Ana Herrera
Alcaldessa de Sant Pere de Ribes (PSC)
“Volem llocs de feina i mantenir el patrimoni de l’autòdrom”
“No em va costar acceptar, amb tot el vertigen i la humilitat; em sento preparada per liderar aquest projecte, amb força”
“Can Jove proveirà de més de 300 habitatges de lloguer social, augmentant el sostre de protecció fixat per normativa”
Som un dels primers municipis, posant més de 238 habitatges en règim de lloguer Aquest 2025, canvia el model amb contenidors tancats i s’ampliarà el porta a porta comercial
Fa dos mesos que és la nova alcaldessa de Sant Pere de Ribes. Herrera va entrar en política local com a regidora en l’oposició, des del 2013 al 2015, arran de la dimissió de l’exalcalde socialista Josep Antoni Blanco i, ara, enceta una nova etapa personal per substituir l’exalcaldessa Abigail Garrido, que va ser escollida senadora a Madrid.
Entra en la política i en l’alcaldia de manera sobtada. S’hi ha trobat i s’ho ha rumiat molt?
Ha estat del tot sobrevingut. En un primer moment, l’exalcaldessa tenia la intenció de compaginar els dos càrrecs, però li van adjudicar més responsabilitats, i van decidir que fos jo que agafés el relleu. No em va costar acceptar, amb tot el vertigen i la humilitat; em sento preparada per liderar aquest projecte, amb força, les ganes i l’orgull de ser l’alcaldessa del meu poble.
Hereta una majoria absoluta i un lideratge fort. Canviarà el tarannà?
La voluntat és fer un lideratge des de la proximitat i compartit. Canviarà perquè som persones diferents, i buscaré aquest compartir amb totes les regidories i la mà estesa a la resta de grups municipals del plenari.
El primer ple s’estrenava aprovant els comptes per al 2025. Ha buscat el consens polític?
És una feina que ja venia feta i que ha estat fruit d’una col·laboració i un diàleg amb la resta dels grups de l’oposició. Això explica que no hi hagi hagut cap vot en contra i amb uns resultats d’aquest consens.
En el discurs d’investidura, insistia a posar les persones al centre. És el model de poble?
Volem millorar la qualitat de vida i garantir els drets bàsics, com ara l’habitatge, un tema que preocupa la ciutadania en general. Millorar les oportunitats i rebaixar la taxa d’atur és un altre dels reptes, reactivant el comerç i la indústria. És important continuar treballant en l’aposta ambiental i projectes pioners que tenim, com ara el de la biomassa i les comunitats energètiques. I, per últim, garantir un espai públic i de convivència.
Aquesta és una àrea que assumeix amb l’alcaldia. Li preocupa que no sigui segur?
Sí que ho és, segur i amable. Tenim els indicadors policials més baixos de la comarca i ens trobem amb parcs infantils dignes i espais de trobada per a la gent gran, però vull fer un seguiment exhaustiu per continuar treballant com s’ha fet fins ara.
Deixa l’àrea d’Urbanisme, que portava. S’han fet els deures pel que fa a l’habitatge?
S’han fet i hem tret nota en matèria d’habitatge públic. Som un dels primers municipis de Catalunya, posant més de 238 habitatges de nova promoció en règim de lloguer assequible. Vam posar 16 habitatges de lloguer social i 12 més a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i d’altres que s’han comprat per tempteig i retracte. Tenim un registre amb 98 habitatges buits, de què estudiarem 88 per veure si podem gravar el recàrrec de l’IBI. S’han de posar totes les eines possibles encara que l’Ajuntament no té les competències en habitatge.
Oferiran solars a la Generalitat perquè construeixi més pisos?
Vam cedir dos solars a l’Incasòl i, ara mateix, estan construint 86 habitatges de lloguer assequible que han d’enllestir el primer trimestre del 2026. Actualment, no tenim més solars disponibles per fer més pisos, però estem treballant en aquesta línia.
Tenen un pla local d’habitatge. Creixerà molt més el poble?
El pla té una vigència del 2023 al 2028 i preveia tots els escenaris per afavorir l’accés a l’habitatge i rehabilitar el parc residencial amb ajuts per millorar l’accessibilitat. Hem posat línies noves per adjudicar els habitatges de protecció oficial, perquè es pugui fer intercanvi dels habitatges, sobretot de persones grans, que no són accessibles posant-los en la borsa de mediació. Ha estat una prova pilot que ha funcionat. Tenim el compromís d’incrementar un 10% per a habitatge del pressupost mentre siguem a l’àrea tensa de mercat.
