CiU recorda a ERC que també sumen majoria al Parlament

La pos­si­bi­li­tat que a Euskadi es formi un govern dels grans par­tits esta­tals va començar a pro­vo­car ahir reac­ci­ons en la política cata­lana, pel fet que s’uti­lit­zarà la mateixa pràctica emprada pel tri­par­tit de des­plaçar el gua­nya­dor a l’opo­sició. El res­pon­sa­ble de política autonòmica de CDC, Fran­cesc Homs, va indi­car que si a Euskadi es con­so­lida un acord amb el PSE-PSOE, el PP i UPyD, això “obli­garà el naci­o­na­lisme català a obrir una reflexió molt seri­osa”. “A Euskadi s’uneix l’espa­nyo­lisme per gover­nar, i a Cata­lu­nya el naci­o­na­lisme català no ho fa tot i que té la majo­ria al Par­la­ment. Doncs això ja no ho entén ni l’apun­ta­dor”, va indi­car.

Homs va denun­ciar una ope­ració con­junta del PSOE i del PP per “escom­brar el naci­o­na­lisme” de totes les naci­o­na­li­tats històriques que puguin, i va recla­mar una reacció. En un sen­tit simi­lar, el secre­tari gene­ral adjunt de CDC, Felip Puig, va dema­nar res­pecte democràtic al gua­nya­dor de les elec­ci­ons bas­ques.

Ali­an­ces al Congrés
Hi ha encara un altre esce­nari que en les pròximes set­ma­nes haurà d’ana­lit­zar CiU. Si el PNB queda fora­gi­tat del govern basc, reti­rarà el suport al pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero, que pre­vi­si­ble­ment acu­dirà a bus­car el suport dels naci­o­na­lis­tes cata­lans, que gua­nya­ran pes. CiU no vol avançar esde­ve­ni­ments, però.

El secre­tari d’orga­nit­zació del PSC, José Zara­goza, no es va refe­rir a aques­tes qüesti­ons i només va valo­rar les elec­ci­ons. Va des­ta­car que els soci­a­lis­tes bas­cos són el par­tit que “ha expe­ri­men­tat un aug­ment més sig­ni­fi­ca­tiu de vots” i que “no hi ha cap pacte polític al País Basc que es pugui fer sense el PSE”. Al seu enten­dre, això situa els soci­a­lis­tes en la cen­tra­li­tat de la política basca.

Zara­goza va inten­tar des­vin­cu­lar els resul­tats d’Euskadi i Galícia de la dinàmica política espa­nyola, coin­ci­dint amb el fet de la der­rota als comi­cis gallecs. “La ciu­ta­da­nia no ha votat en clau esta­tal i hi ha hagut una decisió autònoma de cada comu­ni­tat sobre com vol ser gover­nada”, va afe­gir el diri­gent del PSC.

Per la seva banda, el pre­si­dent d’ERC, Joan Puig­cercós, va posar en qüestió la nete­dat de les elec­ci­ons bas­ques, perquè con­si­dera que “l’absència de l’esquerra abert­zale il·lega­lit­zada ha adul­te­rat els resul­tats”. Al seu enten­dre, això ha fet pos­si­ble que, mal­grat haver gua­nyat el PNB, els par­tits esta­tals puguin for­mar govern.

Puig­cercós creu que l’absència de l’esquerra abert­zale ha dis­tor­si­o­nat els comi­cis, com demos­tra l’ele­vat per­cen­tatge de vot nul que s’ha regis­trat. Això hau­ria bene­fi­ciat “el vot espa­nyol”, que segons ell repre­sen­ten el PSE-PSOE, el PP i UPyD.
El pre­si­dent d’ERC es va refe­rir també al fort retorcés d’Eusko Alkar­ta­suna, l’aliat tra­di­ci­o­nal dels repu­bli­cans a Euskadi, i el va atri­buir al fet que “no ha pogut aguan­tar la bipo­la­rit­zació que hi ha hagut entre el PNB i el PSE”.