble, empàtica i pro­pera, i no exer­ceix una capa­ci­tat de lide­ratge. I això fa que sigui un govern que segueixi el lide­ratge i un rumb clar. En el govern, hi ha la para­doxa que l’alcalde fa tres anys que hi és i el pri­mer tinent d’alcalde, dotze. Qui con­trola la majo­ria dels temes és el pri­mer tinent alcalde.

Diré que el que faria jo. Celrà té rep­tes de futur i un alcalde s’hau­ria d’asseure amb un full i un plànol al davant de Celrà dels pro­pers 25 anys. Un esce­nari plu­ri­a­nual. No només és gover­nar un any, exi­geix un rigor, una capa­ci­tat i una volun­tat, i aquesta volun­tat en aquest govern i aquest alcalde no hi és. Jo, el meu grup i molta gent que ens ha donat suport no veiem que hi hagi aquest lide­ratge.

Perquè con­si­de­rem que els rep­tes de Celrà exi­gei­xen un pres­su­post al dar­rere. Les pro­me­ses de govern han d’anar acom­pa­nya­des de finançament. Ells tre­uen pit que són con­ti­nuis­tes i no és bo. S’han de fer can­vis.

Em sem­bla una cosa impor­tantíssima. En el pres­su­post, no hi ha cap par­tida per a habi­tatge públic. El mer­cat ultra­ten­si­ona. No hi ha oferta de llo­guer i el mer­cat té els preus super­ten­si­o­nats. Els joves han d’anar a pisos a Girona o altres pobles de la llera del Ter. Això és un drama i és una de les mesu­res que hau­rien d’enge­gar.

La gent de Celrà està pre­o­cu­pada per la plaça del Mer­cat, no? Que vis­qui a Celrà, no li importa, li importa l’habi­tatge i que els seus fills puguin viure al poble. No tenen il·lusió ni ganes i tapen forats. La plaça del Mer­cat no sabem per què és tan impor­tant, ho demana un grup impor­tant de gent i els va bé perquè els volen. Una altra par­tida, de gai­rebé 200.000 euros, de pro­jec­tes tècnics, és per fer un pla urbanístic de Celrà, que és de l’any 1999, i això està cadu­cat. I fins que Junts i ERC no han dit que era pri­o­ri­tari ells no s’han mogut. El més calent és a l’aigüera, i no han fet cap passa. Les inver­si­ons a Celrà exi­gei­xen que esti­guin fetes amb un llarg ter­mini i no ho veig així. També hi ha una par­tida de 50.000 euros per inver­tir a fer arma­ris del porta a porta. A la prova pilot, un armari va cos­tar 10.000 euros i s’ha hagut de repa­rar perquè s’ha fet malbé. No hi ha una visió estratègica i, a par­tir d’això, unes inver­si­ons.

El porta a porta a Celrà va ser un dels pio­ners. Va ser una cosa bona i és bo que es con­tinuï així, amb sen­si­bi­li­tat en emergència climàtica. El pro­blema és que, mal­grat el sis­tema, quan apli­ques una política pública, hi ha d’haver un meca­nisme de revisió. Deu anys després, s’havia de fer una revisió, ens hem d’asseure amb experts, per veure com millo­rar en la reco­llida, en l’impacte, qui­nes freqüències.

No soc expert en tot, vam anar a par­lar amb una con­sul­tora inde­pen­dent i ens va par­lar de tots els pobles del Gironès que fa menys que Celrà que fan el porta a porta. El lide­ratge és envol­tar-se d’experts per millo­rar el model. La pro­posta dels arma­ris tan­cats ens sem­bla bé. La vam fer a prin­ci­pis d’any [del 2023] i ells, en pre­cam­pa­nya, a l’abril, van fer la prova pilot.

Jaume Bos­sa­coma [1991-2000] va ser l’alcalde que va dibui­xar el Celrà d’avui i Fran­cesc Camps [2000-2011] va ser el que va enge­gar una sèrie de ser­veis basant-se en l’estratègia d’anar fent créixer el muni­cipi. Després han vin­gut ells [la CUP i dos anys ERC]. Ara falta un equip muni­ci­pal que faci aquest exer­cici de veure quins equi­pa­ments i quins ser­veis neces­si­ta­rem. Segu­ra­ment seran coses que faran els que vin­dran després. Però si et poses en política és perquè esti­mes el poble i vols fer can­vis. Cal plan­te­jar-se com ha de ser el muni­cipi. Hi ha molts joves que han d’inde­pen­dit­zar-se i han de mar­xar. Celrà ha de créixer perquè la gent no hagi de mar­xar del poble. Cal fer un nou pla urbanístic amb pre­visió d’habi­tatge públic i reor­ga­nit­zar la des­pesa i revi­sar els diners que no cal gas­tar-se. Sí que hi ha calés, però s’ha de fer amb con­sens muni­ci­pal i que la des­pesa sigui estratègica. Això és més impor­tant que una reforma de la plaça del Mer­cat que no la demana ningú.