La CUP entra en joc

Les exigències poc con­ven­ci­o­nals de les can­di­da­tu­res d'uni­tat popu­lar (CUP), sem­pre basa­des en el con­cepte de democràcia par­ti­ci­pa­tiva, comen­cen a tenir efec­tes en els ajun­ta­ments cata­lans. Els assem­ble­a­ris de l'esquerra inde­pen­den­tista posen i tre­uen alcal­des. Les elec­ci­ons muni­ci­pals de fa dos anys els van donar regi­dors en 16 pobla­ci­ons, i en tres d'aquests ajun­ta­ments van obte­nir una posició estratègica. La seva presència s'ha notat, de menor a major grau, a Berga, a Sant Celoni i, sobre­tot, a Vila­franca del Penedès, on ara estan a punt de fer caure el PSC de l'alcal­dia d'una capi­tal de comarca que con­tro­lava des de 1979.

L'efecte CUP està des­col·locant els altres par­tits, que es deba­ten entre la neces­si­tat de pac­tar-hi i l'impuls de tit­llar-los d'anti­sis­tema i acu­sar-los de voler "debi­li­tar" les ins­ti­tu­ci­ons. A Berga, on CiU va acon­se­guir 7 regi­dors i el PSC 6, el con­ver­gent Juli Gen­drau va ser inves­tit amb el vot favo­ra­ble del regi­dor del PP i l'abs­tenció dels dos de la CUP. I fa unes set­ma­nes va neces­si­tar l'abs­tenció de la CUP per apro­var el pres­su­post de 2009.

Ho té més difícil l'alcalde de Sant Celoni, també de CiU. Fran­cesc Deu­lo­feu té el pres­su­post pen­dent perquè la CUP –que va inves­tir-lo alcalde tot i tenir un regi­dor menys que el PSC (7 a 8)– l'ha aban­do­nat. La rup­tura del pacte de gover­na­bi­li­tat es va pro­duir fa uns mesos, per una de les àrees resi­den­ci­als estratègiques (ARE) que pro­mou la con­se­lle­ria de Política Ter­ri­to­rial. CiU era favo­ra­ble a l'ARE i la CUP, que s'hi opo­sava, va tren­car amb Deu­lo­feu. Com que el PSC tam­poc apro­vava l'ARE, els assem­ble­a­ris van poder forçar una con­sulta popu­lar sobre el pro­jecte: hi van votar unes 4.000 per­so­nes i va tri­om­far el no a l'ARE. Ara CiU pacta les vota­ci­ons amb els soci­a­lis­tes, però no li serà fàcil amb el pres­su­post. El but­lletí del PSC local cri­ti­cava aquesta set­mana CiU i la CUP a parts iguals.

Revo­lució a Vila­franca
Però la revo­lució de la CUP ha estat a Vila­franca del Penedès. Tot i haver-se inhi­bit al prin­cipi del man­dat, dos anys després han pas­sat a l'atac i han sig­nat la moció de cen­sura que encapçala CiU i que farà alcalde el con­ver­gent Pere Regull. És l'esclat final d'una crisi que fa un any que és visi­ble però que es covava des del prin­cipi del man­dat. ERC, amb un únic regi­dor, també sig­narà la moció i hi votarà a favor en un ple pre­vist per al 20 d'abril.

El futur alcalde, Pere Regull, parla d'una entesa en l'essen­cial amb ERC i la CUP. "Volem el mateix model de ciu­tat, una Vila­franca amb per­so­na­li­tat pròpia en un Penedès fort, amb vegue­ria pròpia. Els soci­a­lis­tes volen una ciu­tat dor­mi­tori dins de la gran àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona". Regull s'aferra a aquest nexe comú per enca­rar dos anys de man­dat basats en un acord que sap que és fràgil. Per començar, ni tan sols té garan­tida l'apro­vació dels pres­su­pos­tos de 2009, perquè la CUP es fa val­dre.

"No hi ha cap pacte, ni cap full de ruta comú, només hi ha un acord per can­viar l'alcalde i l'equip de govern perquè estem en una situ­ació d'emergència, però no dona­rem un xec en blanc a Regull, el mar­ca­rem tant com hem fet amb els soci­a­lis­tes. Si el pres­su­post té par­ti­des de les que nosal­tres pro­po­sem ens podem abs­te­nir en la votació, però no vota­rem que sí, perquè no són uns pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius, no es con­sul­ten les inver­si­ons als ciu­ta­dans", adver­teix el por­ta­veu de la CUP, Xavier Navarro.

