“El govern haurà d’inaugurar un edifici que no li agrada”

Falten dos anys de mandat i no sé si hi ha prou temps per afrontar gaires reptes importants. Per a ERC, el nostre cavall de batalla és l’habitatge. Som conscients que és un problema global, però al municipi la situació és crítica. No deixen de créixer les dificultats perquè la gent del poble es pugui quedar al poble. Els joves són el col·lectiu més afectat. Els preus estan intocables. L’especulació i els pisos turístics ens estan fent molt mal, perquè exclouen la gent de Sant Pol. Ja no estem parlant de gent amb pocs recursos, parlem de classe mitjana que tampoc pot arribar a pagar els preus que es demanen. Des de la secció local treballem per aprofitar totes les palanques que hi hagi al nostre abast per intentar revertir la situació. Si no tenim l’ajuda d’altres administracions, podem fer poc, en som conscients, però sí que es poden fer coses. En el nostre mandat ja vam aprovar una moció perquè Sant Pol fos declarat municipi de lloguer tensionat. És un repte que va més enllà d’aquesta legislatura i segur que s’haurà d’afrontar en els propers dos o tres mandats.

Ho hauria de ser, perquè la solució inclou en bona part obtenir habitatge públic i oferir lloguer social a la ciutadania. Si no revertim el que està passant a Sant Pol, només hi podran venir a viure els milionaris. Estem parlant que, per un pis de 50 metres quadrats, s’estan demanant 250.000 euros.

Hi havia raons per ser-ho! Al novembre vam demanar quin era l’estat de les inversions i vam comprovar que prop d’un 70% de les d’aquest any estaven en execució zero. El govern intenta maquillar les dades amb un pla d’actuació municipal que és el reflex en el web de l’Ajuntament del programa electoral de Junts. Per a mi no l’és, perquè hi ha conceptes que no són mesurables i que no són transportables a un pressupost. Un PAM ben fet ha d’estar lligat a unes partides i a una execució real.

No el volia i era totalment contrari a la fórmula. Vam estar cinc o sis anys en uns barracons provisionals per desencallar el model tradicional que ells volien implantar. Apostaven per un institut sol i la Generalitat necessitava la cessió dels terrenys. Uns terrenys que des de Sant Pol s’oferien a canvi d’un creixement urbanístic. No hi va haver acord entre les dues administracions i quan vam arribar al govern vam posar fil a l’agulla per fer l’institut escola. En mig any vam ser capaços de desencallar una situació que s’havia enquistat durant set anys i això els va doldre. De fet hauran d’inaugurar un edifici que no els agrada. Anem amb un any i mig d’endarreriment respecte a les previsions inicials, però cal recordar que hi va haver la covid i la crisi econòmica, que va fer encarir les matèries primeres. El curs 2025/26 hauria d’estar en marxa.

Per al govern crec que és la gran actuació urbanística, aquesta i la millora de la gestió de les escombraries. La plataforma única fa molts anys que està en dansa i sempre l’ha defensat tothom. En els quatre anys en els quals vam governar amb la CUP no es va tirar endavant per falta d’oportunitats. Vam poder desencallar el projecte de l’institut escola, que també s’havia eternitzat, però això no ens va permetre afrontar una altra obra tan gran. El nou govern l’ha recuperat i només ha hagut d’actualitzar el projecte, que ja estava fet. Nosaltres des del minut 1, que va ser durant el pressupost del 2024, ja vam advertir que la partida d’1,3 milions d’euros que plantejava no es podria executar totalment, perquè el projecte té uns tempos molt llargs. Li vam recomanar que en pressupostés una part o que ho deixés per al 2025 i que destinés aquest milió a altres propostes més fàcils de fer. No ens va fer cas i el 2024 s’ha executat zero de la plataforma única. Vam córrer a fer un ple per aprovar l’execució del projecte només pel fet que el govern pogués maquillar que s’havia avançat. Estem convençuts que les obres no començaran fins al setembre del 2025, perquè parlem d’aixecar l’artèria principal del poble i això implica afectar de ple l’activitat econòmica en els mesos d’estiu. Veure’m si ens fan cas, però no n’estic gens segur veient l’actitud de l’alcaldessa, que no s’adona que es troba en una situació de minoria i actua com si disposés de la majoria necessària per fer i desfer.

El govern va cometre l’error de no voler aprovar-les per separat com li vam demanar, i això va implicar portar-les a ple dues vegades. L’excusa que ens van donar és que sempre s’havia fet així, com si fos una veritat indiscutible. Potser sí que ho és quan tens majoria absoluta, però quan no és així has de buscar les complicitats necessàries i si se’n poden aprovar quatre de nou, doncs s’aprofita. La que li vam tombar des de l’oposició va ser la de la pujada de la taxa de les escombraries. L’alcaldessa ens argumentava que a tots els municipis s’apujava, però a nosaltres no ens servia com a argument. A Sant Pol està costant molt aplicar el porta a porta i la ciutadania és reticent. El que no podem fer és encarir una taxa quan la gent encara no veu els beneficis d’aplicar el nou sistema. El que vam plantejar és que, quan el sistema estigués en marxa, l’any que ve, es fes la pujada. Fa un any i mig que van anunciar la renovació del sistema i no ens en sortim. En aquest cas, som conscients que cal una pujada de les taxes perquè la nova recollida serà més cara, i pràcticament té el nostre vot assegurat, però s’han de fer les coses bé.

