“Tenim massa pis buit que no es destina a habitatge assequible”

Canviar la maquinària i les dinàmiques de funcionament de 30 anys costa i en aquesta línia estem d’intentar treballar de manera més transversal, però costa moltíssim perquè el ritme de l’administració és molt lent i canviar les dinàmiques de funcionament també així com la gestió dels recursos humans, és molt complicada.

Centrem els números per aquest any en tres eixos: el benestar social, la millora de les infraestructures i la seguretat ciutadana. D’entrada destinarem una part important a la millora de la prevenció i de la seguretat, destinant més recursos al carrer, especialment amb més policies. Els últims anys hem fet una inversió important amb càmeres de seguretat i ara el que necessitem són recursos que també hem plantejat en una reunió recent amb el Departament d’Interior. Hem reclamat més contundència contra la multireincidència i l’ocupació il·legal d’habitatges, que no només és un tema de seguretat, sinó que és un tema d’àmbit jurídic que s’ha de tractar des d’altres administracions. Hem de millorar la prevenció, perquè la nostra policia fa feina i en fa molta.

La burocràcia alenteix els circuits de demandes ciutadanes i hem de treballar per eliminar els processos que obliguen a que la gent hagi de presentar el mateix paper fins a tres i quatre vegades i hem d’apostar per ser una mica més àgils a atendre les seves demandes.

Les que tenim venen totes finançades, o bé per PUOSC o per CGI i aquest 2025 serà un any bàsicament de paperassa. Per això intentem millorar l’estructura interna que ens faciliti tot aquest procés per preparar les licitacions dels grans projectes que tenim damunt la taula i que hauríem de començar a veure la llum si no final d’aquest any, durant l’any que ve. Volem que aquest any es resolgui el nou servei d’escombraries amb la possibilitat que hi hagi impugnacions, perquè són concursos molt importants que s’allarguen molt en el temps Intentarem treure-la a licitació. L’altra licitació cabdal que tenim és la de la reforma del carrer Gaudí. Una tercera licitació, la de la neteja dels equipaments municipals, també està en marxa i finalment, la de la llar d’infants.

Tordera és un poble que recicla i les dades ho demostren. El que tenim és un greu problema amb tota aquella gent que no ho fa bé. Si tota la gent que fa un mal ús dels contenidors, perquè deixa la brossa fora, fessin les coses bé, reciclessin quan toca, estic convençuda que les dades encara serien molt millors. I és tan senzill com això, intentar reeducar aquesta minoria que ho fa malament per fer un bon ús dels contenidors. Tenim un total de 190 punts de recollida de brossa. És molt difícil arribar a poder controlar-ho tot. La creació d’una nova deixalleria també ens beneficiarà.

Amb determinada gent no s’hi pot fer més. És allò que l’incivisme crida l’incivisme. Amb campanyes i amb sancions s’arriba on s’arriba. Estem patint una crisi de valors molt important i hem de fer tots els possibles per revertir-ho. Campanyes se’n fan insistentment al carrer, a les escoles, amb associacions, i tot i així sempre hi ha aquell que per desconeixement o per deixadesa no fa les coses com correspon. És un picar pedra continu.

No som una zona tensionada, perquè precisament no és que no hi hagi habitatge, sinó que tenim massa pis buit que no es destina a habitatge assequible. El que hem traslladat a la Generalitat és que tot aquest pis buit que tenim immobilitzat per part de la Sareb o d’altres fons voltor es pugui desbloquejar i que la gestió d’aquesta borsa d’habitatges es pugui fer també des de Tordera. La intenció de l’Ajuntament no és edificar nous pisos o promoure nova construcció per fer habitatge social, sinó tot aquell pis buit que tenim i que ara mateix ens genera molts problemes d’ocupació il·legal, poder donar-hi una sortida legal i atenent a les necessitats socials.

Caldria que el mateix govern es posés d’acord amb la Sareb i en aquesta línia estem treballant. Com a municipi és molt difícil contactar amb els fons voltor perquè posin l’habitatge a disposició, tot i que tenen marge fins al 2030. Ens consta que algun edifici s’està mobilitzant, però costa moltíssim perquè l’opció del lloguer no és la primera que està damunt la taula. Sempre ho és l’opció de la venda.

