Política
“En un referèndum votaria que sí”
Entrevista de Salvador Sostres a la diputada popular Montserrat Nebrera
Frívola.
Això ho diuen perquè no em llegeixen.
Només s’estima vostè mateixa.
El que més m’importa del món són els meus fills.
Mare, marona.
M’he ficat a la política per ells. Per veure què podia fer per millorar-los tot això.
El seu partit natural és Convergència.
Excepte d’Iniciativa, m’ho han dit de tots.
Vostè sap perfectament que el castellà no està perseguit a Catalunya.
Més que perseguit, està institucionalment obviat.
Els pares no escullen enlloc en quina llengua s’eduquen els seus fills, i en canvi a Catalunya resulta que som uns nazis.
És un problema sentimental mal resolt en una comunitat bilingüe.
Catalunya és una nació.
El Barça és una nació. I a hores d’ara Catalunya sembla més aviat un club. Però això pot canviar.
Amb la independència.
Per començar, hi hauria d’haver uns nivells d’alfabetització i de competència per sota dels quals no es pogués presidir la Generalitat ni cap institució pública.
Quinquis del Baix.
Quinquis de la política.
En un referèndum per la llibertat de Catalunya votaria que sí.
Evidentment. Qui no està a favor de la llibertat?
Si Catalunya ja fos independent, Rajoy ja seria president.
Sí, però d’una comunitat que ja no seria Espanya.
Rajoy no sap què és Catalunya.
I la gran pregunta és si realment li importa saber-ho.
El PP és anticatalà.
S’han comès molts errors i l’error principal és tractar tothom igual quan és evident i una fortuna que no som iguals. Cal un sistema federal asimèrtric que reconegui la diferència i l’aportació de tots.
Si hagués guanyat les primàries li haurien fet el mateix que a Josep Borrell.
Guanyant per poc potser m’haurien liquidat; perdent de poc molts catalans hem guanyat una esperança.
El PP no és de dreta.
En el que és essencial, no: i la dreta és un concepte a reivindicar. Jo en dic liberalconservadorisme, no provoca tant rebuig.
De fet, ja ningú no és de dreta!
La dreta és la llibertat i l’ordre.
Ningú no va defensar la jornada de 65 hores.
Sempre he treballat sense horaris però fent més hores que un rellotge.
Vostè fa vacances.
Pels meus fills. Abans no n’havia fet mai. Les vacances són per a gent que odia la seva feina.
Tothom vol esborrar Déu de la política.
La veritable política es fa en relació amb la transcendència. Tothom sap que hi ha un misteri encara que el negui.
Som un Estat laic.
La religió no ha de ser el centre de la política, n’ha de ser la inspiració. El pacte humà és el reflex del pacte fonamental que fa la natura humana amb la divina, és el reconeixement del que som, d’allò sagrat que transportem.
El divorci és una conquesta social.
El divorci és el reconeixement que en cert tipus de contracte no se sanciona l’incompliment.
Avortar és llibertat
La cultura de la mort és la principal manifestació del declivi d’una civilització.
El capitalisme ha mort.
És a l’UCI per un pecat col·lectiu d’avarícia col·lectiva, però això no nega la seva bondat ni la seva inapel·labilitat. La usura és un delicte, però l’ambició, no.
Ja buscaré feina quan se m’acabi l’atur.
La usura és pecat però la barra també.
Moral funcionària.
És indecent la por de gastar dels que saben que no perdran mai la feina. Són uns insolidaris. Gastar en temps de crisi és solidaritat i no el Tercer Món. La crisi no és econòmica, és moral.
La socialdemocràcia és la solució.
La socialdemocràcia és un nen que ho té tot i no coneix el preu de res.
L’Estat ha de tornar a intervenir.
El que cal són pocs delictes i càstigs exemplars. Molta llibertat i una llei implacablement justa. No et vigilarem les calces, però et podriràs a la presó si ets un pederasta.
Tothom té dret a una segona oportunitat.
No tothom la mereix. I, en qualsevol cas, que passin uns anys.
Molta, molta policia.
Molt, molt de sentit comú. Hem de tornar al sentit comú. No és el mateix conduir a 82 km/h que anar a 200 i matar 8 persones.
Prevenció.
Responsabilitat. Si volem ser una societat veritablement lliure hem d’aprendre a ser responsables. La llibertat és tenir interioritzat que hem de conduir amb prudència i no jugar al gat i la rata amb els radars. Les societats tutelades són molt infantils.
