Unitat sobre el paper

Una tru­cada noc­turna del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat al cap de l’opo­sició, el dic­ci­o­nari de l’IEC i un e-mail com­pro­me­te­dor van per­me­tre ahir al matí que el tri­par­tit i CiU arri­bes­sin a un pri­mer acord in extre­mis sobre la pro­posta cata­lana basada en l’Esta­tut per nego­ciar a Madrid, tre­ba­llada durant set­ma­nes pel dipu­tat de CiU Fran­cesc Homs i el secre­tari gene­ral d’Eco­no­mia, Martí Car­ni­cer.

La pre­co­nit­zada uni­tat cata­lana ja té un pri­mer docu­ment con­junt apro­vat pel Par­la­ment com a reso­lució del debat de política gene­ral i ara cal con­cre­tar-la en una pro­posta. Uni­tat ins­ti­tu­ci­o­nal, per tant. Però, vist el que va pas­sar ahir al matí a la cam­bra, es diria que hi ha pacte, però no uni­tat, perquè al cap de cinc minuts de sig­nar les inter­pre­ta­ci­ons ja eren dife­rents, sobre­tot entre el PSC i Pre­sidència i CiU, i no tant amb Eco­no­mia. Els recels expres­sats dime­cres per José Mon­ti­lla i Artur Mas no han des­a­pa­re­gut, mal­grat la con­versa telefònica que van man­te­nir dime­cres a la nit i que va aju­dar a des­en­ca­llar l’acord, sege­llat ahir amb una breu encai­xada després del ple.

El punt essen­cial del docu­ment acor­dat diu que els recur­sos de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat “en l’exer­cici 2009” han d’incloure el “ren­di­ment com­plet” de tots els tri­buts esta­tals cedits. CiU con­si­dera que es garan­teix que el govern no accep­tarà res que no sigui el ren­di­ment ínte­gre de la nova cis­te­lla des­comp­tat el fons de suficiència que fins ara rebia de l’Estat, i amb això cal­cula un guany de 2.500 mili­ons. Si no, té una arma política per qüesti­o­nar l’acord i un lloc sota el sol de la freda opo­sició.

En canvi, els soci­a­lis­tes con­si­de­ren que amb una referència d’última hora a l’arti­cle 206 de l’Esta­tut, CiU accepta l’even­tu­a­li­tat que cal­gui apor­tar al sis­tema diners de la cis­te­lla. L’arti­cle diu que els ingres­sos tri­bu­ta­ris es poden ajus­tar “a l’alça o a la baixa” en funció dels meca­nis­mes d’ani­ve­lla­ment –soli­da­ri­tat– entre comu­ni­tats. El PSC volia abans de sig­nar que hi hagués acord en la inter­pre­tació. CiU va dir que la reso­lució “diu el que diu” i es va des­fer­mar una anada i vin­guda de polítics –Mon­ti­lla i Mas al cap­da­vant– inter­pre­tant l’acord. CiU argu­menta que la nego­ci­ació sobre l’apor­tació de Cata­lu­nya al sis­tema és bila­te­ral i, per tant, que un mal acord sobre la soli­da­ri­tat seria res­pon­sa­bi­li­tat del govern, com accepta un Antoni Cas­tells satis­fet de tenir una arma nego­ci­a­dora. Cas­tells va dema­nar no entrar en “con­trovèrsies bizan­ti­nes”, mal­grat enfa­dar-se amb Mas, i va negar que del paper se’n des­pren­gui una xifra. El PSC havia enviat un comu­ni­cat inter­pre­ta­tiu i Mon­ti­lla havia asse­gu­rat que el text no diu més del que diu l’Esta­tut. Però Cas­tells admet que “con­creta una mica més, i és bo”. Per exem­ple: l’Esta­tut parla d’apli­cació gra­dual i ara es diu que cal el ren­di­ment fixat, ja per al 2009.

El pacte estava fet dime­cres a la nit, quan Eco­no­mia havia accep­tat can­viar “ínte­gre” per “com­plet”, sinònim pro­po­sat per Homs dic­ci­o­nari en mà. Mon­ti­lla i Mas –asse­gura aquest últim– havien que­dat per pac­tar en secret la xifra a obte­nir abans de la recta final de la nego­ci­ació a Madrid –Mon­ti­lla diu que ja va dir en el ple que en “par­la­ria”–. Però, jus­ta­ment, a par­tir d’aque­lla con­versa, denun­cia CiU, va sal­tar l’acord. Però Homs tenia un e-mail enviat per un nego­ci­a­dor soci­a­lista amb la paraula “com­plet”, i va amenaçar al matí d’entrar-lo com a reso­lució del debat.