...i ara, l’ecoperfil

L’eco­pa­quet. Aquesta podria ser la nova versió del para­digmàtic mar­car paquet que va encu­nyar el líder d’ERC, Joan Puig­cercós, per teo­rit­zar la volun­tat dels repu­bli­cans de dei­xar clar el propi per­fil dins del govern. I és que la veu que aquesta legis­la­tura sem­bla pug­nar per fer-se sen­tir de manera dife­ren­ci­ada dins el tri­par­tit és la d’ICV-EUiA. Una bona mos­tra és l’ofen­siva que dijous pas­sat van empren­dre els eco­so­ci­a­lis­tes con­tra les bos­ses de plàstic. El gest va estar a punt de fer sal­tar pels aires la cobe­jada uni­tat del tri­par­tit al Par­la­ment i va atiar l’oberta irri­tació dels socis. Això pas­sava cinc dies després que els màxims diri­gents eco­so­ci­a­lis­tes des­fi­les­sin en la mani­fes­tació con­tra la llei d’edu­cació del govern. A la marxa també hi era ERC, però amb per­fil baix. La diferència no va pas­sar des­a­per­ce­buda al PSC.

Els socis majo­ri­ta­ris del govern temen que l’assem­blea que ICV va tan­car el 23 de novem­bre s’esti­gui tra­duint en una radi­ca­lit­zació dels eco­so­ci­a­lis­tes que ja s’hau­ria fet sen­tir aquests dos anys de legis­la­tura. La cimera va for­ma­lit­zar la reno­vació de la cúpula d’Ini­ci­a­tiva per ator­gar més pes a una nova gene­ració de diri­gents que encapçala Joan Her­rera en detri­ment del sec­tor que lidera Joan Saura, que segueix com a pre­si­dent però ja en reti­rada. La sen­si­bi­li­tat que repre­senta Her­rera manté una relació ben dife­rent amb el PSC a la dels diri­gents pro­ce­dents del PSUC, amb qui els soci­a­lis­tes com­par­tei­xen com­pli­ci­tats després d’anys d’acti­vi­tat con­junta, espe­ci­al­ment en l’àmbit muni­ci­pal.

A parer dels socis, el per­fil d’ICV actua de moment només de por­tes enfora i a l’hora de la veri­tat no es tras­llada a l’exe­cu­tiu. En con­trast, des d’ERC –on no s’oblida l’escàs suport dels eco­so­ci­a­lis­tes quan les polèmiques del pri­mer tri­par­tit s’acar­nis­sa­ven en els repu­bli­cans– es limi­ten a afir­mar que ells van pren­dre bona nota del Dra­gon Khan: “Encara que pugui sem­blar més pas­siu, tre­ba­llem perquè tot es faci dins del govern, sense soroll”.

Ini­ci­a­tiva nega que els seus movi­ments res­pon­guin a un càlcul estratègic. Fonts de la for­mació afir­men que l’objec­tiu és fer sen­tir la seva veu i defen­sar els pro­pis prin­ci­pis. A més iro­nit­zen que ja abans de l’assem­blea s’apun­ta­ven les ten­si­ons al car­rer Ciu­tat com a font de cris­pació al govern.

No van errats. El des­con­ten­ta­ment que va pro­vo­car a ICV que Saura assumís Inte­rior s’ha fet sen­tir des del pri­mer dia i no ha fet més que créixer a mesura que les polèmiques asset­ja­ven els Mos­sos –acu­sa­ci­ons de mal­trac­ta­ments i tor­tu­res, el kubo­tan...–. Aquesta situ­ació ha inco­mo­dat Saura fins al punt que la seva pre­de­ces­sora, Mont­ser­rat Tura, ha hagut de sor­tir a defen­sar els Mos­sos davant els silen­cis del con­se­ller.

Inte­rior ha vin­gut a afe­gir-se a polèmiques que Ini­ci­a­tiva ja arros­se­gava, com el Quart Cin­turó o la MAT. Per si no n’hi havia prou, ICV va que­dar a l’ull de l’huracà de la pit­jor crisi d’aquests dos anys de govern: la per­sis­tent sequera. Això l’ha fet aparèixer com a res­pon­sa­ble de la posada en marxa del trans­va­sa­ment enco­bert del Segre. Con­seqüència: un autèntic motí entre els diri­gents ter­ri­to­ri­als de la for­mació que va afec­tar les rela­ci­ons entre un pres­si­o­nat Saura i el con­se­ller Bal­ta­sar.
La situ­ació no va millo­rar l’agost pas­sat, quan el titu­lar d’Inte­rior va pac­tar amb la vice­pre­si­denta María Teresa Fernández de la Vega una pròrroga per tan­car el finançament que va obli­gar Her­rera a reti­rar la petició de com­pa­rei­xença del pre­si­dent espa­nyol al Congrés. Al final, també la pròrroga es va incom­plir. Un equa­dor difícil per a Saura.