Solbes: ni un duro

Si en ante­ri­ors models de finançament autonòmic l’Estat esto­vava les reticències d’algu­nes comu­ni­tats recor­rent al talo­nari, aquest cop ja d’entrada es declara en sus­pensió de paga­ments apro­fi­tant els estralls d’una crisi que ja ano­mena crisi. “És cert, no hi ha diners”, va adme­tre ahir per pri­mer cop i sense embuts el vice­pre­si­dent econòmic, Pedro Sol­bes, dei­xant clar que l’Estat no apor­tarà ni un duro per acon­ten­tar ningú.

Mos­trant les but­xa­ques bui­des, l’estratègia de Sol­bes és cen­trar la nego­ci­ació en l’arqui­tec­tura del model i en els per­cen­tat­ges dels impos­tos a cedir i fugir de xifres que unes comu­ni­tats puguin llançar sobre el cap de les altres. “No dis­cu­ti­rem sobre qué hay de lo mío, això ja vindrà i serà quan es tan­qui la nego­ci­ació”, va adver­tir durant una com­pa­rei­xença forçada a la comissió d’eco­no­mia i hisenda del Congrés.

Estat prim o massa gras
L’avís pre­ven­tiu de Sol­bes suposa un cop de puny a la taula quan la Gene­ra­li­tat, en docu­ments interns de tre­ball, ha arri­bat a xifrar en 20.000 mili­ons el que el govern cen­tral hau­ria d’afe­gir per man­te­nir l’equi­li­bri entre ingres­sos i des­pe­ses entre l’Estat i les comu­ni­tats acor­dat en el model del 1999.

No és estrany, doncs, que la dis­cussió pivoti ara sobre la forma física de l’Estat. És a dir, si l’Estat està prim i en dèficit per culpa de la crisi, com sosté Sol­bes, o “massa gras i neces­sita apri­mar-se”, com li va repli­car el por­ta­veu d’ERC, Joan Ridao.

Segons el vice­pre­si­dent, del 51% de la des­pesa en mans de l’Estat, un 33% cor­res­pon a la Segu­re­tat Social (que no entra en el finançament) i un 18% a la resta de des­pe­ses. “Resol­dre amb aquest 18% els pro­ble­mes de neces­si­tat de des­pesa de les comu­ni­tats i dels muni­ci­pis no és rao­na­ble”, va reblar en con­tra del front català que des de CiU a ERC i ICV li recla­mava que mogui fitxa abans del 9 d’agost que fixa l’Esta­tut.

Ambigu en l’ani­ve­lla­ment
Sol­bes navega encara en la per­ple­xi­tat de la nefasta aco­llida que va tenir el seu docu­ment de bases pre­sen­tat el 17 de juliol i que ahir, això sí, va reconèixer que “pateix d’incon­creció”. Una ambigüitat deli­be­rada però que s’allu­nya tant de l’Esta­tut que va ser cen­su­rada com a “feri­dora” per Ridao i com a “ètica­ment repro­va­ble” per Josep Sánchez Lli­bre (CiU).

Sol­bes es va pre­sen­tar com a “abso­lu­ta­ment res­pectuós” amb l’Esta­tut. Però aviat va escol­tar com a pri­mer incom­pli­ment la cessió del 50% d’IRPF, IVA i impos­tos espe­ci­als, quan en aquests últims l’Esta­tut eleva el per­cen­tatge al 58%. “Dir al vol­tant del 50% no exclou el 58%”, es va excu­sar un cop més. No es va mullar tant en els ser­veis que s’han d’incloure al cis­tell de la soli­da­ri­tat i que l’Esta­tut limita als tres bàsics: sani­tat, edu­cació i ser­veis soci­als.

Obli­gació cons­ti­tu­ci­o­nal
Tot i que diu que no s’oposa a l’ani­ve­lla­ment par­cial, va ampliar indi­rec­ta­ment el cis­tell. “Si la com­petència de justícia està trans­fe­rida a una comu­ni­tat que no té prou recur­sos, per a mi no hi ha cap dubte que l’hem de finançar”, va aven­tu­rar.

Davant la crida cata­lana a com­plir un Esta­tut que és llei orgànica, Sol­bes avisa que l’obli­gació val també per a altres Esta­tuts i la Cons­ti­tució. “Man­te­nir un model harmònic que pugui fun­ci­o­nar per a tots és una obli­gació cons­ti­tu­ci­o­nal”, va con­cloure rei­te­rant un cop més que “ningú en sor­tirà satis­fet al 100%”.