A tocar dels 100.000 habitants

La proposta de l’equip de govern de Josep Maria Vallès de crear un nou “ecodistricte” de 3.000 habitatges –2.000 de protecció oficial per a lloguer– als terrenys de l’antic camp de golf de Can Sant Joan ha obert la caixa dels trons, i no només perquè el municipi veí, Rubí , i entitats ecologistes s’hi hagin oposat frontalment perquè defensen la creació d’un corredor verd entre Collserola i la serra de Galliners, sinó també perquè ha tornat a posar sobre la taula del municipi vallesà el seu creixement i un dels temes clau en la política nacional i local actual: l’habitatge. Sant Cugat del Vallès, com moltes altres poblacions del país, pateix diferents mals: preus de compra i de lloguer alts –per no dir molt alts– i l’èxode de població (jove i no tan jove) que no hi pot accedir. Amb aquest projecte, que ara per ara depèn de la Generalitat, i més en concret de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) com a propietari dels terrenys, el govern local format per Junts i ERC assegura que vol donar als joves una oportunitat per emancipar-se a la ciutat. El PSC, principal grup de l’oposició, veu amb bons ulls una proposta –que, assegura, encara ha de conèixer amb detall– perquè “per fi”, com assenyala la seva portaveu, Elena Vila, tracta el que pels socialistes és el “principal“ problema de la ciutat. En aquesta línia, fan una crida a treballar amb altres administracions i impulsar un pacte de ciutat en l’àmbit de l’habitatge. Vallès sembla que s’avé a parlar amb la resta de forces polítiques per buscar un consens que ja ha estat possible en altres èpoques a la ciutat, com quan governava Lluís Recoder. I és que Sant Cugat ha crescut molt en les darreres dècades i ara se situa a tocar dels 100.000 habitants. De fet, quan va entrar Recoder a l’alcaldia, l’any 1999, hi vivien 50.000 persones i ja hi havia els planejaments urbanístics dels barris de Volpelleres i Turó de Can Mates. Aquell executiu va haver de gestionar una transformació que incloïa la planificació d’equipaments i de la mobilitat de la ciutat, dos dels temes que aquest 2025 també ocupen i preocupen l’Ajuntament. Ara, a banda de la proposta d’ecodistricte de Can Camps –que és com l’anomena el consistori–, ja existeixen altres projectes urbanístics, com el de Ca n’Ametller i Ragull Centre, que es treballaven en l’anterior mandat, quan al capdavant del consistori hi havia un tripartit format per ERC, el PSC i la CUP. El de Ragull Centre, de dimensions més petites, s’ha modificat i ha passat recentment pel ple. En concret, s’ha optat per limitar les alçàries edificables (seran quatre plantes més planta baixa) i s’ha descartat l’habitatge lliure. En aquesta línia, Vallès defensa un creixement pausat de la ciutat i mantenir “el model Sant Cugat”, caracteritzat pel creixement horitzontal i zones verdes.

Sant Cugat, a banda de l’habitatge, té altres fronts oberts. Els darrers mesos han estat marcats per l’estat de les finances locals. L’Ajuntament va tancar l’any 2023 amb un dèficit de 22,5 milions d’euros. Com ja assenyalava alcalde després de l’estiu, en una entrevista a aquest diari , un dels objectius que s’havia marcat era revertir aquesta situació. En un any, ho han fet. S’ha tancat l’exercici del 2024 amb dos milions de superàvit i han sortit de la tutela financera de la Generalitat. Com? Segons Vallès, gràcies a “una bona gestió i a ajustaments”. En tot cas, crida l’atenció que una de les ciutats que any rere any surt al rànquing de municipis més rics de Catalunya s’hagi hagut d’estrènyer el cinturó per equilibrar les finances locals. Malgrat el balanç positiu, el tinent d’alcaldia Carles Brugarolas ha afirmat en diverses ocasions que apostaran per la contenció per consolidar en els propers exercicis la bona salut de l’economia local. “S’ha revertit el dèficit; estem sanejats. Ara a poc a poc i bona lletra”, assegura l’alcalde. El PSC, partit que formava part de l’anterior executiu, ja ha anunciat que faran una revisió de les dades per saber com en només un any s’ha solucionat el desequilibri financer.

Entre els reptes que té al davant l’equip de Vallès, hi ha la millora de la neteja i de l’espai públic. Aquest 2025 serà l’any d’implantació del nou servei de recollida de residus i neteja de la ciutat, després de prop de cinc anys de pròrroga del contracte. S’espera que a partir del segon semestre es comencin a veure resultats palpables al carrer, amb més vehicles, nous contenidors i la supressió de contenidors soterrats. Pel que fa a l’estat dels carrers, l’Ajuntament ha posat en marxa un pla de xoc de prop de vint milions d’euros, que s’executarà en cinc anys, per millorar l’asfalt i voreres de 150 carrers. Segons l’alcalde, es vol donar resposta a una de les principals queixes de la ciutadania, que lamenta que “la ciutat no està tan neta com hauria d’estar”. En el darrer informe de l’Observatori de Sant Cugat, elaborat a partir d’un miler d’entrevistes, els santcugatencs continuaven tenint una bona percepció de l’estat general de la ciutat; li posaven de mitjana un 6,5 de nota. Pel que fa a la higiene i neteja dels carrers, però, la valoració baixava fins a un 5,59. El paràmetre que suspenia era el del trànsit, amb un 4,52.