“Serem una ciutat més rica, una ciutat més diversa”

Que ja som 50.000 habitants? De debò?... Ironia a part, què hem de dir? Que això ja se sabia, no és nou, d’ara. Vic és a una hora de Barcelona, està ben comunicat, s’hi viu bé, hi ha indústria, hi ha treball, hi ha qualitat de vida. El més lògic i normal és que ens vingui molta gent, de molts llocs. I no només immigració estrangera; hi ha molta gent de Barcelona, per exemple, que ens ha descobert. Per tant, no és una sorpresa. L’alcalde va sortir a finals d’any dient que ens cal ajuda perquè hem arribat als 50.000 habitants, però de fet, si mires el seu programa electoral, ja parlaven de projectar Vic cap a una ciutat de 50.000 habitants. Si estava en el programa, no pot ser una sorpresa. Això, una.

Que l’alcalde s’ho agafa negativament, i t’ho has d’agafar positivament; serem una ciutat més rica, serem una ciutat més diversa. Sí, tindrem més necessitats, caldran més recursos i ens haurem de moure. Fins ara hem anat sobrevivint, com que ja ens en sortíem i vivíem bé, cap problema, doncs. Ara potser haurem de començar a treballar, ara potser haurem de començar a demanar un tercer CAP, ara potser haurem de començar a demanar en matèria d’educació, de mediació, i tot això implica per al govern sortir de la seva zona de confort. El govern s’espanta perquè no han sortit mai de la zona de confort.

Porten molt de temps governant i totes aquestes persones no acaben d’arribar ara. De fet, fa molt de temps que som 50.000 habitants, perquè s’ha de tenir en compte els que no estan empadronats, tots els que no tenen papers. Si se’ls tingués en compte ja fa temps que som 50.000. Ja fa temps que els serveis de salut treballen amb una població de més de 50.000 veïns.

Fa vertigen. El problema és no tenir un projecte de ciutat. Fa molt que no el tenen. Governar no vol dir governar per a avui, vol dir posar la mirada més enllà, a 20 anys, a 25 anys.

Evidentment, el dia a dia s’ha de gestionar, però ja hi ha uns tècnics a la casa que en saben molt. Ho poden fer. Un polític s’ha de dedicar a saber com vol que sigui la ciutat quan sigui gran. Si no es fa aquesta reflexió sempre s’haurà d’estar apagant focs. Si fa 12 o 15 anys no es va fer la previsió dels 50.000 habitants, ara és un problema, evidentment. S’hi han trobat sense tenir projecte de ciutat.

Sí. Estan fatal, tots dos. Un és al soterrani d’un supermercat. Quan el conseller era d’ERC vam anar a veure’l i li vam arrencar el compromís de poder fer un tercer CAP, perquè el crèiem necessari. A més, si ara ens queixem que som 50.000, d’aquí a 20 anys serem bastants més. El govern creu que no cal. No creuen a dispersar els serveis, creuen a concentrar, però és que no es tracta de dispersar, es tracta d’augmentar. El tercer CAP ens cal com el pa que mengem.

Crec que l’explicació és que tota l’oposició hi està a favor i han de marcar la diferència. Van començar a defensar que no, i es troben còmodes a defensar que no. Ho torno a dir: per què no tenen clar ara què volen? Si tu tens clara la teva estructura de ciutat, tens molt clar també com vols que creixi, què vindrà en el futur. Hauríem de tenir tres CAP. I un mercat municipal, i segurament també un palau de justícia. Són obres prou importants per canviar la fesomia de la ciutat, segons com ubiquis aquestes peces en el tauler. Són serveis molt importants i molt grans. Per tant, s’ha de tenir claríssim, perquè la ciutat no se’ns en vagi de les mans, en molts sentits: mobilitat, immigració, habitatge, ensenyament... Quan es toquen aquestes peces toques tota la trama de ciutat. Cal tenir present com ho fas, i el govern no ho té clar. Parles amb ells i no saben si volen o no un mercat municipal. Sí que el volen, però no saben com el volen. No sabem si estarà al mateix lloc, o un de diferent i compartint espai amb el CAP... Els ha quedat gran i s’han associat amb qui no s’havien d’associar, un Ara Vic que és la Unió d’abans. I la seva crossa és Josep Anglada [Som Identitaris i exlíder de Plataforma per Catalunya]. Tot ho aproven amb ell perquè diu amén a tot.