Alba Bou es converteix en la primera alcaldessa del Prat de Llobregat

Alba Bou Jordà ha estat inves­tida aquest dijous nova alcal­dessa del Prat de Llo­bre­gat. La fins ara tinenta d’alcalde d’Urba­nisme subs­ti­tu­eix Lluís Mijo­ler que, després de cinc anys al cap­da­vant del con­sis­tori, ha renun­ciat al càrrec per cen­trar-se en la seva nova tasca com a dipu­tat al Par­la­ment. En la seva inter­venció després de rebre la vara d’alcal­dessa, Bou ha dit que assu­meix l’alcal­dia amb “humi­li­tat” després de molts anys de par­ti­ci­par acti­va­ment del dia a dia del muni­cipi i amb la volun­tat de gover­nar “amb tot el diàleg que sigui pos­si­ble”. Pel que fa als rep­tes de futur, n’ha des­ta­cat tres: garan­tir l’accés a l’habi­tatge, acon­se­guir un millor finançament i defen­sar el delta del Llo­bre­gat de les agres­si­ons “per terra, mar i aire”.

Bou és la pri­mera dona que arriba a l’alcal­dia del Prat de Llo­bre­gat i ha estat inves­tida en un ple extra­or­di­nari amb 15 vots a favor, la majo­ria abso­luta. Durant el seu dis­curs i sobre l’ampli­ació de l’aero­port, com ha fet Mijo­ler els dar­rers cinc anys al cap­da­vant del con­sis­tori, Bou ha dei­xat clar que està dis­po­sada “a plan­tar bata­lla” per plan­te­jar “un altre model turístic i un altre model de crei­xe­ment econòmic” que es faci par­tint de la consciència “d’on ens ha conduït l’expan­si­o­nisme vell i caduc”. Un altre model, ha afe­git, que sigui resi­li­ent amb el ter­ri­tori i la gent que hi viu i que no giri l’esquena a les evidències científiques del canvi climàtic i les seves con­seqüències. “Qui hi ha gua­nyat, fins ara? Nosal­tres no. Per això estic con­vençuda que podrem comp­tar de nou amb la majo­ria de tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res que rebut­gen les inver­si­ons irres­pon­sa­bles que des­trui­rien el Prat que som, que esti­mem i que desit­gem per als nos­tres fills i filles”, ha reblat.

Al seu torn, Lluís Mijo­ler s’ha aco­mi­a­dat donant les gràcies als veïns i veïnes del muni­cipi, els tre­ba­lla­dors del con­sis­tori i les dife­rents enti­tats que, amb la seva impli­cació, han sumat per cons­truir una ciu­tat millor. Aquí, ha recor­dat que “el Prat és una obra col·lec­tiva en la qual ningú és impres­cin­di­ble, però ningú és sobrer”. Mijo­ler ha dit que marxa amb la satis­facció de la feina feta en un con­text que “no ha estat fàcil” i el con­ven­ci­ment de cedir el càrrec a la per­sona ade­quada per diri­gir el Prat, recor­dant que Bou ha estat fins ara la seva mà dreta.