Cinc anys de feina

Els vols de la CIA, el control de la immigració i la polèmica sobre la setmana laboral han marcat la legislatura del Parlament Europeu

El Par­la­ment Euro­peu, que cada vegada va adqui­rint més pro­ta­go­nisme, i que encara en tindrà més si final­ment s'aprova i entra en vigor el Trac­tat de Lis­boa el 2010, tanca amb les elec­ci­ons del juny una legis­la­tura (2004-2009) que ha estat mar­cada per la polèmica dels vols de la CIA i les pre­sons secre­tes en sòl euro­peu, la direc­tiva sobre la detenció dels immi­grants en ter­ri­tori euro­peu, el rebuig de la direc­tiva que pre­te­nia per­me­tre fins a les 65 hores labo­rals a la set­mana o la lluita con­tra el canvi climàtic, entre d'altres.

Vols i pre­sons de la CIA

Les acti­vi­tats de la CIA en ter­ri­tori de la Unió Euro­pea i la uti­lit­zació d'aero­ports comu­ni­ta­ris per al trans­port de pre­so­ners ha estat un dels fets més escan­da­lo­sos que s'han deba­tut a l'euro­cam­bra i que alguns governs, inclòs l'espa­nyol, van inten­tar ama­gar. Pre­ci­sa­ment el Par­la­ment Euro­peu va denun­ciar l'opa­ci­tat i la pas­si­vi­tat d'alguns estats mem­bres i la falta de coo­pe­ració del mateix Con­sell de la UE davant d'aques­tes ope­ra­ci­ons il·lícites (Àustria, Itàlia, Polònia, Por­tu­gal i la Gran Bre­ta­nya són alguns dels països que es van negar a coo­pe­rar en les inves­ti­ga­ci­ons). En l'informe de la comissió tem­po­ral del Par­la­ment es cons­tata que 1.245 vols de la CIA van fer ser­vir l'espai aeri euro­peu, però a més es van loca­lit­zar cen­tres secrets de detenció en bases mili­tars nord-ame­ri­ca­nes situ­a­des a Europa. En l'informe par­la­men­tari es parla de deten­ci­ons en règim d'inco­mu­ni­cació i de l'apli­cació de tor­tu­res en els inter­ro­ga­to­ris.

Política d'immi­gració

Fre­nar els flu­xos migra­to­ris a la UE és un altre dels temes que al llarg de la legis­la­tura ha enfron­tat els euro­di­pu­tats i ha demos­trat que hi ha impor­tants diferències sobre el tema en el si de la Unió. Mal­grat la polèmica i els llargs debats que es van pro­duir el Par­la­ment va apro­var una direc­tiva sobre el retron dels immi­grants als seus països d'ori­gen (juny 2008). La nor­ma­tiva, que no s'apli­carà abans del 2011, pro­mou el retorn volun­tari dels immi­grants il·legals als seus països d'ori­gen i esta­bleix un seguit de nor­mes mínimes per regu­lar la retenció d'aquests ciu­ta­dans il·legals en ter­ri­tori euro­peu i la pro­hi­bició que tor­nin a Europa. S'ha pre­vist un ter­mini màxim d'inter­na­ment en cen­tres de detenció dels immi­grants irre­gu­lars de sis mesos, pror­ro­ga­ble fins a un any. Pel que fa a la pro­hi­bició de tor­nar a Europa, es va esta­blir un ter­mini màxim de cinc anys. En la mateixa direc­tiva es recu­llen un seguit de garan­ties jurídiques i es dóna lli­ber­tat als estats mem­bres per apli­car dis­po­si­ci­ons que siguin més favo­ra­bles als immi­grants.

«No» a les 65 hores

El Par­la­ment Euro­peu també va rea­fir­mar la seva posició que la set­mana labo­ral no ha d'exce­dir les 48 hores. Aquest debat va començar l'any 2004 per tal de revi­sar algu­nes excep­ci­ons a la norma de les 48 hores que per­me­tien superar les 65 hores. La direc­tiva es troba en un procés de con­ci­li­ació entre el Par­la­ment i el Con­sell.

REACH, «roa­ming» i altres

Al llarg de la legis­la­tura s'han deba­tut altres direc­ti­ves impor­tants com ara la reducció de ris­cos químics sense pena­lit­zar la indústria. Es tracta del regla­ment sobre el risc, ava­lu­ació, auto­rit­zació i res­tricció de substàncies i pre­pa­rats químics (REACH). Aquesta legis­lació apro­vada el 2006, exi­geix el regis­tre de 30.000 de les 100.000 substàncies químiques que hi ha avui en els mer­cats i busca incre­men­tar la segu­re­tat dels pro­duc­tes químics i pro­moure alter­na­ti­ves als assa­jos amb ani­mals. En un altre regla­ment apro­vat el juny del 2007 el Par­la­ment redu­eix el preu de les tru­ca­des de telèfon mòbil rea­lit­za­des i rebu­des a l'estran­ger en el ter­ri­tori de la UE i que ha bene­fi­ciat almenys 140 mili­ons d'usu­a­ris. Des del novem­bre del 2008, gràcies a una nor­ma­tiva de l'euro­cam­bra, les tari­fes que es paguen en com­prar un bit­llet d'avió són més clares i s'evita la publi­ci­tat enga­nyosa que ofe­rien algu­nes pàgines web, ja que ara han d'incloure els impos­tos, taxes i cànons afe­gits en el preu del bit­llet d'avió. Ja no ens podran dir que venen un bit­llet d'avió per zero euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.