La revolta social dels grecs

Grècia va ocu­par fa uns mesos les pri­me­res pàgines dels dia­ris en haver patit la pit­jor revolta social en 35 anys. La mort d'Ale­xan­dros Gri­go­ro­pou­los, un estu­di­ant de 15 anys, el 6 de desem­bre pas­sat, a causa d'un tret de la poli­cia va ser el deto­nant d'unes pro­tes­tes que es ges­ta­ven arran del des­con­ten­ta­ment popu­lar ja exis­tent. Les herències auto­ritàries d'uns cos­sos poli­ci­als que gau­dei­xen d'impu­ni­tat total, el descrèdit de la classe política i dels par­tits, així com una edu­cació pública desa­cre­di­tada, van ser alguns dels fac­tors que van des­en­ca­de­nar la ràbia pri­mer de la joven­tut grega i després de gai­rebé tota la soci­e­tat.

L'assas­si­nat va ser per als joves el colofó del menys­preu amb què l'Estat i el sis­tema edu­ca­tiu els tracta, en una escola pública cada vegada més des­pres­ti­gi­ada. Amb ells, els uni­ver­si­ta­ris van ocu­par les aules com a con­ti­nu­ació d'una llarga lluita ini­ci­ada el 2006, quan durant gai­rebé un any es van mobi­lit­zar per impe­dir que es per­metés la cre­ació de les uni­ver­si­tats pri­va­des.

Es podria pen­sar que la crisi econòmica va ser l'impuls prin­ci­pal de les pro­tes­tes, però a Grècia lla­vors no s'havia fet sen­tir tant en forma d'aco­mi­a­da­ments mas­sius o de recessió com en altres països, ja que les clas­ses mit­jana i bai­xes patei­xen des de fa més d'una dècada els pro­ble­mes econòmics.

La reve­lació de nom­bro­sos casos de cor­rupció, un feno­men endèmic de la vida política grega, que impli­ca­ven tant el par­tit Nova Democràcia, de dre­tes, que governa des de fa uns cinc anys, com el PASOK, soci­al­demòcrata, que va estar gai­rebé 20 anys al poder, va ser un altre fac­tor que van inci­dir en l'explosió social.

El fet va ser que van sor­gir mani­fes­ta­ci­ons i van escla­tar dis­tur­bis des de Salònica, al nord, fins a Càndia, a Creta.

Qua­tre dies després d'haver-se ini­ciat la revolta, just en la mateixa jor­nada en la qual Grècia va que­dar para­lit­zada per una vaga gene­ral, peti­tes rèpli­ques de les pro­tes­tes es van esten­dre fins a Itàlia, França, Dina­marca i l'Estat espa­nyol, entre altres països. Va ser un crit d'atenció per als governs euro­peus. Molts van con­si­de­rar la revolta grega un còctel explo­siu i van témer que fos l'inici d'un nou Maig del 68 a tot Europa.