Política

Alemanya

Scholz, encallat en la crisi

La feblesa política de la coalició del canceller i els esculls econòmics del país afebleixen Europa

Alemanya tancarà el 2024 en recessió per segon any consecutiu i sense símptomes de millora

La indústria automobilística ha de fer front al proteccionisme de la Xina i alhora evitar una guerra comercial

El Partit Liberal no afluixa en la línia de la contenció, que socialdemòcrates i verds voldrien relaxar

Al con­ser­va­dor Hel­mut Kohl, al poder entre el 1982 i el 1998, se’l coneix com “el can­ce­ller de la reu­ni­fi­cació”, perquè sota el seu man­dat es va posar fi a la divisió entre les dues Ale­ma­nyes, l’occi­den­tal i la comu­nista; del soci­al­demòcrata Ger­hard Schröder, en el càrrec del 1998 al 2005, es des­taca que va ser el can­ce­ller que va posar al dia el sis­tema social ale­many, si bé amb unes reta­lla­des difícils de pair per al cen­tre­es­querra; a Angela Merkel se la iden­ti­fica prin­ci­pal­ment amb l’aus­te­ri­tat, el segell d’iden­ti­tat del seu llarg man­dat de setze anys, del 2005 al 2021. Quin serà el tret refe­ren­cial d’Olaf Scholz, de qui ara per ara es qüesti­ona si com­ple­tarà els qua­tre anys de la seva pri­mera legis­la­tura? Pro­ba­ble­ment el que més defi­neix la seva gestió són els ter­mes crisi i recessió.

El seu man­dat va arren­car el desem­bre del 2021 amb les aler­tes occi­den­tals acti­va­des pels movi­ments de Vladímir Putin en direcció a Ucraïna. Dos mesos i escaig després, els temors es van mate­ri­a­lit­zar en una guerra que encara dura i sense treva. Ale­ma­nya, tan energètica­ment depen­dent de Mos­cou com cap altre soci euro­peu, va haver d’acce­le­rar en temps rècord i a un preu altíssim la fi d’una sub­missió nas­cuda en temps de Schröder, aliat d’interes­sos amb Putin, i man­tin­guda per Merkel.

Un any després del canvi de para­digma energètic, el 2023, Ale­ma­nya entrava en recessió. Aquest 2024 tor­narà a tan­car l’any en nega­tiu. Les pre­vi­si­ons del govern de Scholz asse­nya­len una con­tracció del PIB del 0,2 %. No són xifres alar­mants, és una recessió mode­rada. Però seran dos anys seguits d’una Ale­ma­nya con­ver­tida en “el malalt d’Europa”. És una defi­nició que pot­ser sobta entre les gene­ra­ci­ons més joves. Però que en rea­li­tat ja es va sen­tir entre el 2002 i el 2003, l’ante­rior etapa bia­nual de la pri­mera eco­no­mia de la zona euro en recessió. De cop, sor­geix una altra pre­gunta: quant de temps resis­tirà el con­junt de la zona euro una Ale­ma­nya econòmica­ment afe­blida i amb una ultra­dreta enfor­tida, capi­ta­lit­za­dora de la cris­pació social, vin­gui d’on vin­gui?

“En altres cri­sis, ens n’hem sor­tit”, expli­cava en pre­sen­tar els nous pronòstics per al PIB el minis­tre d’Eco­no­mia i Pro­tecció del Clima, el verd Robert Habeck. Si per ell i el seu par­tit fos, així com pels soci­al­demòcra­tes de Scholz, Ale­ma­nya hau­ria d’alli­be­rar-se del fre al deute. Per­dre la por de l’endeu­ta­ment i acti­var les inver­si­ons. Però el ter­cer soci, el Par­tit Libe­ral del minis­tre de Finan­ces, Chris­tian Lind­ner, no afluixa en la línia de la con­tenció. “Part dels pro­ble­mes els hem here­tat dels governs pre­ce­dents”, hi afe­gia Habeck. És a dir, de l’aus­te­ri­tat de Merkel, que s’ha traduït en unes infra­es­truc­tu­res des­fa­sa­des i un endar­re­ri­ment en la digi­ta­lit­zació, en un país encar­ca­rat pel pes de la burocràcia.

El tri­par­tit de Scholz és un espec­ta­cle diari de pica­ba­ra­lles. Tot fa pen­sar en un aban­do­na­ment del vai­xell per part dels libe­rals. Es parla de rup­tura i d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des quan falta un any encara no per als comi­cis gene­rals, con­vo­cats per al 28 de setem­bre del 2025. Pot aguan­tar Ale­ma­nya un altre any amb un govern bara­llat amb si mateix i incapaç de posar en marxa l’eco­no­mia? No seria millor tirar pel dret i ple­gar per estal­viar al país, i a Europa, un altre any agònic?

Al marge de la volun­tat de con­ti­nuar de Scholz i dels seus minis­tres, hi ha també la pre­gunta de si aquesta crisi serà tem­po­ral o si els pro­ble­mes estruc­tu­rals here­tats pesen massa per ima­gi­nar que el 2025 no serà el següent any amb números ver­mells. La recu­pe­ració es pre­veia per aquest 2024, però ara s’ha ajor­nat al següent. No hi ha cap garan­tia que no hi haurà un nou ajor­na­ment.

El motor tra­di­ci­o­nal de l’eco­no­mia ale­ma­nya, les expor­ta­ci­ons, s’ha enca­llat. El sec­tor rei és l’auto­moció i està en hores bai­xes, espe­ci­al­ment pel que fa als cot­xes elèctrics. Volkswa­gen, el gegant ale­many, no des­carta tan­ca­ment de fàbri­ques o aco­mi­a­da­ments a Ale­ma­nya per pri­mer cop a la seva història. No és l’únic entre els grans con­sor­cis que té difi­cul­tats.

Des de Mer­ce­des fins a BMW, a més de Volkswa­gen, es pres­si­ona Scholz perquè no cas­ti­gui el pro­tec­ci­o­nisme del teòric gran rival, la Xina. Temen els efec­tes d’una guerra comer­cial si no hi ha marxa enrere en l’anunci de la Comissió Euro­pea d’aug­men­tar els aran­zels a les impor­ta­ci­ons xine­ses. La decisió es va adop­tar amb el vot en con­tra ale­many. “No podem aixe­car més murs”, és l’expli­cació de Scholz al rebuig ale­many, men­tre que altres socis, com França i els Països Bai­xos, collen en sen­tit con­trari.

Al dar­rere d’aquesta posició ale­ma­nya, hi ha la por que el remei, els aran­zels, sigui pit­jor que la malal­tia. La Xina no és només el gran com­pe­ti­dor del Made in Ger­many. També és el gran mer­cat per als fabri­cants de com­po­nents ale­manys. Una guerra comer­cial apro­fun­di­ria la crisi de l’auto­moció ale­ma­nya. “Aug­men­tar els aran­zels seria un altre pas cap a la fi de la coo­pe­ració comer­cial. I un perill de guerra comer­cial de con­seqüències fatals”, aler­tava la pre­si­denta de la Fede­ració de la Indústria Ale­ma­nya, Hil­de­gard Müller, en una entre­vista recent amb l’agència de premsa DPA. Scholz con­ti­nua nego­ci­ant amb Brus­sel·les per evi­tar el cop fron­tal amb uns nous aran­zels que, teòrica­ment, seran efec­tius a finals d’octu­bre. El can­ce­ller de la crisi sem­bla que segueix la con­signa de qui dia passa any empeny.

2
anys
i 10 mesos han passat des que Olaf Scholz va assumir el càrrec de canceller alemany. Ja es parla de ruptura del govern i d’eleccions anticipades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia