Àfrica
El Sudan: dos anys en guerra i una crisi humanitària sense precedents
Desenes de milers de morts i tretze milions de desplaçats com a conseqüència de l’enfrontament entre antics socis militars
Es reprenen les converses diplomàtiques per posar fi a una crisi eclipsada per Ucraïna i Gaza
Quan es compleixen dos anys de l’inici de la guerra al Sudan, la seva població pateix una crisi humanitària sense precedents i la inacció de la comunitat internacional continua abocant els sudanesos a una situació cada cop més compromesa. Així ho han denunciat l’ONU i diverses ONG coincidint amb l’inici del tercer any de conflicte bèl·lic i la trobada a Londres, també avui, dels ministres de vint estats per mirar de reiniciar unes converses de pau que han quedat sovint relegades per les crisis a Ucraïna i Gaza.
Dos anys després de l’esclat de les hostilitats a Khartum, la capital del Sudan, entre l’exèrcit del país i les Forces de Suport Ràpid, un grup paramilitar liderat per Mohamed Hamdan Dagalo Hemedti, es calcula que desenes de milers de sudanesos han mort i gairebé 13 dels 51 milions de ciutadans del país s’han hagut de desplaçar, quatre dels quals cap a països veïns.
Allò que va començar com una disputa pel control polític i militar a Khartum es va convertir en una guerra devastadora que ha fragmentat el país, immers en una catàstrofe humanitària. El conflicte no mostra senyals clares de resolució, malgrat els avenços clau recents de l’Exèrcit, que va recuperar la capital a finals de març, mentre els paramilitars s’arraconaven a la regió occidental de Darfur.
La recuperació de Khartum reforça la posició del general Abdelfatah al Burhan, cap de l’exèrcit, però no garanteix el final de la guerra, una demanda constant d’organismes internacionals i nombrosos països que han intentat actuar com a mediadors entre ambdues parts. Les negociacions a l’Aràbia Saudita i altres fòrums, però, van fracassar a causa de la intransigència d’ambdues parts, que busquen una victòria militar total.
Les FAR han intentat establir un govern paral·lel a les zones sota el seu control, especialment a Darfur, fet que augmenta el risc de fragmentació del país. L’exèrcit, de la seva banda, se sent legitimitat com a força estatal i no té un pla per a la reconciliació.
Xifres esgarrifoses
L’absència d’un acord polític sostenible, sumada a la desconfiança entre els líders, perpetua el conflicte i allunya qualsevol possibilitat de transició democràtica. De fet, els dos bàndols que ara combaten havien col·laborat en el cop d’Estat de 2021 després de la caiguda del dictador Omar al-Bashir el 2019, però les tensions sobre la integració dels paramilitars a l’Exèrcit regular els va enfrontar en una guerra que ha desencadenat una catàstrofe humanitària sense precedents.
Algunes fonts parlen de fins a 150.000 morts al país. D’acord amb un informe de l’OMS, més de 30 milions de persones del Sudan, més de la meitat de la població del país, dels quals 16 milions són nens, necessiten assistència humanitària. L’any passat 4,9 milions de nens menors de cinc anys, embarassades i dones lactants van patir desnutrició aguda, fet que suposa un increment del 22% respecte a 2023. Els atacs a hospitals, els saquejos de subministraments i la inseguretat a les carreteres han paralitzat la insuficient resposta humanitària que s’ha adreçat a la zona.
