Aprendre a fer surf a Cunit
L’alcaldessa lloa el projecte de càmping amb làmina d’aigua per practicar surf a la finca de Cal Pla
Carreras defensa la necessitat de generar activitat econòmica: “No podem viure només de l’IBI”
L’Ajuntament negocia amb Urbanisme una modificació que permeti construir un parell d’hotels a la zona de la platja
Un càmping que té una làmina d’aigua artificial per practicar surf. Ni tan sols un mer càmping. El que s’està gestant a Cunit és un glàmping, segons explica l’alcaldessa del municipi, Dolors Carreras. El projecte encara la recta final de la tramitació urbanística. La cap del govern municipal assegura que ja té el vistiplau de la comissió d’Urbanisme, però es van plantejar dubtes en matèria de turisme, en relació amb les places d’acampada, i espera tenir resposta aquest mes de gener. La iniciativa és de caràcter privat. Uns andorrans van comprar en una subhasta l’antiga masia modernista amb capella de Cal Pla, que va acabar abandonada a principi d’aquest segle. Van adquirir tota la finca, no urbanitzable. L’edifici està declarat com a bé cultural d’interès local.
Fa un parell de mandats es va possibilitar per unanimitat en el ple municipal que es pogués fer un càmping en aquells terrenys. El projecte preveu bungalous flotants glamurosos. L’edifici té al davant uns jardins francesos elegants que s’obriran al públic, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier, el paisatgista que va dissenyar els de Montjuïc. Carreras recalca que els propietaris tenen el màxim respecte per l’entorn: “Ni els camins són asfaltats. Ni toquen cap dels marges de pedra seca.” Igualment, l’alcaldessa remarca que el projecte s’adiu al planejament vigent i recorda que l’Ajuntament no podia rehabilitar la masia perquè és molt gran i tampoc la podria mantenir: “Ells tenen la llicència de càmping, van demanar per rehabilitar la masia i la reconverteixen en places hoteleres amb una zona de cotreball i han netejat tota la finca, però li volen donar un plus amb la pràctica del surf.”
L’alcaldessa parla d’“una llacuna molt petita, amb molt poca aigua”. “Tothom es pensa que aquí hi haurà molta aigua, però la llacuna en tindrà molt poca”, insisteix. Carreras destaca la inversió que es fa en tecnologia perquè aquesta aigua es bellugui: “No hi ha una despesa gran d’aigua perquè és la tecnologia la que la mou.” L’empresa promotora, WaveGarden, disposa de nou instal·lacions similars operatives arreu del món i 12 més en construcció.
El govern municipal ha previst un conveni perquè els escolars de Cunit hi puguin anar a fer pràctiques de surf igual com van a la piscina o al gimnàs. També han demanat als propietaris que entreguin a l’Ajuntament un turó que hi ha a la finca que és zona verda i que es respectin els camins perquè la gent passi per dintre: “La gent hi podrà continuar passant i, a més, ens faran un carril bici que anirà des de dalt de la urbanització dels jardins fins a baix a l’estació del tren.” Carreras també elogia que el projecte preveu la plantació d’un munt d’arbrat: “Planten molts més arbres dels que hi ha i fan tota una part de jardineria molt sostenible i molt adequada al lloc. També aprofiten uns pous d’aigua que hi havia a la finca.”
“La data d’obertura dependrà de si urbanísticament ens acaben de desencallar el problema que hi ha ara”, explica l’alcaldessa, que espera que la llacuna es converteixi en la nova atracció turística del municipi. En qualsevol cas, els propietaris treballen amb la previsió de tenir enllestit el glàmping l’any 2026.
L’oposició d’ERC hi està molt en contra i s’hi refereix com a macroprojecte. El troba poc respectuós amb el medi ambient. “Ells diuen que tot ha de quedar com està –continua l’alcaldessa–. En canvi, són els que van promoure i van aprovar la modificació perquè allò fos un càmping. O sigui, quan estaven al govern ho van aprovar i ara que no hi són diuen que no els agrada.”
“Al final, si tu tens una responsabilitat, has de pensar en el teu municipi. El teu municipi necessita activitat econòmica com sigui, perquè, si no, ens morim. No podem viure només de l’IBI. Perquè ara en aquests moments sobrevivim de l’IBI i això no pot ser. No podem estar incrementant cada vegada més la càrrega fiscal sobre el ciutadà”, defensa Carreras.
Per al govern municipal, hi haurà un abans i un després a Cunit quan es posi en marxa aquest projecte. Carreras ho emmarca dins els objectius de generació d’activitat econòmica i d’estendre el turisme al llarg de tot l’any. En aquest sentit, hi suma els esdeveniments que s’organitzen a l’altra masia emblemàtica del terme, la de Sant Antoni, que ofereix el Bultaco camp; amb la construcció d’un Bon Preu-Esclat, i amb l’aula mediambiental, que ha d’explicar la conservació de l’aiguamoll de Cunit.
Augmentar les places hoteleres
A la zona de la platja, el govern municipal està intentant arribar a acords amb Urbanisme per fer-hi una petita modificació perquè on estava previst habitatge hi deixin construir un parell d’hotels a llarg termini. “Nosaltres apostem per una activitat econòmica diversa. Cubelles ens ha posat el polígon just al costat, Cubelles té una entrada de diners, però nosaltres no la tenim, hem de buscar alternatives”, argumenta Carreras. Així, la làmina d’aigua ha de contribuir a aquesta entrada de diners: “Està vist que, allà on s’han col·locat, els pobles han canviat molt, s’han obert restaurants, s’han obert botigues. En el moment en què va sortir l’anunci als diaris esportius, hi va haver gent de la comarca que practica aquest esport o que es dedica a fer taules de surf que ens va trucar per interessar-s’hi.”
Actualment, Cunit disposa de dos hotels: l’un, a l’entrada del poble, que només obre de temporada, i el de baix a la platja, que treballa tot l’any, a més d’una petita pensió al centre. La resta són segones residències que es converteixen en pisos turístics de temporada. “Aquí tenim bàsicament un turisme familiar que va a les platges, molts les trien per la tranquil·litat i perquè són molt planes. És a dir, no ens trobem joves que lloguen una casa i fan gresques. Fins ara no hem tingut problemes en aquest sentit. És un perfil de turista molt diferent del de Barcelona”, reflexiona Carreras.