Camps, l’home tranquil?

Dimarts que ve, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, Fran­cisco Camps (València, 1962), s’enfronta al moment més difícil i deci­siu de la seva car­rera. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia del País Valencià (TSJPV) l’ha cri­dat a decla­rar com a impu­tat per un pos­si­ble delicte de sub­orn, per haver accep­tat pre­sump­ta­ment regals (12.783 euros en ves­tits) d’un empre­sari al qual, a canvi, hau­ria bene­fi­ciat amb con­trac­tes públics. Del que argu­menti Camps dimarts en la seva defensa, que és tot un mis­teri fins i tot per als seus pro­pis com­panys, dependrà si el jutge ins­truc­tor, José Flors, l’imputa en ferm o si arxiva la causa con­tra ell.

Si es donés el pri­mer cas, des­car­tat pels popu­lars, Camps pot ser davant el prin­cipi de la fi de la seva ful­gu­rant sin­gla­dura política. El fet que Fran­cisco Camps es con­vertís, des del congrés de València de juliol de 2008, en el prin­ci­pal ava­la­dor del ree­le­git ales­ho­res pre­si­dent del PP, Mari­ano Rajoy, el va lli­gar a la seva sort i a la inversa, i, per tant, es veu­ria obli­gat a dimi­tir com han fet altres mili­tants del PP impu­tats al mateix cas Gürtel. Segu­ra­ment el ces­sa­ment no seria imme­diat, però sí a més o menys curt ter­mini. I és que, si Camps s’enroqués a València –podria ser que a través d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des, tot i que les dar­re­res són encara bas­tant recents, del maig de 2007–, el des­gast de Rajoy podria ser-li letal.

Si en el millor dels casos per a Camps s’arxivés la causa con­tra ell –perquè asse­gu­ren alguns que no hi ha prou pro­ves que va bene­fi­ciar els empre­sa­ris impu­tats–, la seva con­tinuïtat al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat no es posa­ria en dubte, però ja hau­ria que­dat tocada de mort la seva pre­valència com a baró del par­tit i les seves aspi­ra­ci­ons madri­le­nyes. Sem­pre, però, o només, depèn com s’ho miri, li que­da­ria València. De fet, té exem­ples de com­panys de par­tit, com el pre­si­dent de la Dipu­tació i del PP de Cas­telló, Car­los Fabra, que ha con­ti­nuat gua­nyant rei­te­ra­da­ment elec­ci­ons amb majo­ria abso­luta a la demar­cació de Cas­telló, mal­grat estar impu­tat en diver­sos delic­tes, con­tra l’admi­nis­tració i per frau fis­cal. A Fabra mai li ha pas­sat pel cap dimi­tir i és per això que alguns mili­tants del PP valencià no con­ce­brien que Rajoy pogués forçar a pren­dre aquesta decisió al pre­si­dent de la comu­ni­tat que més vots li ha donat als comi­cis quan a Fabra mai ha gosat ni posar-lo en dubte.

Fins ara, però, és exclu­si­va­ment Camps qui ha dis­se­nyat la par­tida de la seva pos­si­ble sal­vació o enfon­sa­ment, i tant des de Madrid com des del PP valencià hi estan con­fi­ant cega­ment. El pre­si­dent ha seguit la mateixa estratègia que s’ha mar­cat des que va arri­bar a la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana. Crear al vol­tant seu un mur de con­tenció a fi de no per­me­tre la més mínima escletxa perquè no s’enfonsi tot l’edi­fici. Així, ha negat tota acu­sació i no ha donat cap expli­cació a les Corts, ha evi­tat els mit­jans de comu­ni­cació en tot moment o els ha defu­git amb monosíl·labs, ha apli­cat la dita que la millor defensa és un bon atac, i ha bus­cat cor­rupció en el PSPV per tapar el cas Gürtel i, en últim lloc, ha silen­ciat fins a l’extrem aquest cas en les diver­ses cade­nes de ràdio i tele­visió públi­ques .

Vicent Ram­bla, el vice­pre­si­dent pri­mer i por­ta­veu del govern de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, asse­gu­rava abans-d’ahir que el pre­si­dent està “molt tran­quil i con­fiat” que tot que­darà en no res. La supo­sada tran­quil·litat de Camps con­trasta amb el fet que mai hagi asse­gu­rat tenir les fac­tu­res que l’excul­pa­rien d’haver estat obse­quiat amb ves­tits per la xarxa d’empre­sa­ris impu­tats o en el fet que truqués rei­te­ra­da­ment al sas­tre que els els va faci­li­tar, José Tomás, quan decla­rava davant el jutge Bal­ta­sar Garzón que Camps mai pagava a la botiga. Dimarts, però, davant el jutge José Flors es posarà a prova la seva tran­quil·litat.