Sí, i ja es va encarregar el govern d’advertir-nos que si ens ve una multa serà cosa d’ERC. Ja veurem si Europa actua en aquest sentit i si no hi ha moratòries. A més a més, aquesta llei europea també preveu un sistema de taxa progressiva. Estem parlant de mig any per posar-nos al dia, perquè la data màxima per al compliment és l’abril del 2025. Creiem que podem assumir el risc, perquè ara estem aplicant una taxa pel servei que estem donant. Quan arribi el nou, ens posarem el dia. El problema és quan meriten aquestes taxes, però en qualsevol cas només seran uns mesos per acabar complint amb la normativa.

És a causa de l’actitud del govern cap a tota l’oposició, no només cap a ERC. No se’ns té en compte, no es treballa en els temes que poden ser cabdals per al municipi i que podrien obtenir el suport majoritari. Hi ha projectes amb un consens suficient, però que no prosperen precisament per aquesta actitud de superioritat. L’alcaldessa és conscient que és per això que s’aturen les propostes, per la mala gestió que en fa? És esgotador explicar-li en cada ple que necessita suports externs per poder fer la feina i en cada ple constatem que no ha variat ni un mil·límetre la seva manera de fer. Com a oposició has de fer valer el vot que t’han confiat els ciutadans, però si el projecte és bo per al municipi ja trobes l’encaix negociant i anant de bracet. Quan sistemàticament et menystenen, acabes pensant que ja et vindran a buscar si volen res de nosaltres.

És la seva visió, que no compartim gens ni mica. Nosaltres el que fem és exercir la nostra tasca de control i quan alguna cosa no ens quadra demanem que se’ns expliqui amb més precisió. No votarem mai una proposta sense conèixer-la a fons, perquè aquesta és la nostra obligació. Que ens ho expliquin i que ens quedi clar. Hem anat a tres plens amb una operació d’un milió d’euros per una obra que tenia el suport unànime de l’oposició. Tres plens! Perquè l’alcaldessa ha estat incapaç d’explicar-nos quins canvis feia en les partides pressupostades i del finançament de les inversions. No entén que adquirim una responsabilitat quan cedim el nostre vot a una proposta del govern, perquè com que a l’alcaldessa ja li està bé com ho fa, no li cal explicar-se. Ha d’entendre que si no ens convenç o no ens agrada allò que ens proposa, no hi votarem a favor perquè sí. Aquest govern improvisa i es deixa convèncer pel que diguin els tècnics. No té projecte propi i sistemàticament en els plens quan els preguntes per una qüestió política et deriven als tècnics. No és això de cap manera. Els tècnics el que fan és ajudar a materialitzar aquella decisió política que pren el govern en funció de la seva visió del municipi. Quan les coses no surten com ells voldrien, també deriven la responsabilitat als tècnics. No es volen adonar que no tenim la mateixa visió, i si no la tenim s’ha de negociar per arribar a una entesa.

Parlar de govern a Sant Pol és parlar de l’alcaldessa. És un govern molt personalitzat, però és la meva percepció i lamento que els regidors es puguin enfadar. Li reconec una cosa que fa molt bé, que és fer-se fotos i parlar amb la gent. I és obvi que li dona bons resultats! A part d’això, em costa trobar res més. De fet, quan abans ja va ser alcaldessa actuava igual. S’ocupava del dia a dia , de la política d’aparador, del que es veu pel carrer, i no pensa en el futur. Hem estat quatre anys arreglant el clavegueram i instal·lant energies renovables. Sembla que, com que són coses que no es veuen, no aporten valor a la seva manera de fer política. Les infraestructures del municipi estan molt fetes malbé. La concessió del servei d’aigua no acaba de funcionar...Tot això va engrandint una pilota que tard o d’hora s’haurà d’abordar.

Falten dos anys, però si em decideixo ja hauria de començar a treballar en aquest sentit. Quan vaig accedir a l’alcaldia, vaig dir que m’hi estaria vuit anys i que plegaria perquè considero que és un període suficient per tirar endavant projectes i perquè el relleu generacional s’ha d’imposar en els càrrecs públics. És clar, parlava de vuit anys seguits, i aquell mandat, amb la covid, el Glòria i la crisi, pràcticament va quedar en dos de realment hàbils. Tinc ganes de tornar-hi per acabar allò que ens vam proposar tirar endavant abans no ens ho destrossin tot! Tot i això, haurà de ser una decisió consensuada amb la família, perquè em conec i m’aboco de ple en les responsabilitats i em costa posar-hi la distància necessària. M’ho vaig passar molt bé, però també vaig patir molt. Tot i això, ara mateix la balança es decanta més pel sí.