Un estudi compta dos milions de catalans independentistes

L’inde­pen­den­tisme català ha que­dat defi­ni­ti­va­ment nor­ma­lit­zat com un sen­ti­ment com­par­tit per una bona part dels cata­lans, fins a dos mili­ons de per­so­nes, segons un estudi ela­bo­rat pel Cer­cle d’Estu­dis Soni­ra­nis­tes basat en 21 enques­tes rea­lit­za­des entre 1991 i 2008 per diver­sos esta­ments públics i pri­vats.

La foto fixa d’aquest sen­ti­ment inde­pen­den­tista, en les xifres que ahir va donar a conèixer el seu autor, l’inves­ti­ga­dor del Con­sell Supe­rior d’Inves­ti­ga­ci­ons Científiques (CSIC) Marc Bel­zun­ces, quan­ti­fica un 35% de par­ti­da­ris i un 45% de con­tra­ris de la sepa­ració amb Espa­nya. Sem­pre segons aques­tes dades, en un hipotètic referèndum per a la inde­pendència, la clau esta­ria en mans d’un 20% d’enques­tats que s’han mos­trat inde­ci­sos a la pro­posta. En xifres abso­lu­tes, dos mili­ons de cata­lans s’han decla­rat inde­pen­den­tis­tes en aques­tes enques­tes ara com­pa­ra­des, men­tre que 2,7 mili­ons han opi­nat just el con­trari; un milió de cata­lans o bé no con­tes­ten o no es posi­ci­o­nen.
 

Més enllà del clixé
El per­fil majo­ri­tari del català inde­pen­den­tista no ofe­reix grans nove­tats res­pecte del clixé habi­tual: una per­sona que viu en un muni­cipi de menys de 10.000 habi­tants, amb estu­dis uni­ver­si­ta­ris, sim­pa­tit­zant política­ment de CiU o d’ERC i con­su­mi­dor de premsa i de tele­visió en català. En qual­se­vol cas, aquest clixé es difu­mina més enllà d’aques­tes carac­terísti­ques bàsiques, només tenint en compte els sufra­gis sumats pels naci­o­na­lis­tes i pels repu­bli­cans en les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment del 2006. En aquells comi­cis, CiU i ERC, en tant que par­tits que con­cen­tra­rien el sim­pa­tit­zant inde­pen­den­tista, van acon­se­guir 935.756 i 416.355 vots, res­pec­ti­va­ment. Hi ha, doncs, almenys mig milió llarg d’inde­pen­den­tis­tes que o bé no van votar o bé van pre­fe­rir altres opci­ons polítiques no sobi­ra­nis­tes però que en un referèndum tri­a­rien la inde­pendència.
 

Una dada també relle­vant de l’estudi, que ahir es va pre­sen­tar amb el suport del pre­si­dent del Cer­cle d’Estu­dis Sobi­ra­nis­tes, Alfons López Tena, i la dipu­tada del Par­tit Que­bequès Lisette Lapointe, és el posi­ci­o­na­ment de la vella i de la nova immi­gració res­pecte de la inde­pendència: les per­so­nes nas­cu­des a l’Estat espa­nyol es pro­nun­cien en un 68% en con­tra de la sepa­ració, però aquest per­cen­tatge es cor­re­geix nota­ble­ment entre els cata­lans que han nas­cut a la resta del món (29,2% a favor i 36,9% en con­tra). En aquest últim grup, per zones geogràfiques, la nova immi­gració pro­vi­nent de l’Europa de l’Est és la més sen­si­ble al cas català (31,7% a favor i 25% en con­tra), men­tre que els ciu­ta­dans pro­vi­nents de l’Amèrica Lla­tina són els més reti­cents (29,7% a favor i 44,8% en con­tra).
 

L’efecte del pro­ge­ni­tor
L’estudi de l’inves­ti­ga­dor del CSIC conté encara un apar­tat de dades addi­ci­o­nals, tre­ba­lla­des a par­tir de les 17 enques­tes que aporta l’Ins­ti­tut de Ciències Polítiques i Soci­als (ICPS), que deta­lla encara més les con­clu­si­ons dels qua­dres gene­rals amb un resul­tat gai­rebé d’empat entre inde­pen­den­tis­tes i uni­o­nis­tes de pare o mare nas­cut fora de Cata­lu­nya (40% sí i 44,4% no). També en aquesta addenda hi ha un gràfic que revela que els homes són lleu­ge­ra­ment més inde­pen­den­tis­tes que les dones (35,3% i 32,9%).
 

Per aca­bar, el tre­ball com­pa­ra­tiu, les dades de l’ICPS per­me­ten con­cloure també que la inde­pendència també va per bar­ris de Bar­ce­lona i que només a Gràcia tri­omfa aquesta opció (44,4% a favor i 41,2% en con­tra). La Bar­ce­lona més uni­o­nista es troba a Nou Bar­ris (25,3% a favor i 56,5% en con­tra) i Sarrià-Sant Ger­vasi (31,4% a favor i 53,5% en con­tra).