Ripoll, laboratori del 17-A

Ripoll va viure, el 17 d’agost del 2017, una de les sotragades més bèsties de la seva història recent, a causa del fatídic atemptat gihadista de Barcelona i Cambrils perpetrat per nou joves ripollesos i amb l’eximam de la mesquita local, Aldelbaki es-Satty, com a cervell. Van ser moments en què els veïns de la capital del Ripollès estaven en un estat de xoc per la incomprensió de per què uns joves de la vila, uns veïns més, es van convertir en terroristes i van matar persones innocents.

Després de l’impacte inicial, però, i de la reacció en general serena dels veïns de la vila, es va fer un pas endavant i es va decidir viure aquesta sotragada com una oportunitat per millorar. Des de les institucions, es posava l’accent que, tot i que les polítiques socials ja funcionaven, no es podien estar de braços plegats després d’aquests atemptats. Per això l’Ajuntament i el Consorci de Benestar Social del Ripollès van canalitzar totes les iniciatives de la societat civil i van reforçar les públiques per definir un nou model de convivència. Ripoll es convertia així en una mena de laboratori per a un nou paradigma social amb el suport de la secretaria d’Afers Religiosos, les direccions territorials dels departaments de Presidència i de Treball, Afers Socials i Famílies, la direcció general d’Acció Cívica, l’Escola d’Administracions Públiques de Catalunya, la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i el Departament d’Ensenyament.

Aquest nou model s’estructurava en un pla que incloïa suport psicològic i emocional als afectats, una diagnosi dels factors de risc i de protecció per disminuir els nivells de vulnerabilitat dels joves, i un canvi de mirada per eliminar estereotips. Fins i tot tenia nom, Icert, que és l’acrònim d’impacte, emocions, reflexió i transformació. En l’aspecte teòric, era una metodologia que, a través de material impactant, treballava les emocions que es generaven i, a partir d’aquest punt, s’intentava fer una reflexió que aportés elements de transformació.

Això pel que fa a la teoria. Pel que fa a la pràctica, es va traduir en un munt d’activitats i de taules de treball amb col·lectius diversos, com per exemple l’audiovisual El país dels blaus i dels grocs, editat pel Consorci de Benestar Social del Ripollès, que feia una crida al respecte per la diferència i reclamava omplir el buit que senten molts joves que són marginats per algun aspecte com ara l’origen, la sexualitat o les seves capacitats. Explicava el procés migratori per buscar condicions de vida millors, jugant amb els dos colors i amb l’assimilació d’alguns trets dels nouvinguts, lamentant, però, que els autòctons sempre veuen més els trets diferents, i no defugia el problema de la radicalització.

També hi va haver una jornada de portes obertes a les dues mesquites de Ripoll, la celebració pública de l’inici del Ramadà coincidint amb la festa major, el programa de l’Ajuntament 12 mesos, 12 països, un iftar –àpat nocturn del Ramadà– obert a tots els veïns del municipi, conferències i exposicions, per citar només altres exemples de la quarantena llarga d’iniciatives que es van dur a terme.

A més, els presidents de les dues associacions locals de musulmans de Ripoll, Abdelha Elmeftah, d’Alfath, i Ali Yassine, d’Annur, van deixar clar des del primer moment, i hi han insistit diverses vegades a aquest diari, que la formació és la clau per evitar la radicalització dels infants i joves, i que en aquesta línia treballaven totes dues entitats. Afirmaven també la voluntat de continuar sent una associació més de Ripoll, mantenint les seves activitats dins l’agenda comarcal de propostes.