Els dos regi­dors de la CUP són la clau del man­dat. En les elec­ci­ons, el PSC i CiU van empa­tar a 8 regi­dors i la resta de grups, ICV, ERC i el PP, van obte­nir-ne un cada un. En el ple d'inves­ti­dura, cada grup va votar el seu propi can­di­dat i el soci­a­lista Mar­cel Esteve va ser esco­llit alcalde perquè era el cap de la llista més votada, amb tan sols 200 més que CiU. Va començar ales­ho­res un estira-i-arronsa con­tinu d'Esteve amb els grups per anar apro­vant pro­jec­tes i el pres­su­post de 2008, que va rebre el suport d'ERC, ICV i el PP.

Navarro asse­gura que la CUP ha inten­tat enten­dre's amb els soci­a­lis­tes, però que molts acords s'han incom­plert, que l'Ajun­ta­ment està "para­lit­zat" i que cal un cop de timó "perquè la gent torni a con­fiar en la ins­ti­tució". El maig de l'any pas­sat va sonar la pri­mera traca: ERC, pri­mer, i la CUP, poc després, van anun­ciar que bus­ca­rien el canvi. Després van venir mesos de nego­ci­a­ci­ons a tres ban­des entre CiU, ERC i la CUP. Men­tres­tant, la CUP con­ti­nu­ava bus­cant un acord amb el PSC per al pres­su­post de 2009 –alhora que ho inten­ta­ven ERC i els altres grups amb més o menys inten­si­tat– i paral·lela­ment els assem­ble­a­ris feien públic el docu­ment Cinc motors per al canvi.

"La CUP vol gene­rar caos"
La nego­ci­ació del pres­su­post va fra­cas­sar, l'assem­blea de la CUP va rebut­jar la pro­posta quan el PSC creia que tenia els assem­ble­a­ris al sac i Mar­cel Esteve no va ni pre­sen­tar els comp­tes al ple. Quan, poc després, la CUP va anun­ciar que dona­ria suport a la moció de cen­sura de CiU, el PSC va reac­ci­o­nar com si hagués rebut un cop al cap sense veure'l venir. "Com que feia tant que en par­la­ven, no se sabia si la moció s'arri­ba­ria a fer", jus­ti­fica el regi­dor del PP, Josep Ramon, que veu en l'acti­tud de la CUP "certa pla­ni­fi­cació" per par­tir el man­dat, dos anys per a cadascú: supo­sa­da­ment perquè ni el PSC ni CiU tin­gues­sin gaire marge de mani­o­bra.

El PP es plan­teja abs­te­nir-se en la votació de la moció –ICV hi votarà en con­tra–, però dóna la raó al PSC quan els soci­a­lis­tes acu­sen CiU i la CUP d'un tre­ball de des­gast de l'equip de govern. Mar­cel Esteve va dimi­tir per inten­tar evi­tar l'heca­tombe quan es va anun­ciar la moció. ERC encara no s'havia deci­dit i el pri­mer tinent d'alcalde, Fran­cisco Romero, va assu­mir l'alcal­dia. Aquesta set­mana, havent donat la bata­lla per per­duda perquè ERC ja s'ha sumat a la moció, Romero ha enge­gat els retrets. "CiU només vol obte­nir l'alcal­dia com sigui, la CUP vol gene­rar caos, debi­li­tar la ins­ti­tució, perquè són anti­sis­tema, i ERC intenta superar els seus pro­ble­mes interns", argu­menta.

El por­ta­veu i únic regi­dor dels repu­bli­cans, Josep Que­lart, esbu­fega quan sent aques­tes parau­les. "És el PSC el que ha pro­vo­cat la situ­ació actual com­por­tant-se amb pre­potència i cre­mant la seva relació amb els altres grups. Han cai­gut ells sols. Durant l'intent de nego­ci­ació del pres­su­post d'aquest any, els soci­a­lis­tes van triar la CUP com a soci pre­fe­rent i, en fra­cas­sar, ens van venir a bus­car, quan encara no han com­plert la part del pres­su­post de 2008 pac­tada amb nosal­tres", replica. El repu­blicà asse­gura que, ara, el PSC li ha ofert "fins i tot una tinença d'alcal­dia" si fre­nava la moció de cen­sura: ERC només té un vot, però és impres­cin­di­ble.

Els esforços d'última hora de Romero han estat inútils. El mateix Que­lart reco­neix que ell ja s'hau­ria decan­tat per CiU en la inves­ti­dura si la CUP s'hi hagués afe­git. La CUP no va entrar en joc ales­ho­res. Ho fa ara. I per Que­lart, a Vila­franca es pro­duirà un "canvi històric". "Serà com una tran­sició després d'una dic­ta­dura, i pre­fe­rim ser a l'opo­sició perquè volem garan­tir que sigui tran­quil i que no hi hagi reven­ges", anun­cia.