L’alcalde a Blanes des de les eleccions municipals del 2023, Jordi Hernández, és llicenciat en història per la Universitat de Girona. En el seu nomenament com a batlle del municipi, Hernández anunciava, entre altres coses, que volia tirar endavant les obres d’urbanisme de la Vila de Madrid, la segona fase de la plaça 11 de Setembre a Mas Enlaire, cobrir la pista esportiva de Mas Florit, o bé que la prefectura de la policia local i Protecció Civil de Blanes siguin una realitat.
Quin volum d’inversions preveuen al pressupost d’enguany?
Hem pressupostat més de vuit milions i mig d’euros per a inversions.
I què destacaria?
Destaco el projecte de la plaça dels Dies Feiners, que és la principal del poble i on hi ha la façana de l’ajuntament, i és una manera de dignificar-la. És un projecte que ja estava fet i s’han actualitzat els preus. També tenim destinats uns 200.000 euros per a habitatge social.
Per fer-los nous o per comprar habitatge?
Per comprar, per generar impactes. Malauradament, cada vegada hi ha més desnonaments i no els pots aturar, perquè un cop són fora no pots aturar un llançament, i hem d’augmentar l’habitatge social. Per altra banda, tornem a fer una campanya de pavimentació, posem 600.000 euros per asfaltar els carrers i generarem uns 260.000 euros en inversió al carrer Enric Morera, per diferenciar el que és asfaltat i vorera.
També farem la reposició dels gronxadors infantils i farem el projecte del quart camp de futbol a la Ciutat Esportiva i el Pump Track (skatepark).
I als terrenys de l’antiga Illa Isozaki ja saben què hi volen fer?
Vam fer un primer estudi de volums sobre la base del que diu el POUM, i vam encarregar un comitè perquè ens donés una idea més clara del que es pot fer allà. No es pot fer un supercentre comercial pel tema de la inundabilitat. També ens deixa clar que hi ha d’haver un gran parc, fins i tot amb més metres del que preveia el POUM, però encara és una idea molt inicial. El que tenim clar és que ha de ser amable per als ciutadans.
I alguna cosa més?
El que et permet el POUM: oficines, equipament públic i també pot haver-hi alguna cosa esportiva i, a part, hotel. Però amb una infraestructura molt gran, no. Estic content de la feina que s’ha fet amb aquest estudi perquè ens reforça la idea del parc, que jo crec que és útil. A part, en inversió, també millorem la plaça de Valldolig i farem un estudi per les places de la Plantera.
I què faran amb la dotació del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis que dona la Generalitat)?
Aquest any ens han tocat 789.000 euros, i els destinarem a la millora de l’entrada de Blanes per la Plantera.
I com es millorarà?
Es reurbanitza i hi anirà un carril bici també. Ara mateix no és gens accessible i el que farem serà millorar l’accessibilitat, millorar l’espai per als vianants. l’ordenació del tram per augmentar la seguretat i la creació dels carrils per a bicicletes.
L’asfaltatge és clau?
Sí, tenim molta fixació en l’arranjament de les vies públiques. L’última campanya d’asfaltatge va ser el 2021, i van ser 121.000 euros. Nosaltres, el 2024, vam invertir-hi 600.000 euros i enguany tornem a invertir-n’hi 600.000. El que s’aconsegueix amb això és ampliar la seguretat, tant per al vianant com per al conductor de cotxe, moto, patinet o bici, perquè hi havia punts concrets que eren insegurs. Potser estèticament no és la millor manera, però és la manera que ara siguin segurs, que és el que hem de garantir com a ajuntament.
I quin criteri s’utilitza per escollir quins carrers s’arreglen primer? Perquè hi ha hagut controvèrsia...
El criteri és completament tècnic. Cada metre d’asfalt és molt car i, per exemple, als carrers on s’aparca potser es fa el del mig i el pàrquing no, perquè el pàrquing al cap i a la fi hi deixes el cotxe i ja està; en canvi, per on es circula, els enginyers de l’Ajuntament hi donen molta més importància.
I les voreres?
Tenim preparada una licitació, que volem fer un reservat per a un centre especial de treball, i ens ho permet creient que s’han de fomentar aquest tipus de centres, per arreglar les voreres.
Creu que hi ha més inseguretat al poble i que s’ha de fer algun pla especial?
Ja estem duent a terme el pla especial. Estem implementant la policia de proximitat i ens arriba que la gent de la Plantera, que és on s’ha començat a implementar, estan molt contents. Ara posarem en marxa la patrulla canina, que aturarà la venda al detall de droga i crec que és amable per al ciutadà, sempre és maco veure un gos. I jo no crec que Blanes sigui més insegur, però hi ha certs partits que juguen a això, a vendre la inseguretat, suposo que per posar la por al cos als ciutadans del poble.
Parlem dels cartells que va posar Vox sobre els immigrants?
Jo crec que hem de ser molt curosos amb aquest tipus de discurs. La nostra policia fa una feina excepcional i, sobretot, el que no es pot fer és posar raça a la delinqüència. Jo vaig dir en una entrevista anterior que no se li ha de donar bombo, al discurs de Vox, però quan es creuen els límits s’ha de denunciar, i amb aquests cartells creiem que s’ha comès un delicte d’odi.
Per altra banda, les escoles bressol es van manifestar per demanar la seva municipalització. Com està aquest tema?
Les escoles bressol ja són municipals, però si internalitzem les treballadores perquè tinguin millors condicions laborals i les posem al capítol u, es dispara. Torno a demanar disculpes a les treballadores, crèiem que es podria fer, però intervenció ens ha dit que per aquesta via no pot ser. El que sí que hem fet és tornar a posar a licitació el servei municipal.
En aquest sentit, el regidor del Partit Popular, Pere Robert, li va recriminar que no utilitzés els diners destinats al festival de cinema per a aquest servei.
Són partides completament diferenciades, no és tan fàcil com treure del capítol dos i posar-lo a l’u, perquè aquesta és una despesa corrent: la tindràs tota la vida i anirà augmentant tota la vida. Si el festival es deixa de fer, doncs es deixa de fer, però no es poden traspassar aquests diners.
I quines expectatives hi ha posades en el segon Blanes Costa Brava International Film Festival?
Esperem que continuï creixent. A més, aquell cap de setmana hi haurà molta gent perquè també coincideix amb altres activitats que també són un reclam per a la gent i esperem que es consolidi i millorar-lo cada any.
I la partida que s’hi ha destinat és més o menys com l’anterior?
Sí, però aquest any disposem d’alguna subvenció que l’any passat no teníem per ser la primera edició. La Diputació de Girona ha donat 15.000 euros i estem treballant amb l’ICEC i altres institucions cinematogràfiques. Normalment, les subvencions les donen a partir de la tercera edició, nosaltres ho hem aconseguit en la segona. Aquest any volem que els blanencs s’engresquin més i fer activitats als barris amb cinema a la fresca, per exemple. L’any passat vam rebre 4.000 pel·lícules; enguany, hem posat una petita quota per limitar-ho i que allò que es presenta tingui un mínim de qualitat. Per a la gent del territori, però, és gratuït.