LEC: Un model propi i obert

L’apro­vació de la LEC tanca un debat que va començar a ges­tar-se amb el Pacte Naci­o­nal per l’Edu­cació, sig­nat el 2006 per una àmplia repre­sen­tació de la comu­ni­tat edu­ca­tiva, i a par­tir del qual s’ha bas­tit una llei no exempta de polèmica que ha hagut de fer molts equi­li­bris per acon­se­guir el con­sens polític que ahir li va donar la llum verda al Par­la­ment. La norma dibuixa un model molt obert en alguns aspec­tes, la con­creció del qual s’haurà de veure en el seu futur des­ple­ga­ment. Aquests són els seus grans trets:
Xarxa única d’esco­les
Un dels objec­tius és la fixació d’una única xarxa de cen­tres públics i con­cer­tats, amb els matei­xos drets i obli­ga­ci­ons. Es tracta del punt que ha gene­rat més debat, i un dels que han moti­vat l’enfron­ta­ment dels sin­di­cats amb el depar­ta­ment i que han fet que ICV-EUiA se’n des­marqués. Aquesta xarxa es crea sota el parai­gua d’un Ser­vei d’Edu­cació de Cata­lu­nya en lloc del ser­vei públic edu­ca­tiu que fixava el Pacte i que els sin­di­cats ente­nen que res­pon a un canvi de filo­so­fia que neu­tra­litza les res­pon­sa­bi­li­tats de l’escola con­cer­tada.

Esco­la­rit­zació dels immi­grants
La llei manté que els cen­tres del Ser­vei d’Edu­cació de Cata­lu­nya han de par­ti­ci­par en l’esco­la­rit­zació equi­li­brada dels alum­nes amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves específiques (sobre­tot els nou­vin­guts) i esta­bleix que l’admi­nis­tració fixarà el per­cen­tatge màxim d’aquests alum­nes que podran ser esco­la­rit­zats per cen­tre.

Con­certs i edu­cació dife­ren­ci­ada
S’amplia la pos­si­bi­li­tat d’esten­dre els con­certs al bat­xi­lle­rat i la FP i no s’exclou que es puguin finançar amb fons públics els cen­tres que esco­la­rit­zen nens i nenes per sepa­rat, en incloure el prin­cipi de coe­du­cació, a través de l’esco­la­rit­zació mixta, com a cri­teri “pre­fe­rent” i no d’obli­gat com­pli­ment. Es regula la fórmula del con­tracte pro­grama perquè els cen­tres con­cer­tats amb un ele­vat per­cen­tatge d’ immi­grants puguin rebre finançament addi­ci­o­nal.

Llen­gua
La llei des­tina tot un títol a garan­tir la nor­ma­lit­zació del català a l’escola i blin­dar el seu caràcter de llen­gua vehi­cu­lar, impe­dint l’obli­ga­to­ri­e­tat que els cen­tres de primària impar­tei­xin una ter­cera hora set­ma­nal de o en cas­tellà com esta­bleix el decret d’ense­nya­ments mínims del govern cen­tral. Perquè això sigui pos­si­ble, la norma deixa en mans del govern la fixació del currículum de l’ense­nya­ment de les llengües i la regu­lació del marc horari.

Auto­no­mia
Un dels pilars és la poten­ci­ació de l’auto­no­mia dels cen­tres per desen­vo­lu­par pro­jec­tes que s’ajus­tin a la rea­li­tat de l’entorn. L’auto­no­mia en l’àmbit pedagògic, orga­nit­za­tiu i de gestió dels recur­sos humans i mate­ri­als es con­creta en el pro­jecte edu­ca­tiu de cen­tre, que ha d’incloure indi­ca­dors per ava­luar els resul­tats dels objec­tius pro­po­sats. En vir­tut d’aquesta auto­no­mia, es faculta per pri­mer cop els equips direc­tius a esco­llir per­fils pro­fes­si­o­nals que s’ajus­tin als seus pro­jec­tes, així com pro­fes­so­rat per rea­lit­zar tas­ques vin­cu­la­des a la gestió i a la direcció.

Direcció
La norma con­so­lida el lide­ratge dels equips direc­tius i eleva els direc­tors a la con­si­de­ració d’“auto­ri­tat pública”, a més de fixar l’obli­ga­to­ri­e­tat que els can­di­dats hagin de pre­sen­tar un pro­jecte de direcció.

Pro­fes­so­rat
Es fixen uns cos­sos pro­pis de la Gene­ra­li­tat i s’impulsa una car­rera pro­fes­si­o­nal que prima el mèrit per damunt de l’anti­gui­tat.

Ava­lu­ació
La llei estén l’ava­lu­ació a tots els àmbits del sis­tema, inclo­ent-hi la tota­li­tat dels cen­tres, els equips direc­tius i el pro­fes­so­rat, com a requi­sit indis­pen­sa­ble per faci­li­tar-ne la pro­moció. Es crea una agència d’ava­lu­ació ads­crita al depar­ta­ment.

Des­cen­tra­lit­zació
La cre­ació de zones edu­ca­ti­ves com a noves uni­tats de pla­ni­fi­cació (amb fun­ci­ons de coor­di­nació i gestió de recur­sos, d’acord amb les admi­nis­ta­ci­ons locals) és una altra de les apos­tes de la norma.