“Hauríem d’estar equipats per a un poble de 10.000 habitants”

La veritat és que ha passat molt ràpid. Si haguéssim de complir tot el que posem al programa electoral, necessitaríem vuit anys com a mínim! Jo em sento còmode, i el fet que estiguem governant en coalició crec que per al poble és positiu. Ens hem pogut repartir molt millor les feines. I hem intentat col·locar les persones més adients a cada àrea. Evidentment, a vegades hi ha punts de desacord, però no hi ha hagut cap baralla ni cap tensió irreconciliable.

Ho diuen per dos fets concrets que han passat fa poc, i no tinc cap problema d’explicar-ho perquè de fet és públic. Un va ser el tema del manteniment dels equipaments municipals, que ens va passar que estàvem en període de pròrroga. Però va ser més per una saturació dels serveis tècnics que per un error humà. S’han assumit les conseqüències i hem buscat una solució ràpida. I l’hem trobat. Els equipaments municipals no deixaran d’estar nets.

Hi va haver un error tècnic a l’hora de redactar un projecte, que va calcular uns preus i eren uns altres molt més elevats. Era una subvenció que teníem per erradicar les canyes del riu, que obturen molt, redueixen moltíssim el flux del riu i el seu cabal. Doncs vam dir: “Intentem fer un pla innovador.” I volíem fer un projecte, que anàvem a tirar endavant perquè ja estàvem fins i tot en fase de licitació. Era experimental, no sabíem al 100% si funcionaria. Què ens va passar? Que l’empresa va dir que el preu no era correcte, amb molta diferència. No ens volíem arriscar a fer l’actuació i no poder pagar-ho tot. D’acord que nosaltres hem hagut de retornar la subvenció, però és que en contrapartida ens podíem jugar molts diners.

Sí, és més alt que l’any passat, perquè ha pujat el capítol 1, que és el del personal. Necessitem molt personal. La part d’inversió no ha pujat tant. Jo sempre dic que Riudellots és un poble dimensionat, tècnicament, per a 2.000 habitants però realment som més. Sí que tenim molts ingressos del polígon, però al mateix temps, el polígon ens dona molta feina. Hauríem d’estar dimensionats per a un poble de 10.000 habitants, com a mínim, perquè només el polígon ja voldria un ajuntament paral·lel.

Crec que el més fort que ens espera aquest any és iniciar el POM. Això és un repte bestial. L’hem d’iniciar sí o sí. Hi una reivindicació de l’oposició, que és veritat, que ells ens ho havien reivindicat, però nosaltres, com a govern, ja ho teníem més que planificat i tots ho portàvem al nostre programa electoral, perquè aquí funcionem amb normes subsidiàries i és un cacau. Hem creat una comissió de seguiment on l’oposició també hi és, perquè en les coses importants és bo que hi siguem tots. El mateix passa amb el projecte de la biblioteca.

És un projecte que s’ha d’iniciar, que no tenim pressupostat per a aquest any però que hem de començar. Estem a punt de rebre un terreny d’aquí al costat de l’ajuntament. Són uns 5.000 metres quadrats. Parlem de la biblioteca, però la nostra idea és copiar un model d’equipament molt similar al que han inaugurat ara fa poc a Vilablareix. Un projecte modular que es pot anar ampliant, si més endavant cal. I comencem per la biblioteca perquè tenim un bibliotecari, l’Albert, molt i molt trempat, que ha creat com una comunitat a l’entorn de l’equipament. L’activitat de l’actual biblioteca és impressionant, tot i que el poble és petit; la mainada hi va molt, i per tant creiem que és bo que sigui el primer que creixi.

Necessitem una sala gran que ens permeti des de fer un concert o fer una obra de teatre, o que els jubilats puguin ballar, perquè això és una altra cosa que s’ha reactivat molt. Ara tenim una sala polivalent, que està saturada. Cada quinze dies, els dimecres hi tenim una mitjana d’entre 150 i 180 jubilats ballant. I si tinguéssim més espai, jo crec que vindria més gent. Tenir-ho per a aquest mandat és just, però potser podrem iniciar-ho, col·locar la primera pedra. És una de les dues espines que voldria veure endegades abans d’acabar el mandat.

Arranjar la urbanització Can Jordi. No hem pogut començar perquè hi ha hagut problemes amb el projecte. És una obra que fa molt temps que s’estudia. Hem fet moltes reunions amb els veïns i es va avançant, encara que a ells els pot semblar que no, perquè els temps de l’administració són molt lents. El problema principal que tenim ara és que el nou codi d’accessibilitat marca que les voreres han de ser més amples. I en carrers ja existents, què fas? Et menges les cases? Fas el carrer més estret? Però la gent no podrà aparcar al carrer. Fem carrers d’una solda direcció? Llavors resulta que sorgeixen problemes de telecomunicacions o de temes d’aigua. I, a més, som dos municipis.

Exacte. Cal que tots estiguem en la mateixa línia, però és clar, ens hem de posar d’acord, dos ajuntaments, dues secretàries, dos arquitectes. Tot per duplicat. Mirar que el seu pressupost estigui equilibrat amb el nostre i que tots dos puguem fer la inversió conjuntament. Qui paga què? Jo vaig creure que estàvem treballant perquè es pogués iniciar dins el tercer trimestre del 2025. No podrà ser. En el quart trimestre del 2025, el que tindrem quasi segur serà el projecte redactat, per poder començar la licitació l’any 2026.

Ara disposem d’un estudi d’inundabilitat del poble. No teníem un inventari de quins diàmetres tenien les canonades del poble, quants pous teníem, cap on es dirigien, i això et fa treballar a cegues. Ara tenim unes línies de treball i quatre accions, quatre fases que s’haurien de seguir. La fase més gran seria que hauríem de desconnectar una part del poble nou perquè no arribés tota l’aigua al poble antic. Al poble hi ha hagut sempre problemes de recepció de l’aigua que baixa, perquè també ens en ve molta de l’aeroport. Al polígon tenim empreses que els queden els baixos inundats, i això és preocupant.

És un polígon que no va néixer per ser logístic, evidentment, i s’està convertint en un polígon logístic. O sigui, està molt bé que hi hagi indústria, volem que les empreses creixin i estiguin bé, però cal mantenir l’equilibri. Tenim molt diàleg amb la junta de propietaris i ells creuen que, amb el que aporten al poble, haurien de rebre molt més. De fet, al pressupost s’ha previst una inversió de 600.000 euros per asfaltar una zona. Aquí, el POUM hi tindrà un gran paper, perquè podrà vetllar per protegir el poble, que la indústria no l’envaeixi.