política
La condonació s’obre pas enmig de la fugida del PP
Van venir, van seure i de cop i volta es van aixecar per abandonar la sala amb escarafalls en el primer punt de l’ordre del dia i sense esperar al punt de la condonació que motivava la fugida. Les onze comunitats governades pel PP van optar ahir pel cop d’efecte d’abandonar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l’òrgan que aplega Hisenda amb els consellers del ram per traçar l’horitzó del dèficit i el deute, en protesta per l’acord de condonació del deute que la vicepresidenta María Jesús Montero ha pactat amb ERC. El triumvirat format per les conselleres Rocío Albert (Madrid) i Carolina España (Andalusia) i el conseller Miguel Corgos (Galícia) va liderar el clam contra el perdó del deute calculat per la Generalitat i que també beneficia els feus del PP amb una sorollosa rebel·lió i amb l’exigència d’un nou model de finançament. “Montero només obeeix Junqueras i Puigdemont”, va denunciar la consellera andalusa d’Hisenda, Carolina España, sense ni tan sols distingir entre ERC, forjadora de l’acord, i Junts, que hi vol votar en contra perquè hi veu una “aixecada de camisa”. Ja sense cap veu del PP present i amb la consellera Alícia Romero –debutant ahir en aquest fòrum– i la resta de titulars socialistes asseguts a la taula, el Consell de Política Fiscal i Financera –on Hisenda té la meitat dels vots i n’hi ha prou amb el vot de la Generalitat per decantar els acords– va continuar la sessió i va aprovar la proposta de condonació global de 83.252 milions i de 17.100 milions en el cas de Catalunya. “Permetrà un estalvi en interessos del deute d’uns 1.550 milions que podrem destinar a polítiques públiques que tenen incidència directa en la vida de la gent com ara salut, educació, serveis socials o recerca”, va exposar Romero tot estrenant una sintonia amb Montero que no es vivia des de l’etapa d’Antoni Castells i Pedro Solbes.
La rebel·lió de les comunitats del PP va regalar una curiosa escena teatral digna de la comèdia napolitana quan a les escales del Ministeri d’Hisenda els consellers es robaven el torn de paraula per rivalitzar a l’hora de dir la frase més punyent en contra del perdó del deute i sense respectar-se la cortesia de deixar acabar les frases els uns als altres. Una cosa, però, és dir no ara de cara a la galeria, i una altra és renunciar al final a l’oxigen de pagar menys interessos quan arribi l’hora de firmar el conveni, i ahir el PP ni tan sols s’hi va oposar perquè va fugir abans de la votació i això compta com una abstenció.
Revolta per evitar el no
La consellera Romero va tastar in situ l’aspror del PP. “És una falta d’educació i una falta de respecte, s’ha aixecat abans que hi hagués cap debat”, va denunciar. La vicepresidenta Montero va lamentar la “deslleialtat inèdita” dels consellers del PP i alhora la “covardia” de “preferir aixecar-se abans que quedar retratats votant-hi en contra” com va ordenar la vigília el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo. “Aquest dia perseguirà durant molts anys el PP”, va sentenciar la ministra.
“Les beneficiarà totes”
Tot i el desafiament de la plantada, Montero va recordar que la condonació “beneficiarà totes les comunitats a pesar del comportament irresponsable dels territoris governats pel PP” perquè hi haurà un estalvi de “com a mínim 6.500 milions d’euros”. Un cop aprovada al CPFF ahir, el Consell de Ministres ha d’aprovar una llei orgànica que s’ha de tramitar al Congrés –i rebre una majoria absoluta de 176 vots a favor, amb Junts o el PP a bord– i en paral·lel negociar bilateralment amb cada comunitat la quitança en aquell territori i fixar el conveni i firmar-lo perquè es faci efectiva la condonació. El pronòstic de Montero és que, arribada l’hora del conveni i ja sense el focus d’ahir, el PP el firmarà. “Com que s’han abstingut ho tenen més fàcil per acceptar després la condonació”, abonava el conseller asturià Gillermo Peláez.
“No serem còmplices”
En nom d’Isabel Díaz Ayuso, l’assot de la Generalitat va ser la consellera madrilenya d’Hisenda, Rocío Albert. “Els deutes s’han de pagar, no es perdonen. No blanquejarem l’acord. El que necessitem no és un model de condonació, sinó un nou sistema de finançament”, es va vantar tot obviant que gràcies al càlcul pactat amb ERC a Madrid se li condonen 8.644 milions de deute. “No blanquejarem un acord bilateral amb ERC”, reblava el gallec Miguel Corgos.
La paradoxa d’Andalusia
En nom d’Andalusia, la més privilegiada amb un perdó de 18.791 milions del seu deute, la consellera Carolina España advertia: “No serem còmplices.” Montero, que serà la candidata a la Junta el 2026, no defugia el cos a cos: “El president andalús [Juanma Moreno] fa un any deia que no acceptaria una condonació de menys de 17.800 milions i ara assegura que 18.791 milions són engrunes.”
“Tot és un engany”
Pel conseller balear Antoni Costa, també del PP, tot és un “engany”. No es condona cap deute: el que deixem de deure com a ciutadans de les Balears ho deurem com a ciutadans d’Espanya”, denuncia Antoni Costa, conseller balear d’Economia i Hisenda. El balear Costa fins i tot gosa anticipar que, si la llei de la condonació s’acaba aprovant, el seu govern rebutjarà que se li apliqui aquest benefici “amb convenciment absolut”. El perdó del deute, però, s’obria pas ahir amb la meitat de vots que Hisenda té al Consell de Política Fiscal sumats als de Catalunya, Astúries i Castella-la Manxa.
LES FRASES
Puigdemont: “Millor una part que cap”
Després que Junts obrís la porta dimecres a votar en contra de la condonació de 17.000 milions d’euros de deute del FLA, el president del partit va clarificar la posició. Carles Puigdemont carregava contra els que “fan córrer la brama” que Junts no vol que a la Generalitat se li condoni una part del deute. En un missatge a la xarxa social X, Puigdemont recordava que la formació que lidera ha demanat sempre la condonació “de tot el deute”, tot i que reconeixia que el fet que ara se’n perdoni una part “és millor que no pas que no se’n perdoni cap”. Remarcava que Junts continua mantenint que l’administració catalana “ha d’alliberar-se de tot aquest problema que l’Estat li va carregar al damunt”. A més, es demanava si s’han donat explicacions de “per quina raó es perdona el 50% del deute a Andalusia i només el 20% a Catalunya”. Defensava que el problema del finançament és “el mateix sistema”, que és “injust i insuficient”.