S’ha de poder acabar de manera definitiva amb l’ocupació il·legal d’habitatges. És que ens genera molts problemes de convivència i molts problemes de civisme al poble. I sembla que ara hi ha activitat a nivell de Parlament i a nivell del Congrés de poder resoldre jurídicament aquestes qüestions. Sí que es treballa molt en la línia que les comunitats de propietaris puguin actuar en el període de 48 hores, però això a Tordera especialment ens deixa una mica orfes perquè molts pisos buits formen part de fons voltor, que, per tant, et responen amb molta lentitud o simplement no responen a les demandes que els fem i no denuncien al jutjat. El problema no es resol pagant als ocupants perquè marxin. Fent això només traslladem el problema d’un poble a l’altre. El problema es resol canviant les lleis i defensant la propietat privada. L’Ajuntament ja hi aboca tots els recursos disponibles, la policia actua, s’han evitat moltes ocupacions, però cal incidir de manera molt més contundent contra les màfies que es coneix que existeixen i que treballen al territori, s’han de canviar les lleis i hem de treballar molt d’acord amb les empreses subministradores que em consta que treballen per evitar els fraus. Perquè ja no és només que estiguin fent un frau elèctric o d’aigua, sinó que alguns estan vinculats a la venda de drogues o a les plantacions de marihuana, i són dinàmiques que hem d’erradicar.

Estem en període de licitació de les obres. Desencallem aquest projecte i i també la de Terra Brava, encara que en aquest cas anem un any i mig enrere. Haurien de començar a treballar a finals d’aquest any. Pel que fa a la depuradora de Terra Brava, s’ha resolt el litigi i ho ha fet a favor de l’Ajuntament, i ara tot just comencem el procés amb la revisió de costos del projecte, perquè en tants anys ha quedat absolutament desfasat. En un període de tres anys crec que podríem disposar de les dues instal·lacions.

El que estem acabant d’enllestir és un estudi que ens ha fet la Diputació en el qual hi han participat diferents col·lectius i aquest any volem afrontar la reforma dels usos del Pla General en aquest espai que ens delimitaria quins podrien ser. La reactivació del comerç continua sent una de les parts pendents de tota aquesta modificació, tot i que hem de ser conscients que en el centre històric de Tordera els locals són petits, les tendències de compra han canviat i costa molt engegar un negoci . També hem demanat un recurs a la Diputació per poder instal·lar una incubadora de negocis que possibilita que diferents emprenedors puguin desenvolupar una idea de negoci per poder-se instal·lar al centre.

D’entrada, el que hem fet és un projecte de millora de les infraestructures canviant les canonades de subministrament d’aigua perquè hi tenien moltes pèrdues. I a partir d’aquí, el que hem fet és un projecte de millora de carrers i d’asfaltat de voreres. És un polígon que té uns 30 anys d’història i que s’ha d’anar mantenint ii esperem a veure si la Generalitat i la Diputació atenent les nostres sol·licituds de finançament, perquè els recursos municipals són molt escassos. Hi havia el compromís d’una inversió important a nivell de polígons industrials.

Sí. A mitjans del curs passat vam començar converses amb el Consell Comarcal perquè teníem el contracte vençut amb l’empresa i per tant s’havia de renovar. El Consell Comarcal al final és qui ofereix el servei de transport escolar no obligatori als pobles i enteníem que Tordera havia de formar-hi part, tenint en compte també la particularitat de la nostra població amb 84 km².Hi ha hagut bona entesa i tots aquells problemes del passat s’han resolt. N’estem satisfets.

Hi havia molta demanda ciutadana i per part dels comerciants i de l’associació de marxants, de retirar aquests dos euros del mercat. És una iniciativa més per impulsar-lo. Veurem els resultats perquè encara no podem valorar si s’ha notat o no s’ha notat aquesta excepció de pagament del pàrquing, però és una més. També s’estan redefinint les parades per fer un circuit tancat. S’està treballant amb restauradors locals per poder ampliar l’oferta turística i s’està treballant amb l’Associació de Marxats del Maresme per primar la qualitat i la diversitat de productes per oferir un mercat de qualitat. Volem que venir al Mercat de Tordera vagi més enllà d’una experiència de compra, perquè tenim molt més a oferir.

A Tordera ens corresponen 789.000 euros. Una part molt important anirà a la creació de la nova deixalleria, l’altra a la reforma del Parc i de la pista de l’Amistat, i l’altra estem valorant si fem alguna inversió en quant a carrers o bé, perquè és una de les prioritats d’aquest govern, a l’adquisició de nous locals que tenim en ment per establir algun serve.

És difícil, però en qualsevol cas des de l’Ajuntament hem de fer la feina. Hem de tenir els projectes a punt perquè ja és lent dibuixar un projecte però més lent encara és la contractació per executar-lo i per tant d’entrada el que hem de fer als ajuntaments és fer la feina i la Generalitat que faci la seva.

