Mollet vol més empreses
Faran una inversió de més de tres milions en els polígons industrials, per fer-los més competitius
L’accés a l’habitatge és una de les grans preocupacions del govern municipal i dels molletans
Demanen més recursos per atendre l’augment de competències i donar resposta als ciutadans
Una de les últimes notícies que han sortit de Mollet del Vallès ha estat l’anunci, per part de l’Ajuntament, que es destinaran més de tres milions d’euros a fer realitat el que s’ha anomenat pla d’intervenció en els polígons de la ciutat. El projecte s’ha de desenvolupar al llarg d’aquest 2025 i durant el 2026. Tots els municipis, d’una manera o altra, acaben posant l’accent en els seus polígons industrials, per millorar-ne els serveis, per afavorir que les empreses que hi estan instal·lades puguin créixer i per aconseguir atraure’n de noves. Aquesta aposta local té diversos objectius. D’una banda, si es pot oferir feina –i habitatge–, el municipi s’assegura que els seus veïns, en aquest cas els molletans, si així ho volen puguin fer el seu projecte de vida a la ciutat. D’altra banda, uns polígons potents asseguren també ingressos per a les arques municipals. Això entronca també amb el fet que els últims mesos els governs municipals han expressat públicament el seu malestar sobre el sistema de finançament local, que troben obsolet de totes totes.
El pla dels polígons de Mollet preveu accions molt diverses. S’han definit tres àmbits d’actuació. Un és la via pública, que inclou obres, neteja i manteniment de la via pública, reasfaltatge, millora de l’enllumenat i millora de la senyalització horitzontal, i s’hi suma una acció concreta en el clavegueram del polígon de Can Prat. L’actuació en voreres també tindrà un pes important. Un segon àmbit és la millora de l’aparcament i la seguretat. Aquest segon aspecte s’ha treballat força amb les empreses i es millorarà a través de l’enllumenat i també amb un sistema de càmeres que estaran situades a les entrades dels polígons. El tercer i últim àmbit és el que se centra en la relació directa amb les empreses, concretament a enfortir algun dels serveis municipals. Fa temps, expliquen fonts municipals, que s’està dissenyant una futura oficina d’empreses que tindria l’objectiu d’atendre de manera eficaç, àgil i ràpida, per exemple pel que fa a subvencions o canvis en les normatives que els afecten. Aquest any es destinaran prop d’un milió i mig d’euros en els treballs als polígons molletans.
Diners per atendre el veïnatge
Pacte de govern
Aquesta tardor va entrar al govern el grup de Mollet en Comú Podem. Diu l’alcaldessa: “Sempre ho he dit, també en campanya: crec molt en els governs de coalició. Crec que els consensos són positius. De fet, aquest pacte de govern que hem fet des del Partit dels Socialistes amb Mollet en Comú Podem, o al revés, no ha sigut un pacte de necessitat. Érem un govern estable i sòlid. No era que necessitéssim aquest pacte, ni ells necessitaven pactar amb nosaltres. Però ho vam fer perquè creiem en les diferents mirades, tot i que evidentment compartim molt. És una aliança molt natural, amb diferents matisos, només faltaria, perquè són formacions diferents, però jo crec que compartim gran part del projecte de ciutat i jo estic molt satisfeta.” Al govern mantenen que els dos partits que han pactat han aconseguit crear una dinàmica de treball “molt forta”. “El govern és un, amb dues formacions polítiques, i jo crec que enriqueix.” És clar que pot ser més fàcil treballar sol i anar fent. Ara hi ha l’obligació, per dir-ho d’alguna manera, d’escoltar-se, interactuar.
Mollet és una ciutat que –si es miren els resultats electorals– es considera a si mateixa una vila d’esquerres. I de classe obrera, treballadora. L’alcaldessa, sobre aquest punt, manifesta: “Puc parlar a títol molt personal: tinc molta consciència de classe. El pare treballava en una empresa de llet i la mare tota la vida va estar treballant al mercat. Després va muntar una botiga de barri. Els he vist treballar de dilluns a diumenge, per donar-nos el màxim que han pogut. Sé que he tingut una educació, que he pogut anar a la universitat gràcies a les polítiques d’esquerres. Em sento orgullosa de dir que vinc de família de treballadors i que els meus pares, gràcies a les polítiques d’esquerres, han pogut donar a les seves filles el futur que ells no van tenir.”
