Política

La responsabilitat de créixer

La candidatura de la processó de Verges a la Unesco obre infinitat d’oportunitats de promoció

El govern destaca la importància de gestionar la promoció actual i futura per evitar la massificació

El nou POUM, després de deixar enrere les antigues normes subsidiàries, podria ser un aliat

El POUM vol diversificar l’economia del municipi afavorint l’establiment de petit comerç al nucli

No és fàcil per als pobles petits tirar enda­vant. Només ens hem d’atu­rar a donar un cop d’ull al pres­su­post i veure el marge de mani­o­bra que tenen pel que fa a les inver­si­ons. Ver­ges no n’és una excepció. Amb un pres­su­post per al 2025 d’1.423.663 euros, la inversió real amb prou feina supera els 40.000 euros –més 432.465 euros del pla únic d’obres i ser­veis de Cata­lu­nya (PUOSC) per al període 2025-2029–, per tre­ba­llar per a la millora, el crei­xe­ment i el desen­vo­lu­pa­ment del muni­cipi. Les xifres ja par­len per si matei­xes. I, com també es veu, si l’Ajun­ta­ment penja o no la ban­dera espa­nyola al balcó de la casa de la vila, no afecta la vida dels ciu­ta­dans, el seu dia a dia ni les opor­tu­ni­tats que té al davant el poble. De fet és irre­lle­vant. Els rep­tes són molts i van més enllà d’aquest tema. Ver­ges, això sí, té ali­ats impor­tants, com ara haver dei­xat enrere unes obso­le­tes nor­mes sub­sidiàries i dis­po­sar final­ment des del 2023 d’un pla d’orde­nació urbana muni­ci­pal (POUM), el qual pre­veu la cons­trucció d’un total de 128 habi­tat­ges, optant per tipo­lo­gies més asse­qui­bles que les actu­als, com poden ser edi­fi­cis plu­ri­fa­mi­li­ars i cases ados­sa­des, en l’àmbit més pro­per al camp de fut­bol i la car­re­tera de Gar­ri­go­les. Després en par­la­rem amb més detall. A més, Ver­ges és un poble dinàmic que aposta pel medi ambi­ent i se situa en l’onzena posició de la clas­si­fi­cació de muni­ci­pis que més reci­clen de Cata­lu­nya, amb un 90,67% de reco­llida selec­tiva. De padrins, no li’n fal­ten. Des del 2022, també dis­posa d’un nou con­sul­tori local ges­ti­o­nat pels Ser­veis de Salut Inte­grats Baix Empordà i que dobla la superfície de l’antic con­sul­tori. A més a més, el 2023, es va posar en marxa la ins­tal·lació de vint panells foto­vol­taics per a auto­con­sum a la coberta de l’ajun­ta­ment.

El títol de l’anàlisi, “La res­pon­sa­bi­li­tat de créixer”, no és gratuït, i no va en la línia del que seria un des­ple­ga­ment urbanístic orde­nat i raci­o­nal, que també. De fet, la manca d’habi­tatge és una cons­tant que es plan­teja rei­te­ra­da­ment des de les pla­nes de l’Obser­va­tori Muni­ci­pal. El debat és un altre i tam­poc menor. Fins on està dis­po­sat a morir d’èxit un muni­cipi o a pagar-ne les con­seqüències? I, en cas de ser així, com cal abor­dar-ho? Aquesta seria una bona pre­gunta. En tenim un bon exem­ple: la pro­cessó de Ver­ges, amb la Dansa de la Mort –vegeu peça– com a joia de la corona, aspira a ser patri­moni imma­te­rial de la huma­ni­tat de la Unesco. L’alcal­dessa, Diana Canals, es mos­tra orgu­llosa i satis­feta d’aquesta ini­ci­a­tiva que impulsa l’Asso­ci­ació de la Pro­cessó. Aquest tema no és nou, de fet es va ini­ciar el 2007, si bé, i segons explica, ara està “molt ben enca­mi­nat”. “La segu­re­tat –des­taca Canals– evi­dent­ment no la tenim, però cre­iem que ara tenim mol­tes pos­si­bi­li­tats”, i hi afe­geix: “Pen­sem que la pro­cessó i, sobre­tot, l’ele­ment de la Dansa de la Mort són únics a Europa i ho hem de poten­ciar.” El dilema que té al davant el muni­cipi és com ho ges­ti­o­narà si final­ment s’asso­leix. “Som un poble de 1.200 habi­tants i hem de tenir molt clar com ges­ti­o­nem temes que ja pre­o­cu­pen molts muni­ci­pis, com ara la mas­si­fi­cació.” De fet, la inqui­e­tud de l’alcal­dessa és rao­na­ble. Només s’ha de fer un volt per Ver­ges el dia que se cele­bra la Dansa de la Mort. La decla­ració, explica, pot ser una gran opor­tu­ni­tat, sí, però caldrà ges­ti­o­nar-ho molt bé: “El pro­jecte és molt bo i crec que donar-nos visi­bi­li­tat és molt impor­tant”, des­taca, i con­ti­nua: “Si és a gran escala, hau­rem de tre­ba­llar entre tots perquè no se’ns escapi de les mans. De fet, sem­pre que em pre­gun­ten quants habi­tants té Ver­ges i els dic que 1.200, la gent se sorprèn.” El pro­jecte, doncs, està ben encar­ri­lat. Per situar-nos. El 1989, la Con­ferència Gene­ral de la Unesco va adop­tar la reco­ma­nació sobre la pro­tecció de la cul­tura tra­di­ci­o­nal i el folk­lore, i va con­fir­mar així la importància d’aquests valors en el patri­moni de la huma­ni­tat. El 1993, el govern del Japó va crear un fons a la Unesco per pre­ser­var i pro­moure aquest tipus de patri­moni, i aju­dar així a impul­sar pro­jec­tes en diver­sos països. El 2001, la Unesco va pro­cla­mar per pri­mer cop dinou exem­ples del millor patri­moni oral i imma­te­rial del món i la seva Con­ferència Gene­ral va adop­tar el 2003 la con­venció per pro­te­gir-lo. Ver­ges, amb bon cri­teri, s’hi vol afe­gir.

