PRÒXIM ORIENT
El camí cap a la pau kurda
El PKK anuncia un alto el foc i un futur desarmament amb la condició que el líder Abdullah Öcalan sigui alliberat de la presó
Aquesta setmana, s’havia emès un comunicat d’Öcalan per tractar la qüestió kurda des d’un àmbit polític amb el desmantellament del PKK
“Estem llestos per convocar el congrés del partit, com desitgi el líder Apo [nom per referir-se a Öcalan]. No obstant això, perquè passi, s’ha de crear un entorn de seguretat, i el líder ha de dirigir personalment el congrés”, deia el comunicat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) publicat ahir per l’agència de notícies Firat, vinculada a l’organització. Després de la crida del líder kurd Abdullah Öcalan, que instava al desarmament del PKK, el grup va respondre amb un alto el foc i amb la negociació d’un possible alliberament d’Öcalan.
“La necessitat d’una societat democràtica és inevitable”, escrivia Abdullah Öcalan en el comunicat de dijous, llegit per membres del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM) des d’Istanbul, després d’haver visitat el líder a la presó. Acabava el comunicat demanant al PKK que deposés les armes i es desmantellés.
La setmana passada, Cengiz Cicek, antic advocat del líder i diputat del DEM, en una entrevista publicada a El Punt Avui, avançava el missatge: “Öcalan vol que el problema kurd s’elimini del conflicte i de la guerra, i que es tracti des d’un àmbit polític.” En aquest moment, els motius de la publicació del comunicat no són públics, però el nou equilibri regional a l’Orient Mitjà és un factor condicionant.
L’ofensiva d’Israel, la caiguda del règim de Baixar al-Assad a Síria i el nou mandat de Trump als EUA han portat a un replantejament dels poders a la zona i a la necessitat de buscar aliats. Els kurds, que viuen dividits en quatre estats, es troben dins de les fronteres dels actors globals de la regió, que necessiten tenir-los en compte per a l’estratègia geopolítica.
Acostament a Erdogan
Des de l’octubre, s’havia vist un apropament progressiu entre el Partit del Desenvolupament i la Justícia (AKP) i el partit d’Acció Nacionalista (MHP) cap al DEM, el partit kurd. El líder de l’MHP, Devlet Bahceli, havia convidat el DEM “a convertir-se en un partit de Turquia” i ja havia posat sobre la taula la possibilitat de més beneficis penitenciaris per a Öcalan. Al desembre, un comitè del DEM va visitar Öcalan a la presó, des d’on va emetre un primer comunicat anunciant: “Aquesta és una era de pau, democràcia i fraternitat per a Turquia i per a la regió.” L’apropament entre els turcs i els kurds, doncs, s’ha fet a través dels partits polítics, ja que el govern ha descartat negociar directament amb el PKK, que considera terrorista.
A hores d’ara, el missatge d’Öcalan planteja molts dubtes i obre nous escenaris tant a Turquia com al Kurdistan després de quaranta anys de conflicte armat.
En espera de la resposta del govern turc, a Turquia s’ha de veure què passarà amb els presoners acusats de terrorisme, com serà el retorn dels guerrillers desplaçats a les muntanyes de Kandil i com es farà la reparació de les famílies afectades. A Síria, les bones relacions de Turquia amb el nou govern i l’inici d’aquest procés de pau podrien causar que els kurds es quedessin amb poques garanties de reconeixement dins del nou estat. Tot i això, el comandant de les Forces Democràtiques de Síria (SDF), Mazloum Abdi, ha assegurat que la decisió d’Öcalan es refereix exclusivament al PKK i no a les SDF.
Més enllà de ser el fundador del PKK i el seu líder des de la creació, Abdullah Öcalan és també la figura referent del moviment kurd a la resta del Kurdistan i de les diàspores kurdes. Öcalan va néixer a prop de Sanliurfa, al sud-est de Turquia, i va estudiar ciències polítiques a Ankara. Va fundar el PKK quan era estudiant, el 25 de novembre del 1978. Va crear el partit amb una base marxista leninista i va acabar convertint-lo una eina per a la trasnacionalització de la lluita per la llibertat del Kurdistan.
El PKK va agafar força amb el cop d’estat del 1980 i va començar la lluita armada el 1984. Després d’anys de conflicte amb Turquia, els militants van acabar refugiant-se, als anys noranta, a les muntanyes Kandil, al nord de l’Iraq. En total, han mort més de 40.000 persones a causa d’aquest conflicte entre les forces de seguretat turques i les guerrilles del PKK.
Öcalan es va exiliar a diversos països, entre els quals Síria i Rússia, fins que, el 1999, les forces d’intel·ligència turques, amb la col·laboració del CNI i el Mossad, el van capturar a Kenya. Des d’aquell moment, Öcalan està pres a l’illa presó d’Imrali, al mar de Màrmara, on fins el 2009 va ser l’únic presoner de tota l’illa.
Fracàs d’un procés anterior
Tot i que de manera més puntual, el PKK ha continuat reivindicant diversos atemptats a territori turc i el govern d’Ankara ha utilitzat l’argument de la lluita contra el PKK per justificar la militarització del sud-est de Turquia i la zona kurda de Síria.
El procés de pau que ha encetat Öcalan amb el comunicat difós ahir agafa el relleu al procés de pau de Dolmabahce, efectiu entre els anys 2013 i 2015. El procés va fracassar després dels atemptats reivindicats pel PKK a Ceylanpinar, una ciutat situada a la frontera turcosiriana.