Política

París obre el paraigua nuclear

Macron ofereix la dissuasió francesa a la resta de països europeus davant del risc que l’administració Trump retiri la seva

França té, a diferència del Regne Unit, autonomia estratègica, i Alemanya està disposada a una alternativa als EUA

L’OTAN 3.0 seria complementari a l’actual dissuasió intercontinental

L’apa­rició del pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, enmig dels sol­dats de la base aèria de Luxeil-Saint-Saveur, cone­guda com a BA116, a la Bor­go­nya, sobre una tarima i amb avi­ons de caça de fons, va ser el 18 de març pas­sat com una reen­car­nació del gene­ral De Gau­lle i la seva dis­su­asió nuclear autònoma dels EUA i l’OTAN, ins­tau­rada els anys sei­xanta del segle pas­sat.

Sac­se­jats per la guerra d’Ucraïna, l’expan­si­o­nisme del líder rus, Vladímir Putin, i les vel·leïtats d’anar-se’n d’Europa del seu homòleg nord-ame­ricà, Donald Trump, el parai­gua nuclear francès s’eri­geix com una alter­na­tiva per des­ple­gar a la resta de països de la Unió Euro­pea (UE). Aquesta és una pos­si­bi­li­tat que França ofe­reix des de fa dècades con­ser­vant-ne el coman­da­ment, sense que fins ara li hagues­sin fet gaire cas.

“Luxe­uil serà, en l’horitzó del 2035, la pri­mera base a aco­llir la pròxima versió del Rafale i el seu míssil nuclear hipersònic, símbol de la moder­nit­zació de la nos­tra dis­su­asió nuclear”, va anun­ciar Macron des d’aque­lla tarima en referència a la futura versió Rafale F5 d’aquests avi­ons de caça que han de trans­por­tar els futurs míssils ASN4G. Així, aquesta base –des d’on s’estan enviat els Mirage 2000-5 a Ucraïna– es con­ver­tirà en la quarta a l’Estat francès amb vocació nuclear, con­jun­ta­ment amb les de Saint-Dizier, Istre i Avard, que acu­llen dos esqua­drons amb una qua­ran­tena de Rafa­les i doblen la capa­ci­tat actual del país. Aquesta dis­su­asió nuclear es com­pleta amb qua­tre sub­ma­rins nucle­ars que trans­por­ten els míssils M51. En total, actu­al­ment França dis­posa de 290 ogi­ves nucle­ars.

Es tracta d’una quan­ti­tat supe­rior a les 220 del Regne Unit, després que ambdós països hagues­sin anat reduint tot aquest arse­nal des de la des­a­pa­rició de la Unió Soviètica. La gran diferència és que els britànics depe­nen tec­nològica­ment dels EUA i, de fet, repre­sen­ten un com­ple­ment del des­ple­ga­ment de l’OTAN, i els fran­ce­sos dis­po­sen de la sobi­ra­nia com­pleta. De fet, De Gau­lle va fer sor­tir el país del coman­da­ment inte­grat de l’OTAN el 1968 i, des de lla­vors, es coor­dina amb la resta de for­ces de l’Aliança amb instàncies intermèdies. Els britànics, per exem­ple, només dis­po­sen de la dimensió nuclear marina amb qua­tre sub­ma­rins Van­guard, que es cons­tru­ei­xen al Regne Unit però depe­nen dels míssils Tri­dent nord-ame­ri­cans.

L’amenaça que Trump retiri el seu parai­gua nuclear d’Europa, des­ple­gat en bases a Ale­ma­nya i Polònia, ha posat en alerta aquests països, tot i que, de moment, la seva admi­nis­tració no ha arri­bat a par­lar-ne fins a aquest extrem. Dos dies abans de gua­nyar les elec­ci­ons ale­ma­nyes el 23 de febrer, el futur can­ce­ller con­ser­va­dor, Fri­e­drich Merz, va obrir-se a “rei­vin­di­car la par­ti­ci­pació nuclear, o almenys la segu­re­tat nuclear, del Regne Unit i França”. És la pri­mera vegada que un diri­gent ale­many s’hi refe­ria tan clara­ment després del 1945.

Recels de Le Pen i Mélenc­hon

Men­tre el pri­mer minis­tre britànic, Keir Star­mer, encara no s’hi ha pro­nun­ciat, Macron no va des­a­pro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat el 5 de març, en una al·locució tele­vi­siva sobre el pro­jecte franco-britànic de força de segu­re­tat a Ucraïna, per donar-se per al·ludit. “Res­po­nent a la crida històrica del futur can­ce­ller ale­many, he deci­dit obrir el debat estratègic sobre la pro­tecció de la nos­tra dis­su­asió nuclear per als nos­tres ali­ats del con­ti­nent euro­peu”, va mani­fes­tar, tot recor­dant, això sí, que el coman­da­ment sem­pre serà francès davant les for­tes reticències de l’extrema dreta de Marine Le Pen i els insub­mi­sos de Jean-Luc Mélenc­hon. En rea­li­tat, ja fa més o menys un any que s’està tre­ba­llant en aquest parai­gua francès amb equips de Macron i l’encara can­ce­ller Olaf Scholz. I s’hi han afe­git dos emis­sa­ris britànics per fer-lo també exten­si­ble a la seva dis­su­asió nuclear. L’objec­tiu d’aquest “pilar euro­peu de la dis­su­asió”, també cone­gut com a OTAN 3.0, és que sigui com­ple­men­tari de la dis­su­asió inter­con­ti­nen­tal.

No és una cosa que s’hagi de trac­tar imme­di­a­ta­ment, atesa la urgència d’acon­se­guir un alto el foc entre Kíiv i Mos­cou amb els EUA com a inter­me­di­a­ris, però sí que forma part de la intenció d’adqui­rir un major pro­ta­go­nisme per part d’uns països euro­peus mar­gi­nats en aques­tes dis­cus­si­ons. La intenció de l’admi­nis­tració Trump seria la de reti­rar a curt ter­mini els 20.000 sol­dats des­ple­gats en bases euro­pees des de la invasió russa d’Ucraïna, i que s’afe­gei­xen als 80.000 que ja hi eren.

En una tri­buna al diari Le Monde, el geo­polític francès Bruno Ter­trais dibuixa dos esce­na­ris pos­si­bles d’aquesta dis­su­asió nuclear ampli­ada. Un de tipus com­ple­men­tari, d’acord amb l’OTAN, en què França també tin­dria bases en altres països. I una altra, que se subs­ti­tui­ria direc­ta­ment a la dels EUA i faria pos­si­ble que ale­manys o neer­lan­de­sos pilo­tes­sin els Rafale nucle­ars, com ara fan amb els caces nord-ame­ri­cans. Una com­pleta recon­fi­gu­ració estratègica en defensa, vuit dècades després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia