La democràcia més gran, en perill

La con­sa­gració d’un gran tem­ple hindú al damunt de les ruïnes d’una mes­quita musul­mana ender­ro­cada a la ciu­tat d’Ayodhya, al nord de l’Índia, impul­sada pel pri­mer minis­tre indi, Naren­dra Modi, va evi­den­ciar fins a quin punt està dis­po­sat a arri­bar el pri­mer minis­tre per asse­gu­rar-se la ree­lecció, en els comi­cis gene­rals que es començaran a cele­brar diven­dres vinent fins a l’1 de juny. La supre­ma­cia hindú mili­tant de Modi ha subs­tituït el tra­di­ci­o­nal plu­ra­lisme polític com a ide­o­lo­gia domi­nant de l’Índia i amenaça l’esta­tus de la democràcia més gran del pla­neta com a república laica.

Ali­men­tar els con­flic­tes reli­gi­o­sos com a tàctica política no és nou per a aquest veterà polític de 73 anys: el 2005, quan l’ara pri­mer minis­tre era el màxim fun­ci­o­nari de l’estat indi de Guja­rat, es va con­ver­tir en la pri­mera i única per­sona a la qual es va pro­hi­bir l’entrada als Estats Units en vir­tut d’una llei d’immi­gració poc cone­guda que fa que els fun­ci­o­na­ris estran­gers no puguin tenir visats si són res­pon­sa­bles de vio­la­ci­ons “espe­ci­al­ment greus” de la lli­ber­tat reli­gi­osa. Els fun­ci­o­na­ris nord-ame­ri­cans havien deter­mi­nat que Modi no va fer res per evi­tar els dis­tur­bis hindús que van matar més de mil musul­mans a l’estat de Guja­rat el 2002: la pro­hi­bició d’entrar als EUA només es va aixe­car quan va ser nome­nat pri­mer minis­tre, el 2014.

El seu biògraf, Nilan­jan Muk­ho­padhyay, va asse­gu­rar en una entre­vista recent que Modi s’havia con­ver­tit en el “gran sacer­dot de l’hin­du­isme” i va dir: “Som molt a prop de trans­for­mar-nos en un estat teocràtic.” Aquesta noció seria un ana­tema per als líders fun­da­dors de l’Índia com Gandhi i Jawa­har­lal Nehru. “El govern hau­ria d’abraçar totes les reli­gi­ons, no impo­sar-ne una sobre les altres”, va argu­men­tar, asse­gu­rant que aquests valors secu­lars estan con­sa­grats a la Cons­ti­tució.

“El govern de Modi ha adop­tat lleis i polítiques que dis­cri­mi­nen les mino­ries reli­gi­o­ses, espe­ci­al­ment els musul­mans”, va escriure Human Rights Watch en el seu web. “Això ha ani­mat els grups naci­o­na­lis­tes hindús a ata­car impu­ne­ment mem­bres de comu­ni­tats mino­ritàries o grups de la soci­e­tat civil”, asse­nyala. Però Modi no neces­sita atiar els pre­ju­di­cis anti­mu­sul­mans per gua­nyar la ree­lecció: segons les últi­mes enques­tes, el man­da­tari dis­posa d’un 76% de grau d’apro­vació i va pel camí de con­ver­tir-se en el pri­mer cap de govern indi des de Nehru a gua­nyar tres man­dats con­se­cu­tius.

El recent col·lapse de la Xina com la “fàbrica del món” a causa de la covid-19, els crei­xents pro­ble­mes ètnics i polítics i la desac­ce­le­ració del crei­xe­ment per­fi­len l’Índia com el país del món més ben situat per apro­fi­tar-se d’aques­tes cir­cumstàncies. Els grans fabri­cants mun­di­als han pres nota de tots els entre­bancs que ha expe­ri­men­tat el gegant asiàtic aquests dar­rers anys i han posat els ulls en el país més poblat del con­ti­nent i del món a la recerca d’un lloc on reduir els ris­cos alts que la ines­ta­bi­li­tat pro­voca a la Xina. L’Índia, a més, ofe­reix gene­ro­sos sub­si­dis per fabri­car de tot, des de semi­con­duc­tors i panells solars fins a bate­ries per a vehi­cles elèctrics i tèxtils.

No és estrany, doncs, que la firma glo­bal Mor­gan Stan­ley digui que l’Índia es con­ver­tirà en la ter­cera eco­no­mia del món el 2027 i dupli­carà el seu pro­ducte inte­rior brut (PIB) els pròxims 10 anys, cosa que sig­ni­fica que pas­sarà dels actu­als 3,4 bili­ons de dòlars a 8,5 bili­ons en aquest període. Així, cada any, de forma acu­mu­lada, l’Índia incor­po­ra­ria més de 400.000 mili­ons de dòlars al seu PIB, cosa que equi­val a una escala només superada per les dues grans super­potències, que són els EUA i la Xina.

L’Índia té una població jove i tot el poten­cial per con­ver­tir-se en un gegant manu­fac­tu­rer. En qual­se­vol cas, segons la majo­ria d’ana­lis­tes, és poc pro­ba­ble que les grans cor­po­ra­ci­ons hi vagin en massa –com van fer a la Xina les dècades pre­ce­dents–, no només pel risc que això com­por­ta­ria sinó, sobre­tot, per ren­di­bi­lit­zar les inver­si­ons que han fet al llarg dels dar­rers anys. Posar tots els ous a la mateixa cis­te­lla ha pro­vo­cat grans mal­de­caps a empre­ses com ara Fox­conn (el prin­ci­pal fabri­cant mun­dial d’electrònica i micro­xips) Apple, Nike, Toyota i Sam­sung, entre d’altres, i el que faran serà diver­si­fi­car les seves fonts de sub­mi­nis­tra­ment.

El sec­tor de les tec­no­lo­gies de la infor­mació (TIC) és un dels pilars de l’eco­no­mia índia, molt al davant de la con­tra­part xinesa als mer­cats glo­bals. Tot i això, la Xina s’està posant al dia sobre això, espe­ci­al­ment pel que fa al comerç electrònic, la con­ducció autònoma, la intel·ligència arti­fi­cial i els ser­veis al núvol, però els seus cli­ents i bene­fi­cis pro­ve­nen en més del 95% del mateix mer­cat intern xinès. Així, men­tre les empre­ses xine­ses no acos­tu­men a sor­tir de casa, les índies dis­po­sen d’una gran influència en els mer­cats glo­bals, espe­ci­al­ment en la sub­con­trac­tació de ser­veis TIC.

Capítol a banda mereix la seva política inter­na­ci­o­nal, en què s’ha des­ta­cat per no ali­near-se amb cap de les potències mun­di­als en con­flicte econòmic i mili­tar com són els EUA, la Xina i Rússia. Si bé l’Índia manté un con­flicte fron­te­rer enquis­tat amb la Xina, no s’ha aca­bat d’ali­near clara­ment amb els països que defen­sen un Indo­pacífic obert i lliure; a més, Modi és un dels prin­ci­pals socis dis­crets de Rússia (al dar­rere de la Xina) després de l’inici de la guerra amb Ucraïna, i ha com­prat mili­ons de bar­rils de petroli a Mos­cou gràcies a la seva agenda pròpia no ali­ne­ada.