1-0: “L’anècdota” de la victòria

Lluís Llach s’ha aixe­cat de la pri­mera fila per ade­quar el micròfon a l’alçada de Josep Vila, mem­bre del secre­ta­riat naci­o­nal de l’Assem­blea. La seva presència no estava anun­ci­ada en el car­tell de l’acte com­me­mo­ra­tiu comar­cal del Pri­mer d’Octu­bre a Cor­nellà del Terri, el muni­cipi del Pla de l’Estany que fa set anys es va con­ver­tir en el col·legi elec­to­ral on va votar el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont. Hi havia més actes pro­gra­mats per evo­car l’efemèride a dife­rents pobla­ci­ons de les comar­ques giro­ni­nes. És el cas de Sant Julià de Ramis, on Puig­de­mont no va poder votar o Amer, la seva loca­li­tat natal. Però Cor­nellà es va con­ver­tir, aquell octu­bre del 2017, en un esce­nari històric ines­pe­rat, en un símbol, i en certa manera, en una victòria: la del valor democràtic de l’1-0.

És anecdòtic que Lluís Llach, en un acte reflex d’una vida pro­fes­si­o­nal com a músic, abaixi o pugi el micròfon al repre­sen­tant de l’Assem­blea. Com ho pot sem­blar el petit altar mun­tat amb espel­mes, gro­gues i ver­me­lles, for­mant una senyera, enmig de les dues urnes. I engan­xa­des a la paret, tapant gra­fits i pin­tura mal­mesa, dos papers mida A5 amb el lema Encara hi som i impresa la pre­gunta de la but­lleta del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya 2017. En el pàrquing de davant l’ajun­ta­ment on s’ha rea­lit­zat l’acte, a dos quarts de vuit del ves­pre, també hi havia un plafó amb car­tells històrics del procés: Adéu Borbó, Hola República; Cata­lu­nya is not Spain, Tot­hom a l’aero­port, Mani­fes­tació a Girona... Records o anècdo­tes? Amb què con­ver­tim la història recent?

A algu­nes cases del cen­tre de Cor­nellà encara hi oneja la ban­dera inde­pen­den­tista. El seu alcalde, Sal­va­dor Coll, amb ímpetu, ha recor­dat el punt d’inflexió que va supo­sar aquell dia. Ha par­lat de “coratge”, de “dig­ni­tat” i de “fer­mesa”. Ha pas­sat la flama a Quim Tell que en nom de la Coor­di­na­dora Anti­monàrquica de les Comar­ques Giro­ni­nes ha dema­nat als alcal­des del Pla de l’Estany pre­sents, entre els quals Miquel Noguer de Banyo­les i Fran­cesc Castañer de Por­que­res, apro­var moci­ons en con­tra la monar­quia. Josep Vila ha ins­tat a la reno­vació dels par­tits però també a reco­sir, a tei­xir; a la uni­tat del movi­ment: “No som aquí per lle­par-nos les feri­des. Som aquí per tor­nar a fer les coses bé i denun­ciar una falsa nor­ma­li­tat perquè l’espoli con­ti­nua”. Castañer, com a pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Pla de l’Estany, ha recor­dat com es va viure l’1-0 a Palol de Revar­dit, Espo­nellà o Banyo­les: “Tots ho vam fer dife­rent però ho vam fer”. La coral Les Veus de l’Estany ha clos l’acte inter­pre­tant, entre altres, Ítaca. “Ho hem fet bé?” ha dema­nat, som­ri­ent, el repre­sen­tant de la coral a Lluís Llach.