Sergi Planagumà
Alcalde de Serinyà (Gent per Serinyà-AM)
“Fem més inversions en dos anys que les que se n’han fet en quatre”
“Hi ha tres grans obres a punt: la rectoria, la reforma de la plaça de l’Església i la reurbanització del carrer Figueres”
“ Hem demanat un projecte genèric per rehabilitar tot el centre. Després anirem avançant, arreglant el poble per capes”
La construcció de l’escola és una vella reivindicació. Podria ser una realitat el curs 2028/29 Cal pensar si tots els municipis hem de reproduir el model de tenir zones industrials
Aquest és el primer mandat que ocupa el càrrec d’alcalde, un lloc al qual va arribar substituint Josep A. Ramon, que havia estat batlle durant 16 anys. Ara aquest va de número dos al consistori. Planagumà assegura, però, que ha personalitzat la seva gestió i que la feina feta fins ara es pot veure a través de les grans inversions que estan a punt de ser una realitat.
Entrem en la segona part del mandat. Quin balanç fa de la feina feta fins ara?
Després d’uns anys de bona feina, hem reactivat un seguit d’inversions importants al municipi. I el balanç que es pot fer és que s’ha fet molta feina en pocs mesos, perquè portem 24 mesos treballant, però reals, de feina, en són menys, i hem intentat aconseguir, fent mans i mànigues i batallant amb subvencions, aconseguir que aquests últims anys s’hagi fet molta més inversió en el municipi que en els últims quatre anys.
Han aprovat, de nou, el pressupost més alt de la història?
Sí, és un pressupost ambiciós en què hi ha grans inversions, com ara l’arranjament de la rectoria per instal·lar-hi el dispensari mèdic. De fet, aquí sí que és cert que hem hagut de fer una reestructuració de la despesa. També hi ha el PUOSC, que ens impulsa per poder fer millors inversions.
Quan està previst que comencin les obres a la rectoria?
Esperem poder tenir l’adjudicació feta i, per tant, poder començar les obres a finals d’estiu. Si podem abans, serà abans, però l’administració té els tempos que té. Aquesta actuació permet que continuem tenint un nucli molt sòlid on passen moltes coses. L’any passat vam tenir l’oportunitat de comprar l’edifici al Bisbat per 180.000 euros. I a partir d’aquí s’ha pogut transformar en centre de salut o dispensari mèdic.
Amb aquest equipament, s’apleguen diferents serveis en una mateixa àrea?
Aquest és l’objectiu, intentar que al nucli hi hagi aquesta vida, i una de les coses que ens vam plantejar va ser que els edificis que estan al voltant de la plaça es destinessin a equipaments públics. A la plaça de l’Església hi ha el centre cívic, que funciona com a casal d’avis també i biblioteca. I a darrere de l’església, l’espai d’entitats i espai jove, que és el centre Can Beia. I ara hi haurà també aquest centre de salut, que serà dispensari i també àrea de serveis socials. També a la plaça de l’Ajuntament hi tenim un altre triangle o, en aquest cas, un quadrat d’equipaments, on hi ha l’escola, el pavelló poliesportiu i després hi ha l’ajuntament, on hi ha la llar d’infants. D’aquesta manera tanquem aquests dos nuclis que queden connectats per un carrer que aviat també rehabilitarem.
Hi ha un projecte de rehabilitació de carrers al nucli antic?
Sí, gràcies al PUOSC, una de les coses que farem és començar aquesta rehabilitació. Hem demanat un projecte genèric per rehabilitar la zona de vianants. Des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça de l’Església. El projecte de la plaça el podrem desenvolupar ara amb una inversió de 370.000 euros, a través del PUOSC. Serà una zona no estrictament per a vianants però serà més agradable de passar-hi. Anirem arreglant el poble com una ceba, per capes. Tenim un centre i després al voltant d’aquest centre històric hi ha d’haver una zona d’àrees d’aparcament.
De fet, la futura escola s’ha de construir en un lloc on ara hi ha zona d’aparcament.
