“Reclamem al govern la mateixa atenció de les zones despoblades”

Doncs molt fàcil: de 2011 a 2015 vam governar amb PP, ERC i Convergència. Tots al govern. Del 2015 al 2019 vam governar amb ERC i Convergència. El 2019 vaig governar amb Ciutadans i un partit municipalista. I ara mateix estic governant amb el PP. Què vull dir? Que el PSC entén la política d’una manera molt transversal, amb unes línies vermelles molt clares, que és la ultradreta, parlin en castellà o en català.

Sí, teníem Plataforma per Catalunya. A Vic, l’Anglada i al Vendrell, l’Armengol. Aquell moment, per sort, ja ha passat.

Com a tota la franja marítima catalana. Al litoral és estrany el municipi que no tingui presència de la ultradreta. Si és excepcional, és igual d’excepcional que als altres municipis del litoral. Hi ha una base sociològica que ho explica.

Tenim un problema estructural. Vam arribar a tenir un 30% d’atur. El 2000 teníem 20.000 habitants i ara en som 41.000. Des de la pandèmia hem tornat a créixer. Abans havíem tingut un creixement de població exponencial, i això vol dir també un creixement exponencial de la construcció per acollir aquestes persones que van venir bàsicament de l’àrea metropolitana de Barcelona. A partir de la pandèmia, és la primera vegada que no només ve població per una qüestió de renda o pel preu de l’habitatge, sinó que hi ha població que valora altres aspectes que aquest territori ofereix: qualitat de vida, espais més lliures, el mar, la natura, qualitat de l’aire i bona comunicació. Per primera vegada podem dir que hi ha famílies que venen d’una manera volguda, no només pel preu de l’habitatge. Estem guanyant població amb rendes més elevades que abans. Tenim un atur estructural perquè va venir població amb baixa formació educativa en el context d’un moment potent del sector de la construcció i quan falla la construcció, costa més tornar a trobar llocs de feina. I perquè el nostre altre sector important és el turisme. Construcció i turisme, grosso modo, ocupen població amb menys formació i quan venen moments difícils és la que pateix més.

Et diria que ni de bon tros dels serveis municipals. M’explicaré. Aquí hi ha dos grans prestadors de serveis: el municipi i la Generalitat, en mestres, metges i mossos. Aquests tres serveis són molt deficitaris.

Som el cor del creixement demogràfic de Catalunya, la zona que creix més. Les administracions són lentes per als tràmits administratius, però si a sobre contínuament estàs creixent, la distància entre les necessitats i els equipaments o serveis es va eixamplant. Demanem a la Generalitat mestres, mossos i metges. Una de les primeres lleis del govern va ser per atendre els micropobles, i està bé, és necessari que s’atengui el despoblament, però demanem la mateixa atenció a les zones que no es buiden, sinó que s’omplen, i que s’omplen cada vegada més. Reclamem a la Generalitat atenció a les comarques que s’omplen. De fet, jo diria que els serveis han d’estar on son les persones, i les persones avui estan a la franja marítima.

Entre Sitges i Tarragona, que són 70 quilòmetres, hi ha 200.000 persones en una metròpoli lineal. El punt més cap a l’interior és el Vendrell, a 4 quilòmetres de la costa. Aquí és on fan falta els serveis. Estem en creixements del 4% i 5% anuals. Abans del crac de la construcció, era encara més bèstia, del 10% anual.

En el nostre cas, tenim uns 30.000 habitatges. La meitat del parc d’habitatges, uns 15.000, són segones residències. Sense construir res, podríem doblar la població del Vendrell de cop. Això és terrible, perquè no podríem doblar de cop els serveis, però aquesta és la realitat. Es construeixen més habitatges, però sobretot s’omplen o es transformen en primeres residències antigues segones residències. I on les tenim? A les urbanitzacions. Això dificulta els serveis o el transport. Es van construir com a zona turística, per estar com a molt dos mesos l’any preparades. De cop tenen població que hi viu tot l’any sense serveis. Econòmicament és insostenible que hi passi l’autobús amb freqüències com les de Barcelona. Sempre tindrem mobilitat de cotxes privats, perquè mai tindrem un servei de transport d’autobús de 10 minuts per cada carrer de cada urbanització. La gestió de l’urbanisme dispers és terrible.

Jo et diria que és l’únic lloc del país on pots aparcar sense pagar, gratis. Segurament és el problema. Nosaltres només tenim poc més d’un centenar de places de zona blava. Una vuitantena d’aquestes places estan en un sol carrer, que és la rambla. La resta és tot aparcament a la calçada o en descampats. El nostre repte no és tant tenir més o menys aparcament, sinó regular-lo perquè hi hagi rotació. Hem ampliat l’illa de vianants i per això tenim poques places de zona blava, que ha de créixer en una segona corona. I després, en un d’aquests solars, hi farem un gran parc urbà de quatre hectàrees, el parc del Botafoc, però cada dia hi aparquen uns 500 cotxes. El pic màxim està al voltant de 200. Abans de fer el parc, hem de trobar una alternativa per a aquests vehicles. Volem fer un pàrquing subterrani a l’altra banda de la riera, a les Bòbiles, que té menys risc d’inundabilitat que si fos a sota del futur parc. L’objectiu és fer-lo en aquest mandat, si som capaços d’aconseguir subvencions. Fins que no tinguem aclarit el tema del pàrquing, no podrem començar el parc, perquè no podem deixar 200 cotxes sense aparcament. D’altra banda, ara hem recuperat al centre l’aparcament subterrani del costat del mercat, que no s’estava gestionant bé. Són gairebé 200 places de cotxe.

Tenim l’únic passeig de tot el litoral mediterrani català on es pot aparcar sense pagar. Això s’ha d’acabar, estem fent el tràmit administratiu d’ampliació de la concessió de zona blava. A mi m’agradaria que aquest estiu ja s’hagués de pagar, però no hi arribarem, perquè per desgràcia els tràmits són com són. Estem parlant d’una concessió que es va fer als anys noranta. En teoria, l’empresa té aquella concessió i si la vols ampliar a altres carrers, has de fer una nova concessió. En el seu moment es va donar preferència a l’empresa en cas que en el futur es pogués ampliar la zona blava. Em conformo que l’estiu del 2026 tinguem zona blava a les platges.

És impopular fer pagar zona blava, però també és impopular no poder aparcar quan vas a la platja. Tot és impopular. A l’estiu pots deixar quinze dies el cotxe aparcat al passeig marítim i moure’l. Els de les autocaravanes estan molt contents, però la gent ha de tenir opcions d’aparcar. Si hi ha rotació, en té. Ara mateix, no.

No estic d’acord que el perjudiqui. El Vendrell és capital comercial d’un territori ampli, no només de la comarca. Som també centre comercial de zones més al sud, com Roda de Berà. Tenim grans superfícies, com a totes les poblacions de 40.000 habitants (per consum d’aigua ens en surten 54.000), amb un pic a l’estiu de 81.000. Les grans superfícies sostenen aquesta població. I també tenim un petit comerç i un mercat que és un tret diferencial. La majoria de mercats s’estan transformant en altres coses de tot tipus, atractius turístics, etcètera. El nostre és dels pocs que queden tradicionals. Tenim grans superfícies, només faltaria, com a tot arreu, igual que hi ha gent que compra online, però a més tenim un centre amb comerç viu, potent i actiu.