Ca la Dona fa costat al moviment per fer espai de memòria Via Laietana 43

La campanya promoguda per la Comissió de la Dignitat i l’Assemblea Nacional per convertir la Prefectura superior de la policia espanyola en un espai de memòria ha sumat avui el suport de Ca la Dona, un dels espais de referència del feminisme a Barcelona.

Montserrat Cervera i Victòria Moreno han estat les encarregades de fer pública l’adhesió de Ca la Dona en una nova trobada de les que s’organitzen cada primer i tercer dimarts de cada mes davant l’edifici policial.

En la repressió contra moviments polítics i socials la qüestió del sexe no ha suposat mai cap element discriminador, més aviat el contrari les dones han patit una doble victimització pel simple fet de ser-ho. Desenes de dones han passat pels calabossos de Via Laietana i els sinistres despatxos policials on es cometien els actes de tortura i els relats de la seva experiència fan sempre esgarrifar.

Integrants del col·lectiu LGTBI o prostitutes també van ser durament represaliades en aplicació de les lleis franquistes que perseguien la dissidència sexual o les pràctiques que es consideraven contràries a la moral catòlica.

Fins ara, les concentracions davant de Via Laietana ja havien sumat el suport explícit del Ciemen, l’Ateneu Barcelonès, Acat acció dels cristians per l’abolició de la tortura, l’Associació antic gremi revenedors i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Aquest és el primer d’una seguit de municipis que han aprovat una moció fent costat a la iniciativa.

A l’acte d’avui ha intervingut també Núria Aleu, integrant del moviment llibertari. Aleu va ser detinguda el juny de 1975 amb altres tres companys de militància en un pis del carrer Urgell i va passar cinc dies a Via Laietana i sis mesos a la presó de la Trinitat. En el seu relat, Aleu ha explicat fins a quin extrem de ser insoportable va arribar el cinisme dels policies que la interrogaven.

Es va donar la circumstància que durant el captiveri a comissari va ser el seu aniversari. Aquell dia la van pujar al despatx on feien els interrogatoris i en entrar hi havia la seva mare amb un pastís d’aniversari. La dona –que tenia una precària salut mental– li va dir a la filla que els agents havien estat “molt simpàtics”, però la simpatia d’aquests es va acabar quan van fer marxar la mare dient-li que estigués tranquil·la, que ells cuidaven de la noia. Va ser tot el contrari. Aleu ha explicat que a partir d’aquell moment van començar els cops contra la taula i el pastís i l’obligació de menjar-se’l tot. Una història de por i terror que fins avui no s’ha vist capaç d’explicar en públic.