A mirar de capitalitzar les propostes i l’obra de govern

Després de l’acord amb Junts i la CUP per a la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès, Esquerra ha gover­nat la Gene­ra­li­tat en els últims tres anys, la mei­tat dels quals en soli­tari després que Junts decidís mar­xar de l’exe­cu­tiu en con­si­de­rar que havia diluït massa el full de ruta inde­pen­den­tista pac­tat. Ara és pre­ci­sa­ment l’obra de govern rea­lit­zada, a més de l’experiència i la noto­ri­e­tat acon­se­gui­des, el prin­ci­pal aval amb què ERC enfoca la cam­pa­nya del 12-M. Els repu­bli­cans van ini­ciar la seva pri­mera legis­la­tura al cap­da­vant del govern des de la II República pro­po­sant qua­tre grans trans­for­ma­ci­ons –democràtica, verda, femi­nista i social–, i esgri­mei­xen diver­ses con­se­cu­ci­ons en el seu full de ser­veis: la gratuïtat de l’I2, la política de rein­dus­tri­a­lit­zació i el baix nivell d’atur, el reforç dels ser­veis públics, els avenços del català en el sec­tor audi­o­vi­sual, la cre­ació de l’energètica pública i les polítiques pio­ne­res d’atenció a les dones en són els prin­ci­pals esten­dards. És clar que l’opo­sició també els ha asse­nya­lat, entre d’altres, per la gestió de la sequera, els mals resul­tats edu­ca­tius en l’informe PISA i els con­flic­tes oberts amb fun­ci­o­na­ris del sec­tor sani­tari o dar­re­ra­ment de les pre­sons, amb la qual cosa el supo­sat avan­tatge que els dona ser al govern pot ser una arma de doble tall.

En qual­se­vol cas, com que con­si­de­ren que la feina feta és bona i està encara a mig fer, els repu­bli­cans han pre­sen­tat unes llis­tes con­ti­nuis­tes, nodri­des prin­ci­pal­ment de can­di­dats pro­vi­nents del món muni­ci­pal, amb la vice­pre­si­denta Laura Vilagrà com a número 2 i diver­sos con­se­llers en els pri­mers llocs, i sense grans fit­xat­ges ni incor­po­ra­ci­ons des­ta­ca­des, més enllà d’una mem­bre de Comu­nis­tes, Yas­mina Sánchez, en el número 18 per Bar­ce­lona com a fruit de l’acord asso­lit amb la for­mació. Això sí, con­so­li­den la vocació de cites ante­ri­ors de poten­ciar inde­pen­dents, com va ser en el seu dia l’ara número 9, Ruben Wagens­berg, i antics repre­sen­tants d’altres for­ma­ci­ons polítiques, com ara els matei­xos con­se­llers Car­les Cam­pu­zano, número 7, i Quim Nadal, que tanca la llista de Girona.

Eri­gits en repre­sen­tants d’un inde­pen­den­tisme “pragmàtic” amb què també espe­ren cap­tar votants a la fron­tera amb el PSC i els comuns, els dece­be­dors resul­tats, tan­ma­teix, en les últi­mes dues cites elec­to­rals i unes enques­tes que no els són gaire propícies fan que, en con­tra del que sol ser habi­tual, ERC i el pre­si­dent Ara­gonès –que ja ha dit que no es veu de vice­pre­si­dent ni de con­se­ller amb ningú altre– hagin estat els qui han pro­po­sat un debat elec­to­ral amb els altres dos grans can­di­dats el 12-M, Sal­va­dor Illa i Car­les Puig­de­mont, per qui temen que­dar eclip­sats. També pro­ba­ble­ment per això ERC ha dis­se­nyat una cam­pa­nya, amb el lema “Al cos­tat de la gent, al cos­tat de Cata­lu­nya”, en què ha situat al bell mig les pro­pos­tes per al con­junt del país, amb què con­fia mar­car l’agenda i alhora mar­car distàncies res­pecta als seus dos grans rivals elec­to­rals, a qui acusa, res­pec­ti­va­ment, de pivo­tar al vol­tant d’Espa­nya i d’una sola figura, la del pre­si­dent a l’exili.

Amb Puig­de­mont, que ara que es veu de nou al davant és qui amb més insistència reclama la uni­tat, ja s’hi han engan­xat pre­ci­sa­ment perquè li retre­uen que no ha pre­di­cat amb l’exem­ple en els últims tres anys, a més que cri­ti­quen que pre­senta una pro­posta buida de pro­jec­tes per al dia a dia del país. Costa ara mateix, amb això, ima­gi­nar una ree­dició del pacte inde­pen­den­tista, encara que l’aritmètica el faci pos­si­ble. Això sí, costa tant o més veure un tri­par­tit, ja que els repu­bli­cans ja han dit que en cap cas faran pre­si­dent Illa i de fet són als antípodes del PSC en els tres grans eixos en què volen fer pivo­tar la pro­pera legis­la­tura –rei­vin­di­cació d’un referèndum pac­tat, d’un finançament sin­gu­lar que rever­teixi el dèficit fis­cal i poten­ci­ació del català, tres pro­pos­tes que, amb lleu­gers mati­sos, pre­ci­sa­ment Junts també s’ha fet seves–, i igual­ment s’han refre­dat molt les rela­ci­ons amb els comuns després del seu rebuig al pres­su­post del 2024, que va pre­ci­pi­tar les elec­ci­ons i que ha obert feri­des que cos­tarà que cica­trit­zin.