L’orgull dels pioners

El referèndum pio­ner sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya del 13 de setem­bre va posar com mai Arenys de Munt al mapa, amb una jor­nada que hi va atreure milers d’inde­pen­den­tis­tes d’arreu dels Països Cata­lans i hi va cen­trar els focus infor­ma­tius de tot el país i de més enllà. Tres mesos després d’aquell clam de democràcia i sobi­ra­nisme –amb un 41% de par­ti­ci­pació veïnal i un 96% de vots pel sí–, ampli­fi­cat per les tra­ves posa­des per l’Estat i per les ame­na­ces de boi­cot falan­gis­tes, aquest poble del Maresme veu ara amb orgull com la seva ini­ci­a­tiva s’estén refe­ren­ci­al­ment com una taca d’oli.

“Nosal­tres vam ser els pri­mers! Jo vaig votar!”, deia cofoi l’ancià Josep Bor­rell, dijous pas­sat, men­tre feia un pas­seig havent dinat per la riera. L’acom­pa­nyava una noia d’ori­gen àrab, que no va poder votar perquè ara ja no viu a Arenys de Munt sinó a Arenys de Mar i compta que podrà fer-ho al seu poble el 13 de desem­bre.
La mateixa satis­facció expressa Josep Tor­res, rere la barra del bar del Cen­tre Moral, el local on hi havia les urnes. Admet que aquell dia van “fer més caixa que en un mes sen­cer” i que la gen­tada que el va ata­peir tot el dia va tenir un com­por­ta­ment “excel·lent”. “Quan a la nit deien els resul­tats i la gent era fora ho vam apro­fi­tar per tan­car, ja no ens que­dava res”, explica. Recorda també les angúnies prèvies per si hi hau­ria alda­rulls per la mani­fes­tació falan­gista i que, abans de saber-se que seria un bluf, els Mos­sos els tran­quil·lit­za­ven dient que per allà hi havia 64 agents més, de paisà. “Allò va ser fantàstic! Vols dir que les altres con­sul­tes tin­dran tant d’èxit?”, es demana Tor­res, a qui fins i tot de vacan­ces per Car­ta­gena li han recor­dat que “és d’aquell poble que vol la inde­pendència de Cata­lu­nya”.

De fet, la gesta vis­cuda per Arenys de Munt l’ha fet merei­xe­dor de ser pre­sen­tat com “la capi­tal de l’inde­pen­den­tisme català”, tal com es va pro­cla­mar a l’acte de llançament de les con­sul­tes del 13-D a Bar­ce­lona.

Entre els are­nyencs es per­cep l’orgull de qui par­ti­cipa del tri­omf d’una bata­lla pacífica que des­perta sim­pa­tia. “Ara ser d’Arenys de Munt és un plus”, diu l’alcalde, l’inde­pen­dent Car­les Móra. “Un plus no vol­gut, però sí desit­jat, per una mena d’admi­ració de democràcia i coratge”, explica. Ara a la gent dels clubs espor­tius quan juguen par­tits fora els diuen: “D’on sou? D’Arenys de Munt? Caram!”.

A banda d’haver fet conèixer el poble i d’haver aug­men­tat l’auto­es­tima col·lec­tiva dels seus habi­tants, la con­sulta va enge­gar un procés que ha sac­se­jat l’esce­nari polític català, amb resul­tats encara impre­vi­si­bles. Hi coin­ci­dei­xen l’alcalde i dos altres artífex del procés: el pre­si­dent del Movi­ment Are­nyenc per l’Auto­de­ter­mi­nació (MAPA) i regi­dor de la CUP, Josep Manel Xime­nis –que va idear la con­sulta i va pre­sen­tar la moció de suport a l’Ajun­ta­ment–, i qui va ser l’impul­sor del MAPA a Arenys de Mar l’any 1991, el filòleg i escrip­tor Jordi Bil­beny. El MAPA ja va orga­nit­zar als anys 90 a Arenys de Mar diver­ses edi­ci­ons d’unes Jor­na­des Inde­pen­den­tis­tes pio­ne­res, “sense les quals no s’enten­drien les con­sul­tes d’ara”, rei­vin­dica Bil­beny.
“Ni tam­poc sense les grans mani­fes­ta­ci­ons sobi­ra­nis­tes dels últims anys o la de Deu­mil.cat a Brus­sel·les”, afe­geix Xime­nis. Móra i Bil­beny –curi­o­sa­ment tots dos oriunds d’Arenys de Mar, com també Xime­nis– van ser del nucli que va implan­tar el MAPA a Arenys de Munt el 2000. “El MAPA ha donat molt joc, perquè reu­nia gent de tots els par­tits, cosa que no pas­sava si con­vo­ca­ven els par­tits”, explica Bil­beny. Tant ell com Móra i Xime­nis estan ara bol­cats en el suport a les con­sul­tes del 13-D, fent actes arreu, i dei­xen per més enda­vant pro­jec­tes locals com el monu­ment que es dedi­carà al referèndum del 13-S, per acord del ple muni­ci­pal.

“Siguin quins siguin els resul­tats del 13-D, ja s’haurà gua­nyat perquè els ciu­ta­dans de més de 160 muni­ci­pis podran expres­sar-se i el sobi­ra­nisme deixa de ser tabú”, afirma Móra. “La con­sulta no és vin­cu­lant, però la legi­tima la gent”, indica. Xime­nis remarca la importància dels “més de 15.000 volun­ta­ris mobi­lit­zats tirant-la enda­vant”. Per Bil­beny demos­tra que “la uto­pia no exis­teix, que els límits els posem nosal­tres i que la lli­ber­tat es pot cons­truir si s’hi creu”.