Can Jove és un espai natural on es vol construir i que aixeca recels. Es desenvoluparà?
És un projecte que està tirant endavant del tot sostenible i respectuós amb l’entorn que respectarà tant els murs de pedra seca com les masies i part de les vinyes. Can Jove proveirà de més de 300 habitatges de lloguer social, augmentant el sostre de protecció oficial fixat per normativa. A més, el projecte dona resposta a l’envelliment i l’atenció sociosanitària de la població amb la construcció d’habitatge assistits.
S’haurà de llimar aquest rebuig veïnal al projecte?
Sabem que hi ha una part no molt gran que té aquest recel, però també n’hi ha que volen habitatge. Ara mateix, és l’única zona que tenim i sabem que hi ha molta població jove que no vol marxar, per això destinem el 30% d’aquests habitatges als joves i un 8% a persones amb alguna discapacitat. És una necessitat oferir lloguer assequible perquè no volem que els veïns marxin.
El projecte de reobrir l’autòdrom té una sentència desfavorable. Quin futur li espera?
És l’únic circuit que es manté intacte dels quatre que es van construir a tota Europa als anys vint i creiem que s’ha de preservar. El pla d’ordenació urbanística de l’any 2000 ja va preveure, amb bon criteri, assegurar l’autòdrom per generar riquesa i llocs de treball. La voluntat del govern ha estat sempre mantenir tant la instal·lació com l’entorn de l’espai protegit.
La sentència ho tira enrere?
El projecte ha estat una iniciativa privada, i des de l’Ajuntament anirem a veure per què diuen que el projecte no estava ben fet. Els nostres tècnics havien passat totes les instàncies superiors a la Generalitat dient que era correcte. L’àmbit a què es fa referència és només d’una part del projecte, i estem fent tots els passos a la Generalitat perquè pugui veure la llum. La sentència no és ferma, i treballem per recórrer-hi. Volem llocs de feina i mantenir un patrimoni cultural únic com l’autòdrom. Serien gairebé un centenar de llocs de treball.
Com ho faran per atraure més empreses al polígon?
Volem un centre de serveis per a les empreses apostant pel projecte Fred Hub per atraure empreses relacionades amb la cadena del fred. Ens vam comprometre a desenvolupar 50.000 m² més de polígon industrial.
El sector agrícola i vitícola pateix el canvi climàtic. S’afronta d’alguna manera?
Som un petita Toscana, amb un valor paisatgístic enorme. Això és gràcies a la protecció des de l’Ajuntament, però sobretot a la trentena de pagesos que preserven l’entorn. Mantenim trobades amb ells per fer una diagnosi i acompanyar-los per veure com poden recollir les aigües, i posant una línia de subvencions en el pla de reactivació perquè puguin tenir una mica d’oxigen.
Es plantegen millores pel que fa a la recollida selectiva?
Som el municipi amb la taxa de recollida selectiva més elevada de la comarca, però hem d’anar molt més enllà. Aquest 2025, a tots els municipis de la Mancomunitat Penedès-Garraf canvia el model amb contenidors tancats amb identificació i s’ampliarà el porta a porta comercial.
Les demandes del transport urbà s’eternitzen. Els escolten?
Tenim una greu problemàtica pel que fa a transport a tota la vegueria del Penedès, perquè estem a la cua en inversions. La plataforma comarcal Penedès Marítim lluita per aquestes millores del servei. No pot ser que per anar de Vilanova a Sitges es trigui una hora i mitja o que els estudiants de Vilafranca que venen al Garraf no tinguin bon servei d’autobusos. Volem més freqüències, capacitat dels autobusos i més informació. Hem fet arribar totes les queixes dels usuaris a la Generalitat.
La gratuïtat del peatge és l’altra lluita. Ho veuen factible?
Tant de bo. A hores d’ara, no s’ha aconseguit. És un greuge perquè ens costa fidelitzar i consolidar empreses i professionals, que han de pagar un peatge diari que no és assequible. El peatge dels túnels del Garraf és un greuge que patim respecte d’altres comarques i municipis de l’àrea de Barcelona.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.