Això ho diuen perquè no em llegeixen.
Només s’estima vostè mateixa.
El que més m’importa del món són els meus fills.
Mare, marona.
M’he ficat a la política per ells. Per veure què podia fer per millorar-los tot això.
El seu partit natural és Convergència.
Excepte d’Iniciativa, m’ho han dit de tots.
Vostè sap perfectament que el castellà no està perseguit a Catalunya.
Més que perseguit, està institucionalment obviat.
Els pares no escullen enlloc en quina llengua s’eduquen els seus fills, i en canvi a Catalunya resulta que som uns nazis.
És un problema sentimental mal resolt en una comunitat bilingüe.
Catalunya és una nació.
El Barça és una nació. I a hores d’ara Catalunya sembla més aviat un club. Però això pot canviar.
Amb la independència.
Per començar, hi hauria d’haver uns nivells d’alfabetització i de competència per sota dels quals no es pogués presidir la Generalitat ni cap institució pública.
Quinquis del Baix.
Quinquis de la política.
En un referèndum per la llibertat de Catalunya votaria que sí.
Evidentment. Qui no està a favor de la llibertat?
Si Catalunya ja fos independent, Rajoy ja seria president.
Sí, però d’una comunitat que ja no seria Espanya.
Rajoy no sap què és Catalunya.
I la gran pregunta és si realment li importa saber-ho.
El PP és anticatalà.
S’han comès molts errors i l’error principal és tractar tothom igual quan és evident i una fortuna que no som iguals. Cal un sistema federal asimèrtric que reconegui la diferència i l’aportació de tots.
Si hagués guanyat les primàries li haurien fet el mateix que a Josep Borrell.
Guanyant per poc potser m’haurien liquidat; perdent de poc molts catalans hem guanyat una esperança.
El PP no és de dreta.
En el que és essencial, no: i la dreta és un concepte a reivindicar. Jo en dic liberalconservadorisme, no provoca tant rebuig.
De fet, ja ningú no és de dreta!
La dreta és la llibertat i l’ordre.
Ningú no va defensar la jornada de 65 hores.
Sempre he treballat sense horaris però fent més hores que un rellotge.
Vostè fa vacances.
Pels meus fills. Abans no n’havia fet mai. Les vacances són per a gent que odia la seva feina.
Tothom vol esborrar Déu de la política.
La veritable política es fa en relació amb la transcendència. Tothom sap que hi ha un misteri encara que el negui.
Som un Estat laic.
La religió no ha de ser el centre de la política, n’ha de ser la inspiració. El pacte humà és el reflex del pacte fonamental que fa la natura humana amb la divina, és el reconeixement del que som, d’allò sagrat que transportem.
El divorci és una conquesta social.
El divorci és el reconeixement que en cert tipus de contracte no se sanciona l’incompliment.
Avortar és llibertat
La cultura de la mort és la principal manifestació del declivi d’una civilització.
El capitalisme ha mort.
És a l’UCI per un pecat col·lectiu d’avarícia col·lectiva, però això no nega la seva bondat ni la seva inapel·labilitat. La usura és un delicte, però l’ambició, no.
Ja buscaré feina quan se m’acabi l’atur.
La usura és pecat però la barra també.
Moral funcionària.
És indecent la por de gastar dels que saben que no perdran mai la feina. Són uns insolidaris. Gastar en temps de crisi és solidaritat i no el Tercer Món. La crisi no és econòmica, és moral.
La socialdemocràcia és la solució.
La socialdemocràcia és un nen que ho té tot i no coneix el preu de res.
L’Estat ha de tornar a intervenir.
El que cal són pocs delictes i càstigs exemplars. Molta llibertat i una llei implacablement justa. No et vigilarem les calces, però et podriràs a la presó si ets un pederasta.
Tothom té dret a una segona oportunitat.
No tothom la mereix. I, en qualsevol cas, que passin uns anys.
Molta, molta policia.
Molt, molt de sentit comú. Hem de tornar al sentit comú. No és el mateix conduir a 82 km/h que anar a 200 i matar 8 persones.
Prevenció.
Responsabilitat. Si volem ser una societat veritablement lliure hem d’aprendre a ser responsables. La llibertat és tenir interioritzat que hem de conduir amb prudència i no jugar al gat i la rata amb els radars. Les societats tutelades són molt infantils.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.