Política

estat francès

Amb qui van els empresaris francesos?

La ultradreta amb Bardella de possible primer ministre espanta, però menys que el front d’esquerres

El número dos de Le Pen ha anat aigualint les seves mesures i deixa les reformes per a més endavant

El cap de l’executiu macronista, Gabriel Attal, arrossega el llast d’un considerable deute públic

La coalició d’esquerres preveu taxar els beneficis de multinacionals i restablir l’impost de la fortuna

La patro­nal fran­cesa Medef va orga­nit­zar fa uns dies un debat amb els dife­rents líders polítics de la cam­pa­nya de les legis­la­ti­ves. Es trac­tava de con­tras­tar, fona­men­tal­ment, el pro­grama dels dos blocs de l’extrema dreta i l’esquerra que poden espan­tar els empre­sa­ris, en prin­cipi vale­dors de les refor­mes libe­rals del pre­si­dent Emma­nuel Macron des del 2017. Simp­tomàtica­ment, a l’ultra­dretà Jor­dan Bar­de­lla, que es pro­mou com a pri­mer minis­tre afa­vo­rit per les enques­tes, el van escol­tar en silenci, però als dos repre­sen­tants del Nou Front Popu­lar (NFP) els van xiu­lar. Un senyal que aquests empre­sa­ris esta­rien dis­po­sats a con­viure més amb la ultra­dreta al govern, que modera a mar­xes forçades el seu pro­grama, que amb l’esquerra, que pro­met apu­jar-los els impos­tos.

De fet, Bar­de­lla ha anat dei­xant llast des que va començar aquesta cam­pa­nya i pràcti­ca­ment ja no es com­pro­met amb cap mesura que pugui supo­sar un incre­ment de la des­pesa pública. Així s’estal­via xifrar el cost i no anun­cia cap incre­ment de tri­buts. El minis­tre d’Eco­no­mia, Bruno Le Maire, que era l’enviat pel par­tit macro­nista al debat tot i que no es pre­senta com a dipu­tat, havia xifrat el pro­grama ini­cial del Ras­sem­ble­ment Nati­o­nal (RN) de Marine Le Pen en 100.000 mili­ons d’euros.

Perquè és veri­tat que l’RN volia tor­nar imme­di­a­ta­ment a la jubi­lació als 62 anys, esta­ta­lit­zar les auto­pis­tes, exo­ne­rar de l’impost de la renda els menors de 30 anys i abai­xar l’IVA dels pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat. En els anun­cis fets per Bar­de­lla, ja només es tracta, en un pri­mer moment, de reduir al 5,5% l’IVA de l’ener­gia i pro­moure un aug­ment dels sala­ris més bai­xos en un 10%, que que­da­rien lliu­res d’impos­tos, men­tre que deixa per a una segona fase, a par­tir del 2026, la resta de refor­mes en funció d’una audi­to­ria dels comp­tes públics.

“L’eficàcia de l’Estat també és el res­ta­bli­ment de l’auto­ri­tat per un gir sobre la segu­re­tat i sobre l’àmbit penal en un moment en què el nos­tre país viu una degra­dació sense pre­ce­dents de l’ordre públic, que pena­litza la nos­tra atrac­ti­vi­tat i la nos­tra imatge a escala inter­na­ci­o­nal”, deia Bar­de­lla als empre­sa­ris uti­lit­zant uns argu­ments que sem­pre poden sin­to­nit­zar millor amb aquest públic. I tenint al seu cos­tat, per pri­mer cop, el pre­si­dent en rebel·lia d’Els Repu­bli­cans de la dreta tra­di­ci­o­nal, Éric Ciotti.

