Política

Amèrica del Sud

El mantell sagrat torna al Brasil

La capa de plomes del poble tupinambà ha estat durant tres segles en un museu danès

El man­tell tupi­nambà, un dels prin­ci­pals símbols espi­ri­tu­als del poble indígena, ha tor­nat a ter­ri­tori bra­si­ler després de més de tres segles a Europa, on va arri­bar de mans de colo­nit­za­dors euro­peus. El retorn d’aquesta peça és una fita per als pobles autòctons, per a qui el fet suposa “el començament d’una nova història de con­questa per als pobles indígenes”, segons va dir dijous el pre­si­dent bra­si­ler, Luiz Inácio Lula da Silva, durant l’acte de pre­sen­tació ofi­cial de la peça al Museu Naci­o­nal de Rio de Janeiro.

En l’acte solemne de recu­pe­ració de la capa de plo­mes, hi van par­ti­ci­par dos cen­te­nars de mem­bres del poble tupi­nambà, que van rebre el man­tell amb cants, ora­ci­ons, vet­lles, foc i con­ferències.

La peça va arri­bar al Bra­sil el 4 de juliol i des d’ales­ho­res està res­guar­dada amb molta cura per pre­ser­var-la intacta abans de dur-la al Museu Naci­o­nal, on es que­darà després d’un procés que es va donar amb el supo­sat vis­ti­plau del poble tupi­nambà, que durant l’acte de rebuda va asse­gu­rar, però, que el procés de retorn no havia estat trans­pa­rent i que els van negar el dret de rebre el man­tell el dia del seu desem­bar­ca­ment. Els indígenes van anun­ciar que con­ti­nu­a­ran llui­tant fins que la peça torni a la seva terra.

La capa va ser repa­tri­ada de Dina­marca, on es va estar des de l’any 1689 al Museu Naci­o­nal. La peça, d’1,20 metres d’altura i 80 centímetres d’amplada, va ser ela­bo­rada, majo­ritària­ment, amb plo­mes d’ibis escar­lata –un ocell també cone­gut com a agró roig o ocell guarà–, però també amb plo­mes de llo­ros i gua­ca­mais de color groc i blau, totes tei­xi­des a sobre d’una xarxa feta de fibra vege­tal.

La seva cre­ació es remunta cap al segle XVI i va ser por­tada a Europa per holan­de­sos cap a l’any 1644. El man­tell és un símbol de poder espi­ri­tual, “un ancià viu sagrat” que repre­senta la iden­ti­tat de l’ètnia tupi­nambà i que els con­necta amb la seva història més ances­tral. També és con­si­de­rat un “emblema sagrat de força i unió”, per la qual cosa els indígenes cre­uen que porta un mis­satge d’enfor­ti­ment per al seu poble.

La peça, que era uti­lit­zada exclu­si­va­ment en cerimònies ritu­als pels més savis del poble tupi­nambà, és l’única del seu estil que ha tor­nat a ter­ri­tori bra­si­ler. Hi ha 10 exem­plars més que encara con­ti­nuen en museus euro­peus. Es creu que diver­ses d’aques­tes peces van ser envi­a­des a Europa per mis­si­o­ners jesuïtes i d’altres van ser obtin­gu­des com a botins de guerra o inter­can­vi­a­des comer­ci­al­ment amb els indígenes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia