El Cercle d'Economia culpa els partits de portar l'Estatut a un carreró sense sortida

Les for­ces polítiques, que van ser "inca­pa­ces de con­sen­suar el que la raó exi­gia i la prudència acon­se­llava", són els prin­ci­pals res­pon­sa­bles de la situ­ació en què es troba l'Esta­tut, enca­llat al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per diver­sos recur­sos pre­sen­tats per diver­sos par­tits i ins­ti­tu­ci­ons. I només ells poden treure l'Esta­tut del pou. És la visió que en té el Cer­cle d'Eco­no­mia, que aquest diven­dres ha publi­cat a la seva web un escrit, L'Esta­tut de Cata­lu­nya. Res­pon­sa­bi­li­tat política i espe­rit cons­ti­tu­ci­o­nal, amb què reclama la reti­rada de "tots els recur­sos pre­sen­tats".

Tan­ma­teix, i per la des­con­fiança que trans­met el mateix, els autors s'adre­cen també al TC, per "si l'acció política no s'avança a la inter­pre­tació judi­cial". En aquest cas, doncs, el Cer­cle d'Eco­no­mia demana al tri­bu­nal que dicti sentència "pen­sant no només en una apli­cació sil·logística de la llei, sinó pon­de­rant molt les espe­ci­als cir­cumstàncies del cas". És a dir: recor­dar que és una llei "apro­vada pel Par­la­ment català i pel Par­la­ment espa­nyol, a més d'haver estat rati­fi­cada pel poble català en referèndum, la qual cosa la dota d'un espe­cial sig­ni­fi­cat com a autèntic pacte polític que no pot pre­te­rir-se ni, encara menys, obviar-se".

El text tam­poc s'està de qüesti­o­nar la legi­ti­mi­tat actual del TC, tot i que matisa que podria trac­tar-se més d'una per­cepció que d'una rea­li­tat objec­tiva. "Durant tot el llarg període de temps trans­cor­re­gut des de la seva impug­nació [la de l'Esta­tut], s'han succeït nom­bro­ses actu­a­ci­ons, recu­sa­ci­ons inclo­ses, que poden afec­tar la per­cepció de legi­ti­mi­tat i inde­pendència del Tri­bu­nal", pun­tu­a­litza. I rebla el clau recor­dant "la inca­pa­ci­tat dels par­tits polítics per pac­tar la reno­vació dels magis­trats del Tri­bu­nal".

Pel Cer­cle, el pro­blema gene­rat per la situ­ació gene­rada –"un clima de con­fusió i cris­pació en la política espa­nyola difícil­ment accep­ta­ble"– és una "amenaça de crisi ins­ti­tu­ci­o­nal" que "fa créixer la sen­sació que la sor­tida de la crisi econòmica pot ser més incerta i que pot allu­nyar-se en el temps".

"Les for­ces polítiques mai no hau­rien hagut de per­me­tre que una qüestió del calat històric que sig­ni­fica l'encaix d'un vell poble euro­peu, Cata­lu­nya, en l'imme­diat àmbit polític del qual històrica­ment ha for­mat part, Espa­nya, se subs­tanciés davant dels tri­bu­nals com si d'un plet de veïnat es tractés", lamenta l'arti­cle.

La solució, des del punt de vista del Cer­cle –que recorda que "des de la seva fun­dació, fa més de mig segle, ha pretès afa­vo­rir l'encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya"–, passa per una "acti­tud mode­rada" i "avançar cap a un Estat capaç d'incor­po­rar i cohe­si­o­nar les diver­ses comu­ni­tats, algu­nes d'elles amb clara vocació naci­o­nal, com és el cas de Cata­lu­nya".