L'OTAN frena Bush i limita l'ampliació a Croàcia i Albània

Només Croàcia i Albània tenen un peu a l'OTAN. França i Ale­ma­nya van fre­nar ahir a la nit els plans de Was­hing­ton d'acce­le­rar l'ampli­ació i forçar, tot i les ame­na­ces de Rússia, que Ucraïna i Geòrgia rebin l'esta­tus de can­di­dat en la cimera que els ali­ats cele­bren a Buca­rest.
D'altra banda, Ate­nes va reno­var el veto a l'entrada de Macedònia per la nega­tiva d'aquest país a can­viar de nom, que com­par­teix amb el de la regió més sep­ten­tri­o­nal de Grècia.

Els vint-i-sis socis de l'Aliança Atlàntica coin­ci­dei­xen a dir que el futur de Kíev i Tbi­lissi és a l'OTAN, en què "la porta està oberta", els va enco­rat­jar la can­ce­llera ale­ma­nya, Angela Merkel.

Però estan molt divi­dits sobre quan s'ha de fer aquesta ampli­ació fins a la fron­tera russa. "La qüestió no és si han d'entrar o no, sinó quan", insis­tia ahir a mit­ja­nit el por­ta­veu del secre­tari gene­ral de l'OTAN, Jaap de Hoop Schef­fer.

"Un dia entra­ran"
Avui hau­ran de tro­bar una solució intermèdia. D'una banda, nega­ran de moment a Ucraïna i Geòrgia el pla d'acció que reclama el pre­si­dent dels Estats Units, George W. Bush, una ante­sala de la inte­gració que dina­mi­ta­ria els ponts amb el Krem­lin.

Però, d'altra banda, hau­ran de llançar-los un mis­satge d'espe­rança perquè tirin enda­vant les refor­mes. "L'ampli­ació no es tanca a Buca­rest, un dia cre­ua­ran les por­tes de l'Aliança", va pro­me­tre De Hoop. Ate­nes i Skopje hau­ran de resol­dre ara, al marge de l'OTAN, la dis­puta pel nom de Macedònia: Grècia no l'accepta pel temor a futu­res rei­vin­di­ca­ci­ons ter­ri­to­ri­als i pro­posa reba­te­jar el nou aliat com a Macedònia del Nord.

Men­tre els caps d'Estat i de govern sopa­ven al Palau Cotro­ceni i els minis­tres d'Exte­ri­ors al del Par­la­ment de Roma­nia, la poli­cia va arres­tar 46 mani­fes­tants, un d'ells espa­nyol.