En canvi, el pre­si­dent del grup soci­a­lista a l’Assem­blea fran­cesa, Boris Vallaud, defen­sava en la seva inter­venció el fet que l’NFP porti en el seu pro­grama crear una taxa als bene­fi­cis de les mul­ti­na­ci­o­nals i res­ta­blir l’impost de la for­tuna que va supri­mir Macron. “Podeu aixe­car la mà els que sigueu mul­ti­mi­li­o­na­ris i us dema­naré dis­cul­pes per l’esforç que us reclamo de soli­da­ri­tat i patri­o­tisme econòmic, perquè us bene­fi­ci­a­reu de les nos­tres esco­les, els nos­tres ser­veis i les nos­tres sub­ven­ci­ons públi­ques!”, etzi­bava Vallaud acom­pa­nyat de l’insubmís Éric Coque­rel, que ha estat el pre­si­dent de la comissió de Finan­ces de l’Assem­blea i que en aquest epi­sodi apa­rei­xia com un tou.

Reforma de les pen­si­ons

El front d’esquer­res ha ava­luat el cost de les seves mesu­res soci­als en 150.000 mili­ons d’euros d’aquí al 2027, 25.000 mili­ons aquest 2024. L’objec­tiu és dero­gar –“en un ter­mini de quinze dies”– la polèmica reforma de les pen­si­ons de l’any pas­sat, apu­jar el salari mínim a 1.600 euros nets, apu­jar el sou dels fun­ci­o­na­ris un 10%, blo­que­jar els preus dels pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat i ins­tau­rar la gratuïtat inte­gral de l’escola. Amb quins ingres­sos a canvi? A més de les taxes noves o rein­troduïdes als més rics, l’hete­ro­geni NFP pre­veu supri­mir part de les deduc­ci­ons fis­cals, fer més pro­gres­sius els impos­tos de la renda i suc­ces­si­ons i supri­mir el límit que paguen com a màxim les ren­des més altes i que va idear també Macron.

No és estrany que l’audi­tori fes esca­ra­falls. El dia abans, el pre­si­dent de la patro­nal, Patrick Mar­tin, ja decla­rava al diari Le Figaro: “El pro­grama de l’RN és perillós per a l’eco­no­mia fran­cesa, el crei­xe­ment i l’ocu­pació. El del Nou Front Popu­lar ho és igual, o pot­ser més.”

El que passa és que l’eco­no­mia fran­cesa es troba en un atzu­cac per la mateixa acció del govern. Després de les cri­sis de la pandèmia de la covid i la inflació energètica i ali­mentària, l’Estat acu­mula un deute públic de 3,1 bili­ons d’euros, que repre­senta el 110% del PIB. El dèficit, per la seva banda, és del 5,5% i difícil­ment es reduirà per sota del 3% com encara manté el minis­tre Le Maire. Per això, la Comissió Euro­pea acaba de posar França sota un pro­ce­di­ment san­ci­o­na­dor i l’agència Stan­dard & Poor’s ha rebai­xat la nota sobi­rana del país a AA-, infe­rior a la del Regne Unit.

També per aquest motiu, el pri­mer minis­tre en fun­ci­ons, Gabriel Attal, pro­met poca cosa en com­pa­ració amb ultra­dre­tans i esquerra. És a dir, dis­mi­nuir el preu de l’elec­tri­ci­tat un 15%, un cop refor­mat el mer­cat euro­peu de l’ener­gia amb la font fran­cesa nuclear, i apu­jar la prima anual als assa­la­ri­ats, ano­me­nada Macron, dels actu­als 6.000 euros als 10.000, lliu­res de cotit­za­ci­ons patro­nals i impos­tos.

Just la set­mana de con­vo­catòria anti­ci­pada de legis­la­ti­ves del pre­si­dent, la borsa de París va caure un 6% i la prima de risc res­pecte als bons ale­manys es va eixam­plar. Després, la cosa s’ha esta­bi­lit­zat en espera dels resul­tats de la pri­mera volta el 30 de juny i la segona, el 7 de juliol.

3,1
bilions
d’euros és el deute públic francès, que suposa el 110% del PIB.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia