Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició a Amer (No adscrit)
“ERC ens exigia posar l’interès polític per sobre del poble”
“Si d’aquí a tres anys el poble està millor que abans, voldrà dir que hem fet una bona oposició, conjuntament amb l’alcaldia”
“La gent gran d’Amer està canviant; ja no hi ha ningú jugant a cartes al local social. S’han d’adaptar aquests espais a la vellesa actual”
Hem de fer pedagogia, perquè les illes de contenidors de les masies aïllades són un problema
El regidor no adscrit a l’oposició Eduard Àngel Sànchez fins fa poc pertanyia al grup municipal d’Amerencs pel Canvi (ERC), amb el qual van guanyar quatre regidors, però van trencar la relació per una “pèrdua de confiança” i perquè s’havia allunyat dels principis ideològics del partit, segons manifestaven des de la federació comarcal d’ERC de la Selva.
Quins desacords ha tingut amb Esquerra Republicana?
Hem tingut tensions amb Esquerra perquè, al nostre parer, posaven el protagonisme polític per sobre dels interessos del poble. Ara mateix, dos dels regidors han deixat el partit i s’han convertit en no adscrits. Això ens ha permès treballar amb més llibertat i centrar-nos en els projectes locals. El que ells volien era que critiquéssim per criticar la feina de l’equip de govern, que féssim una oposició dura, però si ho estan fent bé, no podem queixar-nos.
Com valoreu la relació amb el govern municipal actual?
La comunicació amb l’equip de govern ha estat força bona. Quan fem propostes, normalment ens escolten i, si són viables, les accepten. Això és crucial, perquè considero que l’oposició ben feta ha de deixar el poble millor del que estava quan s’hi va entrar. No volem fer oposició destructiva ni votar en contra de tot per sistema, sinó treballar pel bé del poble. Si d’aquí a tres anys el poble està millor, voldrà dir que hem fet bona feina com a oposició.
Hi ha alguna iniciativa destacada en la qual estigueu treballant?
Sí, estem impulsant la protecció d’una gran massa forestal a la zona de les Planes. És un bosc molt antic d’alzines que volem preservar. Ja hem parlat amb la propietària, i l’Ajuntament s’ha compromès a iniciar els tràmits per protegir-lo. Aquest projecte inclourà un estudi del valor ecològic i una sol·licitud de subvencions per finançar-ne la conservació, uns 300.000 euros. De moment, però, no s’ha engegat ni s’ha portat al ple, només n’he parlat amb l’alcaldessa i hi estava d’acord.
Què es podria fer per revertir la pèrdua de població jove?
El principal problema és la falta d’habitatge assequible. Els famosos pisos Baker, per exemple, encara estan en mans de la Sareb i no s’han reactivat. Seria ideal convertir-los en habitatges socials o per a joves, però ara mateix estan en un punt mort. També és important fomentar oportunitats laborals perquè els joves no hagin de marxar a altres ciutats.
I què proposeu per a les cases abandonades del nucli antic?
Això és un tema que tenim pendent. N’hauríem de fer un inventari, perquè són llocs que estan abandonats de fa temps i que, a més, comporten un risc per falta de manteniment. Potser en podríem incentivar la venda o el lloguer apujant-los l’IBI o adoptar alguna mesura perquè la gent fes alguna cosa amb aquests béns. Tenim el mateix problema amb masies aïllades que cauen a trossos, i és una pena deixar perdre aquest patrimoni.
I com ha canviat la realitat de la gent gran al poble?
Ha canviat molt en les darreres dècades. Abans, els avis es passaven les hores jugant a cartes als locals socials, però ara ja no hi va ningú. Ara són més actius i molts encara viatgen o tenen una vida social molt activa. Hem de veure com podem adaptar aquests espais perquè s’ajustin a les necessitats actuals.
Quina és la seva opinió sobre els projectes de sostenibilitat al poble?
Estem molt a favor d’iniciatives sostenibles, però hem tingut desacords amb Junts pel que fa a les plaques solars. Proposàvem incentivar-ne la instal·lació privada amb exempcions fiscals, com una exempció de l’IBI durant uns anys o no pagar la taxa de llicència d’obres, però ells van preferir centrar-se en plaques comunitàries. Tot i això, continuem defensant la importància d’aquestes mesures per combatre el canvi climàtic, siguin com siguin.
D’altra banda, la recollida selectiva ha augmentat en els darrers anys.
Sí, encara hi ha molta feina per fer. Crec que ara estem en un 60% de recollida selectiva (el 2021, en un 15%). Així i tot, hi ha moltes queixes veïnals per la freqüència de la recollida, el sistema... I, a més, ara apujaran un 25% l’impost per directrius europees. Ara, el principal problema són les illes de contenidors de les masies aïllades i barris llunyans, perquè s’estan tornant una deixalleria, i hem de fer pedagogia en aquest sentit.
I s’ha plantejat unir-se a Junts, ara que ha marxat d’ERC?
No, no. Una cosa són idees en clau de poble, perquè volem que el poble tiri endavant, però en clau política i d’afinitats polítiques, no. Penso que el procés ha fracassat per la desunió; no hauria funcionat, però haurien d’haver tirat endavant. Ara els dirigents han de fer un pas al costat i deixar-hi entrar nous actors amb nova energia.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.