Les investigacions de Human Rights Watch (HRW) suggereixen que les forces armades sudaneses i altres actors armats han comès violacions sexuals contra les dones al Sudan, però indiquen que bona part d’aquests abusos els han comès les Forces de Suport Ràpid (FSR), una milícia que s’enfronta a l’exèrcit del país des de l’esclat de la guerra civil, l’abril de 2023. El conflicte acumula matances i possibles crims de guerra i contra la humanitat a múltiples punts del territori i ha causat fins a onze milions de desplaçats forçosos. Però la violència sexual com a arma de guerra s’ha estès també a racons del país on la població civil buscava refugi. En parlem amb Belkis Wille, directora de la Divisió de Crisis, Conflictes i Armes de HRW i autora d’investigacions recents sobre violència sexual contra les dones al Sudan.
Quin conflicte hi ha al Sudan?
Hi ha les forces armades sudaneses, que representaven el govern, i les Forces de Suport Ràpid, abans conegudes com a Janjaweed i implicades en abusos horribles a principis dels 2000 a Darfur. La violència ha tingut com a objectiu els civils. Els pitjors crims que hem documentat els han comès les FSR.
Una investigació vostra se centra en Kordofan, a les muntanyes dels pobles nuba...
Aquesta zona la controla un grup armat, l’SPLM Nord, que actualment no dona suport a cap de les parts en conflicte. Això fa que sigui de les zones més segures del país, i gent d’arreu del Sudan –sobretot de l’ètnia nuba– hi ha buscat refugi.
A mesura que envaeixen territoris, les FSR llancen campanyes d’assassinats i violacions massives...
Les FSR i grups aliats, coneguts al Sudan com a milícies àrabs, han atacat grups ètnics que consideren africans, en contraposició als grups tribals àrabs. Han mort homes, dones i infants. Han incendiat i saquejat llars, han provocat desplaçaments massius i han pres el control de la terra. Per les FSR, la violència sexual ha estat una eina recurrent.
Podries posar-ne exemples?
A Darfur, les FSR han atacat dones que fossin activistes o líders de la comunitat masalit. Vaig entrevistar una dona jove que havia estat molt activa a les xarxes socials, publicant vídeos sobre els abusos que aquests grups perpetren contra els masalit. Un grup de les FSR la va esperar fora de casa seva, la va capturar i la va violar en grup. Li van deixar clar que ho feien per castigar-la pels vídeos que publicava. No és un cas aïllat. Vam entrevistar diverses dones que havien estat violades pel seu activisme. A Kordofan vam documentar-hi esclavitud sexual. Vam parlar amb una jove de 18 anys. Estava embarassada de tres mesos quan les FSR la van segrestar. La van retenir en una base militar com a esclava sexual durant tres mesos amb 51 dones i nenes més. Les encadenaven perquè no s’escapessin. No podien anar al lavabo ni menjaven bé. Cada matí i cada vespre, grups de soldats s’enduien grups de dones per violar-les. Membres de les FSR els deien que hi havia dues bases més on hi havia altres dones detingudes. Governs com els dels EAU, que donen suport a les FSR, en són còmplices.
Aquesta violència sexual és una expressió acarnissada de masclisme que aprofita el caos o una estratègia de guerra?
De vegades són homes amb armes que aprofiten el caos. Altres vegades es vol deshumanitzar i denigrar un determinat grup civil. Perpetrar violacions a gran escala és part d’un objectiu militar pensat per intimidar i silenciar. Al poble nuba, al Kordofan, semblava un esforç per humiliar aquest grup ètnic, una forma d’exercir poder i por.
Hi ha dones que els familiars castiguen per haver estat violades o quedat embarassades...
La dona amb qui vam parlar que havia escapat d’una base de les FSR viu amagada mentre està embarassada, ja que el seu cosí amenaçava de matar-la. En conflicte, les dones són sovint acusades dels abusos que pateixen.
A moltes víctimes, quan busquen atenció mèdica no els fan la prova del VIH ni troben lloc per avortar. Això podria corregir-se amb ajuda humanitària?
És complex. A les muntanyes Nuba, a on tanta gent està fugint, el govern no hi té control. La posició de l’ONU és que només pot operar al Sudan per invitació del govern, i el govern no permet que l’ONU operi en àrees fora del seu control. Als grups internacionals els amoïna que el govern els sancioni i els tanqui programes a altres punts del país. Als centres on vam entrevistar personal mèdic ens deien que no oferirien opció d’avortament, que no hi creuen.
Hi ha cap camí cap a la justícia al Sudan?
El sistema judicial sudanès té una capacitat molt limitada per oferir justícia a les víctimes. El TPI va obrir una investigació fa quasi dues dècades per Darfur, però no té jurisdicció fora d’aquest territori. Caldria ampliar-la. Però aquest tribunal només pot anar al darrere dels més alts nivells de comandament i no és útil en casos com aquest, en què hi ha un gran nombre de grups cometent abusos. Malauradament, moltes dones sudaneses no veuen la justícia com una idea realista.
L’ONU defensa desplegar-hi una força de protecció independent
Els darrers anys, la voluntat dels estats membre de l’ONU d’establir noves missions de pau ha estat limitada. Després de molta feina, s’ha entès que al Sudan és necessari. Però encara no hi ha prou consens. Al nostre parer, per tenir legitimitat i suport, hauria de ser un mecanisme conjunt de l’ONU i la Unió Africana. Fins ara, obtenir el compromís d’ambdues parts ha estat un repte.