Sí, la construcció de l’escola és una reivindicació històrica. De fet, quan es va inaugurar l’escola actual, a finals dels anys noranta, ja no tenia la capacitat que havia de tenir, i durant tots aquests anys hem anat treballant per aconseguir que ens facin una escola que pugui assumir la realitat del municipi i també el possible creixement de població. Nosaltres sempre hem defensat un creixement sostingut del municipi. En principi, ha de sortir l’adjudicació del projecte abans de l’estiu i, per tant, el compromís del govern és poder-la construir i poder-ne disposar el curs 28/29. És una inversió important, són més de 4 milions d’euros. I, a més, volem pensar de quina manera podem desenvolupar un pati que pugui ser un pati obert.
Em deia que el municipi es construeix com una ceba. Què vol dir amb això?
D’aquesta ceba, l’escola està situada gairebé a la punta de la sortida, i llavors nosaltres hem d’aprofitar que, a l’hora de redactar el projecte, una d’aquestes bosses d’aparcaments estigui integrada amb aquesta perifèria de la part de l’escola perquè la gent que ve a treballar aquí, al centre, pugui tenir aquestes zones d’aparcament. Aquestes i altres coses es tracten al nou consell de barris que hem creat per pensar el poble entre tots.
Què és el consell de barris?
Hem dividit el municipi en zones i, des del gener, treballem l’ordenació de la circulació i d’aparcaments del municipi, entre altres temes. Per exemple, ens trobem que som un municipi que al llarg dels anys s’ha anat urbanitzant, s’hi han anat fent carrers, moltes vegades s’han fet voreres i s’ha pavimentat el carrer, però no s’ha ordenat pel que fa a circulació ni pel que fa a estacionament.
Una altra de les actuacions és al carrer de Figueres?
Sí, això és gràcies a una subvenció de l’ACA, que va treure una subvenció de renovació de xarxa en llocs on hi hagi pèrdues. Nosaltres, quan va sortir aquesta convocatòria, vam preguntar a la concessionària quina era la zona més afectada i on hi podíem fer una inversió. Ens van determinar que hi havia un tram que realment estava molt malament, que era aquest tram del carrer Figueres. A més a més, ho aprofitem, amb l’ajuda dels veïns a través d’unes contribucions especials, per fer passar sota terra els serveis d’aquest tram. Anem fent trams i podem anar tenint els carrers més ben ordenats, més ben urbanitzats, i amb el soterrament de serveis s’hi posa ordre també urbanísticament.
Hi ha una ordre judicial d’enderrocar una part d’un edifici a l’entrada del poble. Ho faran?
És una història que va començar fa més de vint anys. Han passat quatre alcaldes ja. És una sentència que ens obligava a retornar una línia de l’alineació d’un bloc i, en conseqüència, enderrocar la part que quedava fora d’aquesta alineació. Això és d’una sentència ferma de l’any 2006-2007; a partir d’aquí s’intenta arreglar, però hi ha després una altra persona que presenta un contenciós. S’ha de complir. Però estem intentant arribar a un acord. Perquè es tracta d’un edifici on hi viuen veïns que quedarien molt afectats. S’està treballant per arribar a un pacte per a la retirada de la denúncia i poder donar una solució que no sigui l’enderrocament de l’edifici. No sé si ho puc dir, però m’atreveixo a avançar que estem arribant a bon port i segurament en les properes setmanes o els pròxims mesos tindrem una resolució molt favorable.
Els municipis petits com Serinyà depenen sobretot de subvencions per avançar?
Sí, els municipis petits depenem de subvencions, i encara més els que no tenim un desenvolupament industrial a l’alça. Caldria pensar si tots hem de tenir el mateix sistema de poble que s’ha anat reproduint històricament, que acaba essent un municipi que, per tenir una piscina municipal, acaba impulsant una zona industrial. Potser no ens cal tenir aquest gran polígon, però llavors ens hem de plantejar de quina manera podem avançar. Per això, per avançar, les subvencions són essencials.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.