“En un període de temps molt curt vindrà molta més gent”

Ha canviat a les dues bandes. Ara mateix, tant ERC com nosaltres som les formacions que més representació tenim al municipi. Per tant, és bo que hi hagi la voluntat de trobar punts en comú. L’alcalde Almedro s’ha obert a parlar de temes importants i valorem que s’intenti normalitzar la relació amb el grup majoritari de l’oposició.

És una decisió que vam prendre com a grup municipal. No ens sentim còmodes fent una oposició crítica que ho troba tot malament i que posa pals a les rodes a tot i per sistema. A nosaltres el que ens mou és proposar alternatives, treballar d’una manera constructiva i debatre el perquè allò que ens presenten no s’ha de fer o s’ha de fer d’una altra manera. En lloc d’anar a destruir, anem a construir, perquè en cas que puguem governar ens agradaria que ens tractessin igual.

Nosaltres sempre hem dit que el POUM ja va néixer vell, malgrat que va ser aprovat amb àmplia majoria. Ara ho estem veient perquè no pot donar resposta als problemes que van sorgint. S’ha de tenir una projecció més ambiciosa. Ara mateix amb La Serreta, La Miralda, La Crison, tres projectes més a la zona d’Alella Mar… tenim una projecció de creixement d’un 25% més. Un 25% més d’alellencs i alellenques amb els mateixos drets i deures que hauran de menester serveis i voldran una mobilitat adequada a les seves necessitats. Avui amb els que som ja tenim mancances, imagina’t quan s’hagi desenvolupat tot el creixement previst. És molt bèstia! En un període de temps molt curt vindrà molta més gent i crec que no estem preparats per entomar-la. Aquest escenari ja no el podem canviar, el repte ara és saber com ho podem fer de la millor manera possible.

Estem obligats a intentar-ho i, si no podem quadrar del tot el cercle, com a mínim adaptar-lo a aquells paràmetres que ens beneficiïn. Cal preveure els canvis dels pròxims trenta anys perquè els problemes d’ara seran molts semblants als de llavors i la gent que vingui a viure a Alella també voldrà que els seus fills i filles es puguin quedar a viure aquí.

Crec que aquí ERC té una imatge del poble molt més de socialització i d’eliminació de certes tipologies d’urbanisme que han marcat molt l’evolució d’Alella i del que ens ha fet com a poble. Fomenten més la concentració. Nosaltres, potser d’una manera més bucòlica, apostem per refer i reconstruir.

És una proposta que ens han tombat tres vegades consecutives i ara no en fan esment. La biblioteca continua sent una necessitat, perquè ja ho era fa dotze anys. Aquí també ens enfrontem a un repte complex, però que volem encarar. En el seu moment es va plantejar traslladar-la a la fabrica de pintures, però el projecte ja va néixer vell. Nosaltres ens volem diferenciar respecte l’actitud que aplica el govern actual, que és molt reactiu. Quan sorgeix una situació, reacciona immediatament. Nosaltres, en canvi, volem ser proactius i avançar-nos als problemes i als escenaris futurs. Preveure les jugades a fer, com als escacs. No necessitem un projecte de biblioteca clàssic, sinó un centre adaptat als nous temps i a les noves necessitats, que ara són molt diferents. De fet, creiem que la Vinícola seria el lloc ideal. Es tracta d’un edifici que s’està començant a deteriorar i que l’Ajuntament no pot deixar passar l’oportunitat de quedar-se’l.

És molt complicat i aquí sí que m’he de posar al costat de l’alcalde Almendro. La capital de la DO no està sabent trobar les sinergies amb tot el consorci de turisme de la Costa Central. Aquí crec que hauríem d’anar junts i compartir espais comuns. Fins ara els governs locals han volgut separar-se i mantenint un plànol totalment independent i això ens ha restat oportunitats. Ens cal treballar conjuntament. Privadament, els cellers d’Alella ho estat fent d’una manera espectacular i amb grans resultats i caldria que en l’àmbit públic ens emmirallessin amb la feina que fan. No podem anar per lliure. Cal més cohesió amb altres institucions.

