Política

regne unit

Una força atrapada en contradiccions

Tot i la baixa popularitat del seu líder, es preveu una victòria històrica laborista aquest dijous al Regne Unit

El programa electoral acumula incerteses i imprecisions en temes com ara Israel, energia o impostos

El partit ha virat cap al centre i, per alguns, cap a la dreta i està preparat per enfrontar-se als sindicats

Blair va indicar que l’única opció que té el laborisme per guanyar unes eleccions és moure’s cap al centre

Els labo­ris­tes de Keir Star­mer s’enca­mi­nen cap a una victòria històrica a les elec­ci­ons de dijous, en què, segons els últims son­de­jos, dels 650 escons que hi ha al Par­la­ment britànic, n’obtin­drien 425 (un 39% dels vots), més del doble que Corbyn el 2019 i superant els 418 (43,2% dels vots) de Tony Blair el 1997, la dar­rera gran victòria labo­rista. Però el pre­su­mi­ble tri­omf de Star­mer es basarà en un pro­grama car­re­gat d’inter­ro­gants i de con­tra­dic­ci­ons. Gua­nyarà tot i la seva baixa popu­la­ri­tat, que se situa en el 37%, men­tre que Blair va arri­bar al 93%. Hi ha la sen­sació que es vota labo­ris­tes perquè el país neces­sita un canvi després de catorze anys d’aus­te­ri­tat i Bre­xit con­ser­va­dors, no per con­vicció en les seves idees.

“En com­pa­ració amb el pro­grama elec­to­ral labo­rista del 2019 i el 2021, l’actual és una mica imprecís i el llen­guatge que fa ser­vir és obert a inter­pre­ta­ci­ons”, explica a El Punt Avui Sarah Yung, coor­di­na­dora de movi­ments de base de Liver­pool. Diu que, en gene­ral, no queda clar fins on vol arri­bar Star­mer en el seu pro­grama. Per exem­ple, en matèria de política energètica, pro­met que no entre­garà més llicències per per­fo­rar el mar del Nord, una de les deci­si­ons més con­tro­ver­ti­des de Rishi Sunak, “però no es com­pro­met a rever­tir les noves llicències que ja han con­ce­dit els con­ser­va­dors”. Tam­poc queda clar si aca­barà apu­jant els impos­tos.

“Ha promès resol­dre la crisi huma­nitària i aju­dar els refu­gi­ats als països d’ori­gen, però un cop més és imprecís tenint en compte les seves decla­ra­ci­ons en el con­flicte isra­elià- palestí”, afirma. Star­mer s’ha situat en tot moment al cos­tat d’Israel en aquest con­flicte, i això l’enfronta amb la facció labo­rista més corby­nista i pro Pales­tina.

“Ha dit que donen suport a un alto el foc imme­diat i a enviar ajuda huma­nitària a Gaza, que reco­nei­xerà la solució de dos estats –explica Yung–, però quan s’apro­fun­deix no queda clar. I es refe­reix a l’ordre d’arrest con­tra Neta­nyahu per crims de guerra per part del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal. “Quan li van pre­gun­tar si l’arres­ta­ria si tre­pit­java el Regne Unit, no es va mullar.” Star­mer va dir que era “una hipòtesi”.

L’última gran victòria labo­rista va ser la de Tony Blair el 1997 amb el Nou Labo­risme, que com­bi­nava polítiques econòmiques libe­rals i soci­al­demòcra­tes i soci­a­lis­tes, un gir cap al cen­tre després de gai­rebé vint anys de neo­li­be­ra­lisme thatc­herià. Blair sem­pre ha dit que l’única opció que té el labo­risme per gua­nyar unes elec­ci­ons és movent-se cap al cen­tre, com ha fet Star­mer.

“Gir dece­be­dor”

“Sí, en certa manera Star­mer ha fet un gir que tots els ana­lis­tes comen­ten que és molt sem­blant al que va fer Blair quan va tren­car amb la missió del labo­risme de ser la veu dels sin­di­cats i d’aspi­rar sem­pre a la naci­o­na­lit­zació de les empre­ses públi­ques”, explica a aquest diari Toni Timo­ner, finan­cer de la City. I hi afe­geix: “És pos­si­ble que tin­guem entre els seus minis­tres prin­ci­pals alguns secre­ta­ris d’estat a l’època de Blair.” Ja cir­cu­len alguns noms.

Però Yung creu que Star­mer ha virat encara més enllà, cap a la dreta. “Blair va aga­far un par­tit que encara tenia molts valors soci­a­lis­tes i pro­gres­sis­tes, i el va por­tar al cen­tre”, explica. “El que veiem ara és un Par­tit Labo­rista molt al cen­tre, gai­rebé cen­tre­dreta, que s’ha mogut encara més a la dreta per que­dar-se amb els votants con­ser­va­dors més mode­rats en lloc de moure’s cap als tre­ba­lla­dors soci­a­lis­tes pro­gres­sis­tes del Par­tit Labo­rista. I és una mica dece­be­dor, perquè aquesta part del labo­risme no té on anar.”

Aquest gir fa pre­veure una con­fron­tació amb els sin­di­cats, una part fona­men­tal del labo­risme. “Jo crec que Star­mer està dis­po­sat a enfron­tar-s’hi o a inco­mo­dar-los com va fer Blair”, diu Timo­ner. “Segu­ra­ment, sap que això és el que li tocarà. Tindrà el capi­tal polític d’una majo­ria extra­or­dinària i històrica segu­ra­ment amb una inèrcia per a un segon man­dat.”

Rena­ci­o­na­lit­zar ser­veis

Entre les pro­me­ses de Star­mer, hi ha la rena­ci­o­na­lit­zació de les com­pa­nyies d’aigua i de fer­ro­car­rils, ser­veis públics pri­va­tit­zats en l’època de Thatc­her, venu­des a capi­tal estran­ger que ha obtin­gut divi­dends mul­ti­mi­li­o­na­ris les últi­mes dècades sense inver­tir en infra­es­truc­tu­res, men­tre que aquests ser­veis cada cop són més cars per als ciu­ta­dans.

A tot això cal afe­gir que els prin­ci­pals empre­sa­ris britànics han donat suport a Star­mer, tot i que els con­ser­va­dors sem­pre s’han con­si­de­rat com el par­tit de les empre­ses al Regne Unit. Ara Star­mer s’ha auto­pro­cla­mat nou par­tit de les empre­ses. “El labo­risme ha acon­se­guit con­nec­tar amb el món empre­sa­rial perquè és el par­tit que es per­cep que dona esta­bi­li­tat regu­la­dora i esta­bi­li­tat política al país i això és el que neces­sita un empre­sari”, afirma Timo­ner. “A més, es per­cep que és un par­tit que arri­barà a acords amb la Unió Euro­pea (UE) que siguin més bene­fi­ci­o­sos per al món empre­sa­rial i el comerç.”

Star­mer, de 61 anys, un pres­tigiós advo­cat en dret inter­na­ci­o­nal i exfis­cal gene­ral de l’Estat, es con­ver­tirà en pri­mer minis­tre amb una majo­ria extra­or­dinària i una popu­la­ri­tat baixa. Ningú no sap del cert què farà. “Mai no he vist un polític amb tanta evidència audi­o­vi­sual de tenir una opinió i, al cap d’una set­mana, mes o any després, tenir exac­ta­ment l’opinió contrària”, sen­ten­cia Yung.

425
escons
, d’un total de 650, obtindrà el Partit Laborista, segons els sondejos. Superaria els 418 de Blair el 1997.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia