Quins són els principals reptes que té Torroella davant seu?
Els reptes són clars per a nosaltres: abordar els problemes de mobilitat que afecten el Baix Ter, arran de les cues que es formen, si bé aquest és un tema que ha d’abordar la Generalitat, i la problemàtica de l’habitatge, en què reclamem poder fer polítiques actives en aquesta matèria, amb eines.
Com ara quines?
Com ara disposar d’aquells pisos que estan en mans de bancs o fons d’inversió.
Continuem amb els reptes.
També aconseguir llocs de treball estable al llarg de tot l’any, més enllà de la temporada turística. I, finalment, disposar abans de final d’aquest mandat d’un pla de millora de tots els nostres barris de Torroella, l’Estartit i totes les urbanitzacions. Això ens permetrà treballar un urbanisme més amable i, també, adaptar-nos als reptes que comporta el canvi climàtic.
Un bon decàleg. Centrem-nos primer en el de la mobilitat.
Torroella és com un gran embut. Evidentment, aquí ha d’actuar l’administració superior, en aquest cas la Generalitat. I no em refereixo només a les carreteres, sinó també a desencallar solucions globals per treure els taps que es formen al nostre municipi i que afecten el conjunt del Baix Ter. Molta gent no ens ve precisament per les cues que sap que s’hi formen.
No oblidem que Torroella està situada en un punt molt sensible.
I per això cal ser mol curós. Les accions han d’estar molt i molt ben estudiades. Fer qualsevol cosa, ja sigui un nou vial, un pont o un carrer, és molt complex i requereix abordar-ho amb sensibilitat. No em refereixo només a una sensibilitat mediambiental, sinó que estic parlant de la que és més emocional. És a dir, les alternatives han d’estar molt ben encaixades quirúrgicament en el marc dels valors territorials. Som un territori molt sensible mediambientalment i emocionalment.
Ho entenc. Però moltes d’aquestes accions s’esperen fa més de seixanta anys.
I per això cal abordar la millora de la mobilitat i prendre algun tipus de decisió. No pot ser que continuem amb aquestes cues que generen pèrdua de temps i tenen efectes econòmics i mediambientals, tots efectes negatius.
El tema de l’habitatge que abans ha posat sobre la taula preocupa tots els alcaldes. Es veu amb les mans lligades?
Sí, perquè és inadmissible que amb una problemàtica tan greu com aquesta, no s’atreveixin a fer unes lleis que posin en el mercat habitatges que en aquests moments estan tancats. Aquí hi ha responsabilitats polítiques i també penso que socials. Cal ser exigents amb els governs superiors, com ara la Generalitat i especialment amb l’Estat.
Els ajuntaments estan per la feina?
Per descomptat! Molts ajuntaments, com el nostre, estem disposats a assumir un cost econòmic per posar aquests habitatges al mercat. El govern ha de fer una llei per accedir als pisos dels bancs. Si accedíssim a aquests immobles, posem per trenta anys, molts ajuntaments prioritzaríem inversions per posar-los al mercat a uns preus justos. I això implica fer polítiques per facilitar que els ajuntaments puguin gestionar solucions eficients per a l’accés a l’habitatge.
Els tenen comptabilitzats?
Entre Torroella i l’Estartit deuen voltar entre els 250 i 300. Estem parlant d’habitatges que o estan tancats, i per tant no tenen cap ús, o bé estan inacabats, arran de la crisi del 2008.
I en mans dels mateixos.
Entitats financeres, la Sareb i els fons d’inversió.
Parlava de generar llocs de treball per tot l’any.
Cal allargar la temporada turística. De fet, això ja s’està aconseguint. El que ens cal ara és captar empreses amb valors afegits que generin llocs de treball més tècnics o amb un nivell de formació més alt.
Els joves ja no tornen.
Exactament. Quan marxen, amb 16 o 18 anys, a estudiar a fora ja no tornen. Si el municipi oferís un tipus de feina més tècnica, molts joves segur que tornarien. A més, és molt important recuperar per al municipi tot aquest coneixement.
Un dels reptes de què parlava abans era abordar els barris.
Abans es considerava que qualitat de vida era poder aparcar davant de casa o tenir un carrer ample. Ara cada cop més s’ha de valorar que als barris hi hagi com menys cotxes millor o prohibir estacionar en segons quins carrers, on hi ha plantes baixes. Cal fer una cirurgia pensant en els barris al servei de la gent. Torroella no té problemes d’aparcament. Una altra cosa és l’Estartit, on ja estem parlant amb l’EMD de fer un pla integral. Cal pensar un urbanisme més agradable, amb més ombres, pensat per a la gent. I també al nucli antic unificar tots els carrers i treure les barreres arquitectòniques.
Quan vaig assistir a la presentació de l’Espai Cousteau vaig escriure al diari que podria ser com un suflé. És un bluf?
Ens fa molta il·lusió un projecte d’aquestes característiques. Però veiem que es va endarrerint, i això ens preocupa. Segons tinc entès, per problemes interns de la mateix fundació, que sembla que van solucionant.
Projectes, aquests, complicats.
Sí, és cert. Però ha arribat un moment en què nosaltres volem veure coses. El que podem dir és que estem a disposició de les dues fundacions implicades per ajudar en tot allò que puguem. La Fundació Mascort va fer un acte de generositat important posant a disposició una parcel·la. Si no es veu clar el futur del Cousteu, ens posarem a disposició dels propietaris dels terrenys per trobar solucions efectives.
A més, estan a punt d’obrir l’Espai Medes, a l’Estartit. Conceptes afins.
Sí, l’obrirem abans de Setmana Santa. Ens feia molta il·lusió tenir l’Espai Medes complementat amb el Cousteu, que seria a escala mundial, i que compliria amb els objectius d’allargament de temporada i d’oferta de feina tot l’any. El que s’ha de tenir clar és que si el Cousteau cau, nosaltres lluitarem d’acord amb la Fundació Mascort perquè en aquest espai s’hi pugui fer un equipament de primer nivell.