Està en marxa des del dia 7 de febrer. Està més actualitzada i a més a més endureix el quadre de sancions. Feia molts anys que no es revisava i volíem actuar especialment contra l’incivisme.

Tal i com està la situació de la llengua hauria d’haver-ne una a cada Ajuntament. Tenim una emergència lingüística al país i, evidentment, l’hem d’afrontar des de tots els àmbits. No ens podem permetre perdre la nostra llengua i, per tant, la nostra identitat i tot allò que puguem fer des de les administracions locals, que som els que estem més a prop de la ciutadania, sempre serà beneficiós.

Hem aprovat el RULC, ara fa uns mesos, que és el reglament d’ús de la llengua catalana entre els treballadors municipals. L’altre iniciativa que farem és el de la retolació, que ampliarem als negocis i a les empreses, i, també, un decàleg de bon ús de la llengua catalana.

Això és una altra qüestió important que abordem a partir d’aquest any amb la voluntat que la nova llei de territori, que ara s’ha de reformular amb el pla d’habitatge, pugui incloure les urbanitzacions. Els municipis que en tenim ens hem sentit sovint abandonats per les altres administracions quan hem tractat de posar-hi ordre.

La de Països Catalans. Hem d’arreglar la coberta perquè des dels seus inicis sempre hi ha hagut degoters i calia resoldre-ho sense esperar més perquè ens feia malbé l’interior. L’any passat ja vam actuar en un equipament esportiu semblant, el pavelló parroquial, on es va aprofitar per canviar tota la coberta de fibrociment.

El que fem des d’Ajuntament és treure totes aquelles que hem anat detectant, a mesura que tenim recursos per fer-ho i subvencions també per fer-ho, perquè és costós de treure’ls. L’actuació més important la vam fer fa tres anys que va ser és el canvi de la coberta del pavelló. Ara també l’any vinent actuarem a la coberta d’un espai que hi ha a l’entorn de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, un espai social on també hi farem un nou local I en l’àmbit privat, el que hem de fer és instar la ciutadania perquè s’aculli a les subvencions de retirada de l’amiant.

Justament, ara fa uns dies ens vam reunir amb la Secretaria de Mobilitat i Infraestructures, per veure els resultats d’un estudi que han fet de mobilitat a l’entorn del Maresme i la Selva Marítima. Ho van fer amb els alcaldes dels pobles afectats i ens van presentar diverses opcions. Una d’elles és la prolongació de la C32. Del tram que estava establert en el projecte inicial que ara acaba a Tordera i que hauria d’acabar a Lloret de Mar. Era una de les tres opcions que ens plantejaven damunt la taula i en aquesta reunió sí que es va quedar demostrat el consens que hi havia entre els alcaldes de Lloret, Tordera i Blanes per la prolongació de la C32. No té cap sentit que l’autopista finalitzi amb una rotonda i en una carretera GI600 de dos carrils, que ja no és que quedi col·lapsada l’estiu, sinó que queda col·lapsada cada cap de setmana. Un cul de sac que afecta directament els propis veïns de Tordera, que viuen a l’entorn d’aquesta carretera GI600, com són Sant Daniel i Mas Mora, i masies de l’entorn que pateixen diàriament per anar a treballar o per anar a l’escola .

En el seu dia el projecte que varen fer i que afectava la banda de Tordera estava absolutament consensuat amb una de les plataformes més importants que era la Unió de Pagesos. La Generalitat en el seu dia va fer un nou estudi d’impacte ambiental que recollia més mesures de les que marcava la normativa i aquest estudi va quedar al calaix. Sembla ser ara es vol recuperar i insisteixo, hi ha altres opcions damunt la taula. Veurem com acaba tot, però en qualsevol cas Tordera sempre es posicionarà a favor del final de l’autopista. Del final de l’autopista i de la pacificació de la N2 que ens deixen fora perquè no hi ha ni projecte. Això sí, ens han de donar una sortida el dia que ens arribi perquè si trasllades tot el trànsit a la C-32 la mobilitat quedarà afectada.

Gens i ens preocupa. Estic en contacte gairebé permanent amb el conseller d’Acció Climàtica del Consell Comarcal del Maresme per desencallar aquest projecte de reutilització de les aigües, Si és veritat que em consta que el Consell Comarcal hi està molt a sobre perquè puguem injectar aquesta aigua regenerada de l’EDAR a l’aqüífer . Hi ha una reunió prevista en breu per demanar un estudi hidrogeològic que pugui indicar quin seria el millor punt de connexió d’aquesta aigua i en quina dimensió per injectar-la directament. És un projecte de mirada llarga i que no podem deixar damunt la taula perquè ens plogui tres dies seguits.