Tot i que sembla que sí i que el govern defensa que la situació ha anat a millor, la realitat és que he tingut un mes de desembre molt difícil. Hem demanat informació en aquest sentit i no ens arriba i això sí que ens amoïna. Els delinqüents es mouen a Alella de manera cíclica i hi ha èpoques on la pressió policial els pot aturar majoritàriament, i hi ha que repunten els casos. De fet, quan s’actua en contra, aquesta gent el que fa és marxat a altres municipis, però no acaben de marxar mai. La reacció, però, bé precedida d’un munt de denúncies, de l’angoixa dels veïns afectats i de l’augment de la sensació de seguretat. Jo mateix he patit una ala experiència, perquè a casa dels avis hi van entrar amb ells a dins. No els van robar res, però l’àvia va estar mesos amb l’ai al cor. Som conscients que els robatoris i els actes delictius no els resoldrem al cent per cent, hem de ser objectius, però sí que podem complicar molt la vida als delinqüents. Hem d’actuar a través d’elements disuassoris com la instal·lació de càmeres de vigilància i amb figures com la del sereno que ha donat experiències molt positives a altres municipis. Tenim el cos policial que tenim i no pot arribar a tot.

És un altre dels temes amb els quals hem pogut debatre amb l’equip de govern. Hem de veure quina direcció pren, perquè ara estem condicionats per les noves directrius europees molt més exigents. En aquest cas personalment crec que s’ha de ser caut i veure com estan funcionant els nous sistemes a altres poblacions per veure fins a quin punt es poden adaptar a les necessitats pròpies d’Alella. La primera impressió és que tot està sent un caos i la pregunta surt sola. Hem d’entrar dins aquest caos o hem de mirar-ho amb certa distància fins que tot es resolgui. Potser ens compensa pagar la multa que ens arribi, perquè tampoc estem tan lluny dels nivells exigits. La proposta inicial sembla que va cap al porta a porta, segons el govern, però a nosaltres ens costa de veure. Tota Alella pot funcionar amb el porta a porta? Molt difícil sobretot en aquells barris on la densitat urbanística és molt alta. Nosaltres confiem més en un sistema mixt, amb contenidors intel·ligents, però el govern ens ha dit que no pot ser perquè els camions actuals no estan adaptats. Doncs potser cal plantejar-se que si resulta l’opció més còmoda i efectiva s’haurà d’invertir en camions nous.

Quan es va aprovar en el POUM, la proposta que se’ns va presentar era una autèntica aberració. No tenia cap mena de sentit. Era l’aplicació d’un urbanisme antic, que la mateixa població podia veure que no tenia cap mena de projecció. Va néixer vell. La segona proposta era una mica més del mateix, però maquillada. L’alcalde Almendro ens va donar l’oportunitat de participar en el debat amb un grup assessor conformat per més de trenta persones de diferents àmbits. Llavors defensava que era molt difícil canviar la proposta, perquè s’havia millorat molt. Nosaltres vam demostrar que no, que era possible canviar. Tot i això hem perdut l’ambició de fer-ho.

Vam basar la nostra proposta en dos aspectes clau. D’una banda la situació ecològica i ambien obliga a repensar molts elements de construcció. De l’altra la manca d’habitatge, un mal que ens afecta a nivell de país de forma evident. Calia entomar una solució que garantís l’equilibri en els dos àmbits i que, a més, fos assequible. Un repte brutal i dificilíssim. La Miralda havia d’esdevenir un gran parc públic, conservant tant l’edifici com a punt clau com l’espai natural que és. Cert que mantenir-lo obert i en condicions genera grans despeses per a l’Ajuntament, ens en fem al càrrec. Per això vam pensar que calia dotar-se d’una activitat econòmica que ho fes viable i que ja estava inclosa dins del projecte del govern: l’àgora d’investigació científica vinculada a la medicina. Volíem transformar La Miralda en un campus universitari, amb edificis adaptats a l’entorn i a les necessitats del personal.

Cert. Allò és una propietat privada i com que és seu, voldrà una opció econòmicament viable i per això proposavem que la construcció es concentrés en aquesta zona. No fer res no és una opció, perquè s’han de resoldre els problemes amb el Trèvol, els dels accessos i la mobilitat i la connectivitat amb els barris. La nostra proposta es basava en una construcció intel·ligent per atendre les necessitats d’una població que està envellint, però que es troba bé. Una edificació basada en el coliving i l’ús compartit dels espais comuns. Una manera de fer, nascuda als paísos nòrdics, que està calant fort entre les empreses i que està creixent amb força. També eliminàvem les dues àrees comercials i proposàvem traslladar allà un nou CAP.

Un urbanisme que es pugui adaptar als temps actuals, que permeti redibuixar les densitats i que doni resposta a les necessitats de la població. Que una gran casa es pugui convertir en diferents habitatges i així els nostres joves no es vegin obligats a buscar casa fora d’Alella- Rehabilitar i adaptar i amb una mentalitat més ecològica i menys basada en un creixement desproporcionat que no porta enlloc. Si volem continuar mantenint l’esséncia de poble que ens caracteritza i que ens fa especials no podem créixer sense més