Un papa per a l’Amèrica Llatina
Robert Prevost va néixer als EUA però va viure vint anys al Perú, país del qual té també la nacionalitat
A l’estat andí va treballar com a pastor, bisbe i com a vicepresident de la Conferència Episcopal a Lima
S’espera que la seva proximitat a la regió reforci els vincles forjats pel seu predecessor, l’argentí Bergoglio
L’elecció de Robert Prevost com a papa ha estat una benedicció per a l’Amèrica Llatina. Almenys així es viu en una regió que, després del pontificat de l’argentí Jorge Bergoglio, no esperava un successor amb tants lligams amb els països del continent. Prevost, ara Lleó XIV, va néixer als EUA, però va desenvolupar bona part de la seva vida pastoral al Perú. Va arribar com a sacerdot agustí al nord del país el 1985, el 2015 va obtenir la ciutadania peruana i el 2023, quan Francesc el va portar a Roma com a cardenal, ja ocupava la vicepresidència de la Conferència Episcopal a Lima. Escollit papa el 8 de maig, Prevost va saludar en espanyol des del balcó de la basílica de Sant Pere la seva “estimada” diòcesi de Chiclayo, “on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe i ha donat tant per seguir sent una Església fidel de Jesucrist”.
En aquella ciutat de mig milió d’habitants, situada en una zona rural, el pas de Prevost com a bisbe hi va deixar una empremta profunda. El recorden com una persona callada però activa, molt propera a la gent. Era habitual veure’l a cavall recorrent les comunitats més allunyades o fent campanya per aconseguir respiradors mèdics durant la pandèmia. El consens és que el nou papa traslladarà a la seva tasca aquell sentiment de proximitat amb l’Amèrica Llatina, una regió que considera pròpia.
“És el papa que necessitàvem”, va dir Guillermo Cornejo, bisbe auxiliar de Lima i successor de Prevost a la diòcesi de Chiclayo, dies després de la fumata blanca al Vaticà. “Era un capellà com li agradava a Francesc. Quan hi havia desastres, es posava a treballar amb tots, amb la seva maleteta. Al Perú ningú no imaginava que arribaria a ser papa.” Pedro Larrán, agustí espanyol que és al Perú des del 1979, va conèixer Prevost com a missioner fa més de 40 anys. “Era una persona normal, que no sortia als mitjans ni escrivia llibres. Parlava poc i feia molt. Pujava al seu cavall i se n’anava a la serra, i com que a la serra parlen quítxua, va aprendre quítxua. Era matemàtic, però quan va arribar a Chulucanas va saber on era”, recordava. L’expectativa és que aquest coneixement que té el nou papa del seu pas pel Perú travessi la seva mirada cap a la regió, on l’Església catòlica, històricament, ha tingut i encara té molta influència.
Va ser un capellà qui va iniciar la Revolució Mexicana a principis del segle passat, i molts dels qui van enfrontar les dictadures més sanguinàries del Con Sud als anys setanta també ho eren, en alguns casos pagant-ho amb la seva vida. Durant els darrers anys, els bisbes tenen molt a dir davant governs que consideren autoritaris. El seu paper és especialment rellevant a Nicaragua, on són perseguits i han hagut d’abandonar el país. El 25 de maig passat, l’arquebisbe de Buenos Aires, Jorge García Cuerva, va dir en una homilia davant Javier Milei que la violència verbal del president argentí havia “traspassat tots els límits”. El seu missatge va ser un cop dur per a l’ultradretà, que es vanta de bones relacions amb els prelats. Aquestes resistències quotidianes són en Prevost, que ara com a papa les manifesta en defensa dels migrants, principals víctimes del gir autoritari de Trump als EUA.
Enfrontat a la ultradreta
Al maig, durant una reunió amb ambaixadors acreditats davant el Vaticà, Lleó XIV va dir: “La meva pròpia història és la d’un ciutadà descendent d’immigrants que al seu torn ha emigrat. Cadascun de nosaltres, al llarg de la vida, es pot trobar sa o malalt, ocupat o a l’atur, al seu país o en terra estrangera. La seva dignitat, tanmateix, és sempre la mateixa, la d’una criatura estimada i volguda per Déu”, va afirmar. Prevost va néixer a Chicago, va viure en tres etapes diferents de la seva carrera sacerdotal al Perú i va estudiar a Roma. Ara ha demanat respecte envers aquells que han de deixar el seu país expulsats per la pobresa, la violència o la política. La migració és, sens dubte, conseqüència dels problemes estructurals que té l’Amèrica Llatina.
Lleó XIV també serà determinant en el manteniment de l’agenda contra els abusos sexuals dins l’Església. Com a cardenal a Roma, el seu paper va ser clau en la dissolució, per ordre de Francesc, del Sodalicio de Vida Cristiana, congregació d’ultradreta creada al Perú el 1971 denunciada per múltiples casos de violació contra els seus fidels, en molts casos menors. “En 25 anys d’història d’abusos, només hem tingut cinc bisbes que assumissin el cas Sodalicio, i un d’ells va ser Prevost”, recordava dies enrere Pedro Salinas, un dels periodistes que, amb les seves investigacions, va propiciar el gener passat la caiguda del grup, del qual també va ser víctima. Com a membre de la Conferència Episcopal a Lima, Prevost va forçar una reunió entre les víctimes i els bisbes peruans, que fins aleshores no havien fet cas de cap reclamació. Ja a Roma, va gestionar una trobada amb Francesc que va ser determinant per a l’expulsió de dos bisbes i la decisió de dissoldre finalment el Sodalicio. La croada de Prevost contra els abusos li va comportar problemes amb els sectors més conservadors, que van intentar embrutar la seva imatge amb una campanya de desinformació setmanes abans del conclave a Roma. El van atacar pel fet de ser l’alfil de Francesc en aquest tema. En la campanya bruta, se l’acusava d’haver ocultat casos de pederàstia al Perú i als EUA. Prevost, fidel al seu estil d’observar i esperar, no va respondre mai i el Vaticà va rebutjar categòricament les acusacions.
Saldar el deute de Francesc
Caldrà saber ara si Lleó XIV honrarà la seva relació amb l’Amèrica Llatina donant-li prioritat en els seus viatges. Tot indica que sí. El cardenal uruguaià Daniel Sturla va dir dilluns passat que Prevost té intenció de visitar com més aviat millor el Perú, l’Uruguai i l’Argentina. Que aquest darrer país estigui en l’agenda del nou papa té una significació enorme, perquè Francesc, nascut a Buenos Aires, no va tornar mai al seu país durant el seu pontificat. Els motius mai no van ser clars, però era un secret de domini públic que Bergoglio considerava que la seva visita seria utilitzada pels polítics locals per aprofundir les divisions internes. Tot indica que Prevost, considerat un continuador de l’obra de l’argentí, estaria disposat a saldar aquell deute.