El crei­xe­ment de qual­se­vol població va estre­ta­ment lli­gat als plans urbanístics. Ver­ges tenia unes nor­mes sub­sidiàries molt anti­gues que li impe­dien fer un crei­xe­ment orde­nat i raci­o­nal, d’acord amb els nous temes i les noves rea­li­tats. Un nou POUM es podria con­ver­tir, doncs, en un aliat. Aquesta eina urbanística a Ver­ges aposta per la reha­bi­li­tació urbana i petits crei­xe­ments amb tipo­lo­gies d’habi­tatge més asse­qui­bles, per atreure per­so­nes joves, així com per poten­ciar el muni­cipi com a pol de ser­veis de la plana agrícola. Fins ara, el seu pla­ne­ja­ment eren unes nor­mes sub­sidiàries, de caràcter molt bàsic, vigents des del 1990. De les onze uni­tats d’actu­ació que pre­ve­ien aque­lles nor­mes, només se n’han desen­vo­lu­pat tres. L’Ajun­ta­ment estima que encara hi ha poten­cial per cons­truir entre 170 i 180 habi­tat­ges, i que 67 més es tro­ben buits. En aquest con­text, el POUM vol con­so­li­dar el muni­cipi com a cen­tre d’un àmbit ter­ri­to­rial més ampli, que abasta diver­sos muni­ci­pis de la plana agrícola empor­da­nesa, i per la con­so­li­dació i reha­bi­li­tació de la seva estruc­tura urbana més que per nous crei­xe­ments. Així, es pre­veu la cons­trucció d’un total de 128 habi­tat­ges, optant per tipo­lo­gies més asse­qui­bles que les actu­als, com poden ser edi­fi­cis plu­ri­fa­mi­li­ars i cases ados­sa­des, en l’àmbit més pro­per al camp de fut­bol i la car­re­tera de Gar­ri­go­les, per faci­li­tar pri­me­res residències a per­so­nes joves. Quant a la mobi­li­tat, l’Ajun­ta­ment vol cer­car emplaçaments per a nous apar­ca­ments que mini­mit­zin l’ús del vehi­cle pri­vat al nucli antic, i crear recor­re­guts per a bicis i via­nants per acce­dir al parc del Ter i a camins rurals de l’entorn. A més d’esta­blir faci­li­tats per al desen­vo­lu­pa­ment de l’acti­vi­tat agrícola, el POUM vol diver­si­fi­car l’eco­no­mia afa­vo­rint l’esta­bli­ment de petit comerç al nucli. També s’adme­ten tallers i magat­zems a l’àmbit urbà, com­pa­ti­bles amb resi­den­ci­als, i petita indústria a la perifèria.

Des del 1666
Les primeres cites escrites que esmenten la processó de Verges són dos documents eclesiàstics siscentistes procedents de l’Arxiu Diocesà de Girona. Un dels quals, que data del 20 d’abril del 1666, ja la qualifica de ‘costum’. De fet, aquest any es va recuperar aquesta tradició, que és una herència de les danses macabres de l’edat mitjana catalana i europea. Un costum que no era únic, però que es va anar perdent. A Catalunya, hi ha notícia d’altres danses de la mort també, avui desaparegudes. Entre les quals, cal esmentar les de Ripoll, Beget, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles, Cadaqués, Perpinyà i també a Rupià, lloc on va desaparèixer el 1935. És per això que és tan important que es mantingui viva gràcies al treball i la dedicació de tot un poble.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia