Reivindicar la presència
Des de Sant Joan de Vilatorrada reclamen més atenció per a les necessitats de la Catalunya Central
Un dels grans projectes pendents és aconseguir que tiri endavant el desdoblament de la carretera C-55
La falta d’indústria i d’agricultura com a motors econòmics desplaça l’atenció cap al tercer sector
Sant Joan de Vilatorrada ja està vorejant els 11.000 habitants, i és a només 3 km de Manresa, la capital de la comarca del Bages. De fet, segons en quin punt de Sant Joan es trobi, el veí santjoanenc té la capital encara més a la vora. No és estrany, doncs, que els veïns de Sant Joan de Vilatorrada vagin a peu a Manresa. Quina relació té la dimensió amb la proximitat? El gran què és que Manresa té gairebé 80.000 habitants, que ve a ser set vegades més que Sant Joan de Vilatorrada. I Sant Joan és el segon municipi més poblat de la comarca: el segon després de Manresa. Sí que té la seva importància, tot plegat. Com expliquen al municipi, Sant Joan de Vilatorrada no és ni la vila agrícola que al segle XVIII va fer créixer la població exponencialment, ni tampoc el territori industrial que a mitjan segle XIX va atreure una onada de nous veïns de les poblacions i comarques dels voltants, que no havien avançat de la mateixa manera. Diuen al govern que ni la indústria ni l’agricultura són, ara mateix, motors econòmics. Per tant, es viu molt de cara a Manresa, és cert, tot i que això no fa de Sant Joan de Vilatorrada un poble dormitori, insisteixen. Diuen que, si bé tenen un polígon industrial petit, tenen camp per córrer en el sector terciari, concretament en la restauració i el lleure. “Tenim molta activitat cultural, que també ens dona ingressos econòmics, i festes i actes que atreuen molts visitants, també de fora de la comarca”, diuen al govern municipal, en mans d’Alternativa per Sant Joan i Compromís amb Sant Joan. La restauració, asseguren, és un sector ben viu, amb bars de tapes i també de copes. Tot i aquest espai de l’oci i la restauració, les mancances en altres sectors afecten la capacitat econòmica d’aquest consistori. El 2020, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, tenien només 21 explotacions agrícoles, dotze amb ramaderia, uns milers de caps de bestiar porcí.
Sant Joan és a la Catalunya Central, sovint vista de manera esbiaixada des de la gran metròpoli que és Barcelona i la seva conurbació. Des del govern municipal i des d’altres formacions, que al final gestionen allò que s’anomena “cosa pública” i que se les han d’heure amb altres institucions supramunicipals, perceben aquesta mirada. No es pot oblidar que en aquesta Catalunya Central hi ha el municipi menys poblat de tot el país, Sant Jaume de Frontanyà, on no arriben als 30 habitants. La Catalunya Central es defineix precisament per la diversitat, ruralia i ciutat. Impossible encasellar. Potser aquesta falta d’homogeneïtat és la característica comuna.
Al cor de Catalunya
Paraules del mateix alcalde de Sant Joan, Jordi Solernou, per explicar com se senten: “Estem una mica oblidats, aquí a la Catalunya Central. Som una mica al mig de tot, però en terra de ningú. Som al cor de Catalunya. Per aquí tothom hi passa i ningú recorda que existim. També hi som, nosaltres! Sí que ens tenen en compte a vegades, i en altres ocasions hi ha qui et diu: «Sant Joan de Vilatorrada? En quin mapa surt?»” Tot i això, però, ho tenen molt clar: “Intentem fer soroll perquè se’ns escolti. Sí, fem soroll.” La veritat és que sí que n’estan fent. Tenen al seu favor que la delegada del govern a la Catalunya Central, acabada de nomenar fa tres mesos, és Elia Tortolero, cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Joan. Fer soroll, com diu l’alcalde, és clau per a una de les fites que s’han proposat, el desdoblament de la C-55, una carretera que uneix el Baix Llobregat i el Solsonès passant pel Bages. Aprofitant l’actuació, des del govern municipal voldrien que es poguessin connectar les dues parts del polígon que tenen. En realitat, volen que millorin les vies de comunicació, que vol dir menys embussos i més seguretat per a tots. I concreten: volen millor connectivitat amb Manresa.
Elia Tortolero, com a delegada del govern –i cap del grup del PSC a l’Ajuntament–, va explicar al setembre que s’està defensant el desdoblament total de la C-55. El govern de Pere Aragonès va anunciar l’any 2023 que invertiria 50 milions d’euros en la construcció d’un tercer carril, en sentit nord, des de Sant Vicenç de Castellet fins a Manresa. D’aquesta manera, es descartava el desdoblament total de la via per qüestions d’impacte mediambiental. Ara, però, amb el canvi de govern, la nova delegada a la Catalunya Central tornava a situar el desdoblament total de la via entre les seves prioritats. De moment, però, el projecte actual només preveu la construcció d’un tercer carril en sentit nord, en el tram entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa; no estaríem parlant, doncs, de dos carrils en un sentit i dos més en l’altre com es reclama. Tortolero va anunciar un nou estudi sobre la viabilitat del projecte de desdoblament, tot i que no té data d’entrega. El fet, però, és que ara mateix damunt la taula només hi ha el projecte d’un tercer carril per a la C-55. S’està estudiant que la C-16 –una de les vies que passen per Sant Joan– aixequi peatges i sigui gratuïta, tenint en compte la situació de saturació que viu la C-55.
A finals de novembre, la Plataforma pel Desdoblament de la C-55 –amb agents econòmics i socials de les comarques afectades– va insistir en la seva posició: “El 2+1 és una solució insuficient que no resol la forta demanda de mobilitat actual, i encara menys la demanda futura del conjunt de la Catalunya Central. La plataforma considera que tirar endavant aquesta proposta suposarà un malbaratament de recursos que no contribuirà a solucionar el problema.” Consideren que la C-16 “no serà mai una alternativa a la C-55”. “La C-55, a banda de ser la connexió natural amb el Baix Llobregat, té també una vocació intracomarcal, ja que dona servei als usuaris dels municipis per on passa, que tenen una important activitat industrial. Mentre que la C-16, per la seva banda, té una vocació de pas intercomarcal, ja que connecta el Barcelonès, el Vallès, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya.” Per a la Plataforma, el 2+2 és imprescindible “i no negociable, sempre tenint en consideració els corresponents estudis mediambientals que minimitzin l’impacte al territori i n’assegurin la sostenibilitat ambiental”.
